Àger

municipi de Catalunya

Àger (pronunciat [ˈajʒe])[1] és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya. El municipi està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, té uns 160,7 km2 d'extensió i està delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a est i oest, i pel Montsec d'Ares, al Nord. Administrativament limita amb els termes de Sant Esteve de la Sarga, Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà) al nord, a llevant pels termes de Camarasa i Vilanova de Meià, a migdia per les Avellanes i Santa Linya i Ós de Balaguer, i a ponent, ja a l'Aragó i a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, amb el municipi ribagorçà de Viacamp i Lliterà.[2]

Infotaula de geografia políticaÀger
Escudo de Áger (Lérida).svg
Mare de Déu de la Pertusa (La Noguera) Catalonia.jpg

Localització
Localització d'Àger respecte de la Noguera.svg
 41° 59′ 59″ N, 0° 45′ 46″ E / 41.999751°N,0.762755°E / 41.999751; 0.762755
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
Població
Total588 (2019)
• Densitat3,66 hab/km²
Llar96 (1553)
GentiliciAgerenc, agerenca
Geografia
Superfície160,6 km²
Altitud642 m
Limita amb
Organització política
• AlcaldeLluís Ardiaca i Montardit
Identificador descriptiu
Codi postal25691
Fus horari
Codi de municipi INE25002
Codi territorial IDESCAT250024
Altres

Lloc webhttp://ager.ddl.net/
Modifica les dades a Wikidata

EtimologiaModifica

El terme Àger ja apareix en documents des del segle XI. Probablement prové del llatí AGGERE, "terraplè".[3]

Entitats de poblacióModifica

El terme d'Àger comprén diferents viles i llogarets. El cap del municipi, la vila d'Àger es troba al bell mig de la vall homònima. A ponent de la vila i a la mateixa vall trobem el poble d'Agulló i a llevant, els llogarets de la Règola i les Casetes de l'Estació (al sector oriental). Aquest últim nucli de població, pren el nom de l'estació d'Àger de la línia de ferrocarril de Lleida a Pobla de Segur. Al sud del terme i sobre les estribacions de la serra de Millà hi ha els llogarets de Millà, els Masos de Millà, Vilamajor i Fontdepou i Sant Josep de Fontdepou, aquests últims termes situats molt a prop del port d'Àger.[2]

Entitat de població Habitants
Àger 416
Agulló 49
Corçà 32
Fontdepou 21
Masos de Millà, els 8
Millà 5
Règola, la 17
Sant Josep de Fontdepou 37
Vilamajor 26
Font: Idescat

EconomiaModifica

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)

 
Àger en una imatge d'entre 1890 i 1910

Llocs d'interès culturalModifica

 
Vista exterior de la col·legiata de Sant Pere
 
Ermita de Santa Elena

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.[4]

De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.

El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.

També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.[5]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
129 99 96 462 1.027 2.830 2.567 2.336 2.136 1.813

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.740 1.552 1.479 1.337 1.105 772 684 619 595 589

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
553 542 528 507 502 491 557 584 593 594

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
602 611 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustresModifica

PolíticaModifica

Historial de la composició del ple municipal[6]
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JxCat 3 4 4 4 3 3 3 4 4
IxA- AM 3 4 4 3 3
PSC - CP 1 0
PP 2 3 3 1 0 0
Indpendents[a] 7 7 4
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
  1. Com a AIPN

ReferènciesModifica

  1. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC. [Consulta: 18 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 «Àger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  4. Sàez, Anna «El misteri del sarcòfag romà». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. «Resultats electorals a Àger». Municat. [Consulta: 18 gener 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àger