Aiguamúrcia

municipi català de l'Alt Camp

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Monestir de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAiguamúrcia
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 19′ 45″ N, 1° 21′ 31″ E / 41.3293°N,1.3585°E / 41.3293; 1.3585
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Tarragona

Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona

ComarcaAlt Camp Modifica el valor a Wikidata
CapitalSantes Creus Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població974 (2023) Modifica el valor a Wikidata (13,34 hab./km²)
Llars33 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAiguamurcienc, aiguamurcienca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície73 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià i riera de Marmellar Modifica el valor a Wikidata
Altitud314 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataDolors Palma Raposo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43815 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic977 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43001 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430017 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaiguamurcia.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister, les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.

Es troba en regressió demogràfica: el 2005 tenia 65 habitants, 63 el 2006 i 59 el 2007. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.

D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Té diverses masies, com Ca l'Estanella, situada a 518 metres.[1][2]

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Aiguamúrcia 53
Albà, l' 19
Ordres, les 11
Pla de Manlleu, el 150
Planeta, la 4
Pobles, les 158
Santes Creus 164
Mas d'en Parès 254
Manantials, els 80
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 37 33 261 561 1.943 2.113 2.498 1.902 1.911

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.768 1.535 1.475 1.405 1.069 766 604 547 568 568

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
614 627 652 671 690 797 886 914 906
909

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
903
893
930
961 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política

modifica

Eleccions municipals

modifica

Nombre de regidors per partit[3][4]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts - - - - - - - - - - 3 3
PSC 4 4 4 4 3 3 3 2 2 - - -
PP - - - - - - - 0 - 0 0 -
ERC - - - - - - - - - 2 2 -
ECP - - - - - - - 2 3 2 2 4
CiU 3 3 3 3 4 4 4 3 2 3 - -
UCD 0 - - - - - - - - - - -
Altres - - - - - - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Història

modifica

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ('aigua marcida', 'aigua morta'), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dona com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle x. A mitjan segle xii s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.[5]

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.[6]

Economia

modifica

Principalment basada en l'agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 17.437 pessetes (104,80 euros).[6]

El 1983 el terme municipal d'Aiguamúrcia comptava amb unes 131 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 138 d'entre 5 i 50 hectàrees, 17 d'entre 50 i 200 hectàrees i 4 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.[6]

Govern i administració

modifica

Resultat de les eleccions municipals del 2007:

  • CiU: 3 regidors (197 vots - 35,95%)
  • Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia (IMA-EPM): 2 regidors (163 vots - 29,74%)
  • PSC: 2 regidors (135 vots - 24,64%)

L'alcalde del municipi des del 1991, Josep Jesús Escoda i Anguera, de CiU, fou rellevat per Ramon Banach i Gallard, del PSC, el juny del 2009, arran del pacte de govern entre CiU i el PSC.[7]

Referències

modifica
  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 41° 23′ 16″ N, 1° 23′ 20″ E / 41.38778°N,1.38889°E / 41.38778; 1.38889
  3. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Aiguamúrcia» (en català). [Consulta: 8 maig 2024].
  4. Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 8 maig 2024]. 
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. 6,0 6,1 6,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  7. El Punt: «Ramon Banach substitueix Josep-Jesús Escoda a l'alcaldia, segons el pacte de govern»

Enllaços externs

modifica