Linyola

municipi de Catalunya

Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Infotaula de geografia políticaLinyola
Escut de Linyola
Escut de Linyola Modifica el valor a Wikidata
Linyola2.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Linyola respecte del Pla d'Urgell.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 42′ 44″ N, 0° 54′ 20″ E / 41.712222222222°N,0.90555555555556°E / 41.712222222222; 0.90555555555556
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaPla d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.700 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat94,08 hab/km²
Llar105 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciLinyolenc, linyolenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície28,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud248 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Coll Mas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25122 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT251229 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajuntamentdelinyola.cat Modifica el valor a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.

La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega. El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.

Topònim i escutModifica

El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat (tauler d'escacs) d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle XI (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092).

Una altra afirmació explica que Linyola podria derivar significar "ratlleta". Una altra afirmació vindria a ser que "illa amnola", vindria de "amnis" és a dir, "riu" o més concretament "riuet", és poc probable.[cal citació]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
86 85 105 164 524 980 826 1.130 1.439 1.760

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.973 2.051 1.924 2.099 2.166 2.332 2.262 2.422 2.359 2.379

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.385 2.391 2.401 2.438 2.529 2.583 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

PolíticaModifica

Resultats electorals - Linyola, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal 383 4
Agrupació Electoral de Linyola 375 3
Convergència i Unió 328 3
Independents per Linyola - Progrés Municipal 158 1
Partit Popular 81 0
Total 1.425 11

Llocs d'interèsModifica

Vegeu també: Centre històric de Linyola

El nucli antic de la vila (zona d'interès històrico - artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola,[1] obra del mestre Bartomeu Roig entre els anys 1586 i 1600. Molt a prop hi ha la Casa de la Vila, un edifici de l'any 1556 obra del mestre Bernat Langor.

També es pot visitar el Museu Pedrós (al carrer de Salmerón)[2] i l'Alzinera de Linyola (una carrasca amb un gran simbolisme per a la gent de la vila).

Festes i tradicionsModifica

Les festes majors se celebren al maig, en honor a Santa Quitèria (dia 22 de maig) i a l'agost, en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost).

Altres festes i tradicions són les de Sant Antoni, Carnestoltes, processó Divendres Sant amb els armats, la festa de la Cassola -que inicia la festa major de maig- i el pessebre vivent, en diades nadalenques.

Fills il·lustresModifica

Galeria fotogràficaModifica

LlibresModifica

  • Bonjorn i Duart, Robert; Binefar i Palou, Josep. Història de Linyola. Lleida: Virgili & Pagès, S.A., 1987. ISBN 84-86387-38-8. 
  • Darbra i Palou, Montserrat. Història gràfica de Linyola. Linyola: Ajuntament de Linyola, 2007. 

ReferènciesModifica

  1. Territoris.cat. «Linyola estudia una actuació urgent de la façana de l’església de Santa Maria». [Consulta: 14 abril 2020].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. [enllaç sense format] http://a06.apps.paris.fr/a06/jsp/site/plugins/odjcp/DoDownload.jsp?id_entite=50884&id_type_entite=6

Enllaços externsModifica