Fàbrica de Ciment Asland
La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà). Propietat de la Generalitat de Catalunya per la cessió de l'empresa Asland, va ser promoguda l'any 1901 per l'industrial Eusebi Güell i Bacigalupi. Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l'Estat Espanyol. Restà operativa fins a l'any 1975. Actualment és un museu inaugurat l'any 1992, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[1] L'any 2005 l'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Part de | Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya | |||
| Construcció | 1901 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Altitud | 958 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellar de n'Hug (Berguedà) | |||
| Localització | El Clot del Moro, ctra. de la Pobla de Lillet, km 8 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 3832-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0011355 | |||
| Id. IPAC | 3229 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Eusebi Güell i Bacigalupi | |||
| Propietat de | Generalitat de Catalunya | |||
La fàbrica de ciment del Clot del Moro fou la primera planta dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland de la península. Endegada per Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell, que fundà la Societat "Companyia General d'Asfalts i Pòrtland, S.A. Güell escollí aquests terrenys a prop de les Fonts del Llobregat davant la possibilitat d'aprofitar les terres calcàries impregnades de matèries bituminoses d'aquesta zona, que en aquells moments semblaven òptimes per a l'obtenció de ciment pòrtland. La fàbrica obtingué la concessió d'un salt d'aigua del riu Llobregat i a partir de 1914 d'una línia de ferrocarril propi, des de Guardiola de Berguedà. Eusebi Güell fou el veritable impulsor d'aquesta obra, així com d'altres activitats industrials com la colònia Güell i també fou mecenes de Gaudí i del poeta López Picó.[2]
Museu del Ciment Asland modifica
Actualment la fàbrica del Clot del Moro és propietat de la Generalitat de Catalunya per cessió de l'empresa Lafarge-Asland i està adscrita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que ha restaurat una part on s'ha instal·lat el Museu del Ciment Asland, inaugurat l'any 1992.[3]
La visita al museu s'inicia amb una introducció a la història del morter de calç, la volta catalana, el ciment hidràulic, el pòrtland, la construcció de la fabrica Asland i el procés de fabricació del ciment. Aquesta exposició està ubicada a l'antiga sala on s'ensacava el ciment.
Posteriorment el visitant pot visitar les restes de la fàbrica, incloent les galeries del clínquer, les cintes transportadores, l'elevador de catúfols, el dipòsit de clínquer, la galeria de la vagoneta, el tren, l'àrea on estaven els tres forns rotatoris, el pla inclinat per pujar el carbó, la sala de la turbina, el taller dels electricistes i el laboratori d'anàlisi.
Arquitectura modifica
L'edifici industrial, obra de l'arquitecte Isidoro Pedraza de la Pascua,[4] assessorat per Rafael Guastavino, és de planta molt irregular, aprofita els desnivells del terreny i té un equilibrat sistema de proporcions entre totes les parts de l'edifici. Tot l'edifici està cobert amb volta de maó de pla, sistema en què Rafael Guastavino s'especialitzà.[a] Amb la utilització de la rajola o maó per a les voltes, el ferro i el ciment, constitueix un excepcional exemple de l'arquitectura industrial a principis del segle xx, no abandonant en cap moment una estètica molt personal i una bona distribució dels volums i del joc de la corba (donada per les voltes i les finestres de mig punt) i la línia recta.[2] Director d'obres atribuït a Lluis Homs.[2]
Història modifica
Construcció modifica
B2.jpg)
La fàbrica de Ciment Asland va ser el primer complex fabril ubicat a la capçalera del riu Llobregat amb la finalitat de produir ciment a partir dels recursos naturals d'aquesta part de la comarca del Berguedà, com són la pedra calcària, el carbó de les mines del Catllaràs i l'energia hidràulica del riu Llobregat que generaria els 2500 cavalls de potència requerits per la fàbrica.[5]
Eusebi Güell, juntament amb altres empresaris com Joaquim d'Abadal i Calderó, propietari de terrenys al Clot del Moro, Manel Arnús i Lluís Ferrer-Vidal fundaren l'any 1901 l'empresa General de Asfaltos y Portland, Asland, S. A. i iniciaren el procés de construcció de la fàbrica. El nom Asland es deriva de les paraules Asfalt i Pòrtland.
