Castellar de n'Hug
municipi de Catalunya
Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès. Hi neix el riu Llobregat.
 Castellar de n'Hug | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Població | |||||
| Total | 165 (2018) | ||||
| • Densitat | 3,5 hab/km² | ||||
| Llar | 13 (1553) | ||||
| Gentilici | Castellanès, castellanesa | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 47,1 km² | ||||
| Altitud | 1.395 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Orriols Coch | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08696 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 08052 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 080522 | ||||
 | |||||
.svg)
Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida. Mentre que castellar és la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc.[1] Però també podria provenir de nuce («nuc», en català), indicant l'origen d'un corrent d'aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.[2]
Llocs d'interèsModifica
- Fonts del Llobregat. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.[3]
- Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica.[4]
- Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.[5]
- Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, terme municipal de Castellar de n'Hug. Actualment convertida en Museu del Ciment Asland, va ser una fàbrica modernista promoguda l'any 1901 per Eusebi Güell i Bacigalupi.[6] Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya, i restà operativa fins a l'any 1975. Des de l'any 1992 és un museu, i està adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 2005 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
- La Casa del Pastor, també coneguda com el Museu del Pastor, amb la història d'aquest sector.[7]
.jpeg)
AdministracióModifica
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Josep Orriols i Coch | PSC | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Josep Orriols i Coch | PSC | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Josep Orriols i Coch | Independent | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Josep Orriols i Coch | Independent | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Josep Orriols i Coch | CIU | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Josep Orriols i Coch | CIU | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Josep Orriols i Coch | CIU | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Josep Orriols i Coch | CIU | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Josep Orriols i Coch / Salvador Juncà Armengou | CIU | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Salvador Juncà Armengou | CIU | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Fills il·lustresModifica
- Ramon Cunill i Puig (1907-1975), prevere, periodista i escriptor.
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
FestivitatsModifica
- 29 de setembre- Festa Major de Sant Miquel.
- Últim diumenge d'agost- Concurs de gossos d'atura.
ReferènciesModifica
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.70. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ «Castellar de n'Hug». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2010].
- ↑ «Les fonts del Llobregat». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
- ↑ «Església de Santa Maria de N'Hug». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
- ↑ «Església de Sant Vicenç de Rus». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Marimon, Sílvia «Terra de Pastors». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.
BibliografiaModifica
- Àmbit de Recerques del Berguedà. Guia del Berguedà (1988).
- Consell Comarcal del Berguedà i Patronat Comarcal de Turisme. Descobrim el Berguedà (1991. Guia turística.
- CABANÍ, J. (1985). Castellar de n'Hug. La llar del llibre.
- LORENTE SEGURA, J. Castellar de n'Hug i la seva rodalia. Tot Editorial.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar de n'Hug |