Castellar de n'Hug

Castellar de n'Hug
	;
Localització
	42° 17′ 06″ N, 2° 01′ 08″ E / 42.285°N,2.0188888888889°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques Centrals
Comarca	Berguedà
Població
Total	159 (2019)
• Densitat	3,38 hab/km²
Llar	13 (1553)
Gentilici	Castellanès, castellanesa
Geografia
Superfície	47,1 km²
Altitud	1.395 m
Limita amb	Toses ; Alp ; Bagà ; Guardiola de Berguedà ; la Pobla de Lillet ; Gombrèn
Organització política
• Alcalde	Josep Orriols Coch
Identificador descriptiu
Codi postal	08696
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08052
Codi territorial IDESCAT	080522
Altres
Lloc web	ajcastellardenhug.cat

Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès. Hi neix el riu Llobregat.

Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida. Mentre que castellar és la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc.^[1] Però també podria provenir de nuce («nuc», en català), indicant l'origen d'un corrent d'aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.^[2]

Llocs d'interèsModifica

Fonts del Llobregat. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.^[3]
Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica.^[4]
Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.^[5]
Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, terme municipal de Castellar de n'Hug. Actualment convertida en Museu del Ciment Asland, va ser una fàbrica modernista promoguda l'any 1901 per Eusebi Güell i Bacigalupi.^[6] Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya, i restà operativa fins a l'any 1975. Des de l'any 1992 és un museu, i està adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 2005 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La Casa del Pastor, també coneguda com el Museu del Pastor, amb la història d'aquest sector.^[7]

Castellar de n'Hug en una imatge de 1890

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Josep Orriols i Coch	PSC	19/04/1979	--
1983–1987	Josep Orriols i Coch	PSC	28/05/1983	--
1987–1991	Josep Orriols i Coch	Independent	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Orriols i Coch	Independent	15/06/1991	--
1995–1999	Josep Orriols i Coch	CIU	17/06/1995	--
1999–2003	Josep Orriols i Coch	CIU	03/07/1999	--
2003–2007	Josep Orriols i Coch	CIU	14/06/2003	--
2007–2011	Josep Orriols i Coch	CIU	16/06/2007	--
2011–2015	Josep Orriols i Coch / Salvador Juncà Armengou	CIU	11/06/2011	--
2015–2019	Salvador Juncà Armengou	CIU	13/06/2015	--
Des de 2019	n/d	n/d	15/06/2019	--

Fills il·lustresModifica

Ramon Cunill i Puig (1907-1975), prevere, periodista i escriptor.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
5	5	13	176	638	1.013	883	611	573	632

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
698	616	441	415	422	197	145	187	159	159

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
172	175	188	192	191	198	208	187	175	159

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
157	165	-	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

FestivitatsModifica

29 de setembre- Festa Major de Sant Miquel.
Últim diumenge d'agost- Concurs de gossos d'atura.

ReferènciesModifica

↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.70. ISBN 84-7304-186-0.
↑ «Castellar de n'Hug». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2010].
↑ «Les fonts del Llobregat». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
↑ «Església de Santa Maria de N'Hug». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
↑ «Església de Sant Vicenç de Rus». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Marimon, Sílvia «Terra de Pastors». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.

BibliografiaModifica

Àmbit de Recerques del Berguedà. Guia del Berguedà (1988).
Consell Comarcal del Berguedà i Patronat Comarcal de Turisme. Descobrim el Berguedà (1991. Guia turística.
CABANÍ, J. (1985). Castellar de n'Hug. La llar del llibre.
LORENTE SEGURA, J. Castellar de n'Hug i la seva rodalia. Tot Editorial.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar de n'Hug

Viu Castellar de n'Hug tot l'any, pàgina oficial de turisme de l'ajuntament.
Pàgina oficial de l'Ajuntament
Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Pàgina web oficial del Concurs Internacional de Gossos d'atura

[1] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.70. ISBN 84-7304-186-0.

[GEC-2] «Castellar de n'Hug». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2010].

[3] «Les fonts del Llobregat». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].

[4] «Església de Santa Maria de N'Hug». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].

[5] «Església de Sant Vicenç de Rus». xtec.cat. [Consulta: 12 juny 2010].

[6] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.

[Sapiens-7] Marimon, Sílvia «Terra de Pastors». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]