La construcció es realitzà entre 1901 i 1904, i fou molt complexa, ja que no hi havia bones infraestructures de transport. Per aquest motiu es realitzà tota l'obra de fàbrica desmuntant 60.000 metres cúbics de roca in-situ per cobrir 5.100 metres quadrats de fàbrica esglaonats en 13 pisos.[6] La fàbrica del Clot del Moro està construïda aprofitant el pendent de la muntanya per minimitzar els costos d'energia i esforços en el transport i s'organitza en 13 nivells des de la zona superior de la pedrera fins a l'espai inferior de magatzem i transport. Inicialment projectada en dues fases, una vegada la primera fase va estar en funcionament es desestimà l'ampliació.
Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva adaptació a la topografia, al procés industrial i a la ubicació dels recursos energètics. També destaca l'ús de la volta catalana de maó pla de dos o tres gruixos sobre esveltes armadures metàl·liques recolzades sobre murs i pilars, com a element conformador de les cobertes, aspecte que es consultà amb l'arquitecte Rafael Guastavino, que llavors estava difonent aquesta pràctica als Estats Units.
L'únic accés al Clot del Moro eren camins de terra, i hi havia dues opcions possibles per transportar la producció mitjançant ferrocarril. La primera opció era descarregar a Olvan on s'enllaçaria amb la línia de ferrocarrils de via mètrica de Manresa a Olvan. La segona era arribar a Campdevànol i a l'estació de via ampla de Ripoll. Ambdues opcions estaven a una distància d'uns 30 km de la fàbrica. Una tercera opció, mitjançat un aeri, va ser descartada. L'any 1904 s'optà per la primera opció, ja que el ferrocarril que arribava a Olvan va anunciar l'ampliació del traçat fins a Guardiola de Berguedà.[5]
Fins aleshores, el transport entre la fàbrica i Guardiola es realitzava amb cavalleries, les quals tenien un límit de 2 tones de càrrega. Per aquest motiu Asland va fer millores a la carretera entre Guardiola i La Pobla, i després entre La Pobla i Castellar de n'Hug.[5]
Asland va rebre una negativa de TFEMB ("Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Ecónomico de Manresa a Berga" que estava construint el tram de ferrocarril entre Olvan i Guardiola de Berguedà) perquè el tren continués des de Guardiola de Berguedà fins a Castellar de n'Hug. Després d'haver descartat la sortida cap a Campdevànol, Asland va optar per dissenyar un projecte de ferrocarril de via estreta des de l'estació de Guardiola fins al Clot del Moro.[6]
Expansió modifica
L'any 1902 l'empresa comprà un locomòbil de vapor de 15 tones i sis vagons de 18 tones de càrrega màxima, adquirits a la firma Best Manufacturing de Califòrnia. Aquest locomòbil circulava per camins i s'usà inicialment per transportar maquinària cap a la fàbrica, i després de d'inauguració, per transportar el ciment produït. El locomòbil va tenir molta oposició a la comarca. L'any 1905 fou prohibit l'ús del locomòbil per carreteres públiques, i a partir d'aquell moment el transport de ciment es feu mitjançant carros de transport i 60 mules.
La fàbrica de Clot del Moro s'inaugurà el 25 de juliol de 1904 i començà a produir ciment l'1 d'agost d'aquell any.[6]
El 22 de desembre de 1905 Asland comprà les mines de carbó de Catllaràs, que fins aquell moment havien estat arrendades a Antoni Planas i Olivé i subministraven el carbó necessari per a la producció de ciment. Com que aquestes mines estaven a 1.300 metres d'altitud, l'empresa Carsten & Fabian va ser encarregada d'instal·lar un funicular aeri per baixar el carbó en vagonetes penjades fins a enllaçar amb la carretera de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet, en el punt on actualment hi ha la primera estació del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat. L'aeri es posà en funcionament després de moltes dificultats constructives. En el complex de les mines de Catllaràs hi havia un xalet modernista, projectat l'any 1905 per Antoni Gaudí, que servia com a refugi de muntanya per als enginyers de les mines.
El 1905 i 1906 es comprà material de via a la firma alemanya Arthur Koppel per a un tren de galga 600 mm i travesses col·locades a 75 cm, i s'adquirí material mòbil a l'empresa Liebrecht. L'any 1906 es compraren dos petites locomotores que començaren a funcionar després de la legalització provisional de la línia ferroviària, que també donaria servei de transport de passatgers. L'1 de novembre de 1908 el rei Alfons XIII visità la fàbrica Asland usant diversos automòbils des de Guardiola fins a l'estació de La Pobla de Lillet, on va pujar al tren format per una locomotora i diverses jardineres (improvisades amb vagons de mercaderies). L'any 1911 s'inicià la construcció de la línia en tota la seva extensió amb curves de 40 metres, aprofitant l'esplanació ja feta de l'antic traçat Decauville. S'acabaren les obres l'any 1912 a falta de l'estació de Castellar de n'Hug, que estava pendent d'expropiació, la qual es projectà l'any 1903. Un cop solucionats els problemes legals, l'1 d'agost de 1914 Asland inicià el tràfic del "Ferrocarril Secundario de Guardiola a Castellar d'en Huch", amb concessió per 99 anys. L'any 1915 s'autoritzà la instal·lació d'una via a la sortida de l'estació de Guardiola, que serviria per carregar directament el carbó, que fins llavors era transportat per un locomòbil. L'any 1921 es reiniciaren les obres per obrir el tram La Pobla-Castellar.
L'any 1909 s'instal·là un nou forn danès a la fàbrica del Clot del Moro, amb capacitat per produir 150 tones diàries de pòrtland, i l'any 1911 un d'americà, amb capacitat per 120 tones diàries. L'any 1917 l'empresa Asland instal·là una segona fàbrica de ciment, a Montcada i Reixac i l'any 1928 una tercera, a Villaluenga de la Sagra. Aquesta última va ser inaugurada per Joan Antoni Güell i López, segon comte de Güell i fill d'Eusebi Güell.
L'any 1929 fou el millor any del carrilet de la Pobla, degut a la demanda de ciment per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, arribant a transportar 137.191 tones. L'any 1931 començaren els problemes, ja que les despeses eren superiors als ingressos, a causa del fet que la gran depressió afectà la compra de ciment, que es reduí un 50%.
Últims anys modifica
La guerra civil espanyola entre 1936 i 1939 no representà problemes per al comitè obrer que s'encarregà de la fàbrica i del ferrocarril, que continuaren funcionant. Al final de la guerra, quan els republicans es retiraven, es produïren danys a la carretera i ferrocarril, que quedaren partits en diversos trams. Després de la guerra es feren les reparacions, i el carrilet tornà a circular entre Guardiola i Castellar de n'Hug el 1940. L'any 1962 es tancà la línia de tren, en resultar excessivament deficitària, i el traçat que circulava paral·lel a la carretera s'usà per ampliar la carretera. El tram entre La Pobla i Castellar quedà en propietat d'Asland.
La fàbrica del Clot del Moro funcionà fins a l'any 1975 i una part es va enderrocar per extraure la maquinària que fou venuda com a ferralla. L'empresa suïssa Cementia va comprar l'any 1987 el 26% de l'empresa Asland. L'any 1989 el grup francès Lafarge, antic soci tecnològic d'Asland, va adquirir el control d'Asland SA. En aquell moment Asland era la primera empresa cimentera d'Espanya, cotitzada a Madrid i Barcelona, amb una facturació de 43.100 milions de pessetes.[7] L'any 2007 "Lafarge Asland" va canviar la seva denominació a "Lafarge Cementos", perdent el nom de l'empresa original creada per Eusebi Güell, i mantenint fàbriques a Montcada i Reixac, Villaluenga de la Sagra i Sagunt.
Galeria d'imatges modifica
-
Contraforts -
Sostre del dipòsit del clínquer -
Nivells superiors de la fàbrica -
Museu del Ciment Asland -
Vista des del pis inferior
Notes modifica
- ↑ Segons R. Espel, cap d'obra de la Sagrada Família: «Tot i que Guastavino figura en molts escrits com a arquitecte de la fàbrica del Clot del Moro, en realitat l'arquitecte real és Isidoro Pedraza de la Pascua, que va ser assessorat per Guastavino des dels Estats Units. Pedraza era l'arquitecte de la constructora que va fer el xalet del Clot del Moro».[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica de Ciment Asland |
- ↑ «Descobreix una Joia del Museu». patrimoni.gencat, 18-05-2010. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2011. [Consulta: 23 abril 2011].
PDF
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fàbrica de Ciment Asland». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ 4,0 4,1 Espel, Ramon «Les connexions de Gaudí amb el Berguedà». L'Erol, 111, 2012, pàg. 14-16.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Construcció de la fàbrica i el tren del ciment Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Història de la fàbrica i el tren del ciment Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ El País, 08/06/1989, El grupo francés Lafarge toma el control de Asland y Cementia
Enllaços externs modifica
- Pàgina del Museu del Ciment Asland Arxivat 2010-10-06 a Wayback Machine. (català) (castellà) (anglès)