Clariana de Cardener

municipi de Catalunya

Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les 4 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Plantilla:Infotaula geografia políticaClariana de Cardener
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 03″ N, 1° 37′ 30″ E / 41.93406°N,1.62505°E / 41.93406; 1.62505
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaSolsonès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població158 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3,87 hab./km²)
Llars32 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície40,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCardener Modifica el valor a Wikidata
Altitud500 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataÍngrid Melero i Casas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25290 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25075 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250753 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webclarianacardener.ddl.net Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants (2005)
Clariana de Cardener 42
Hortoneda 26
Sant Just i Joval 50
Sant Ponç 31
Font: Idescat

Geografia modifica

Situació i límits modifica

 
Mapa del municipi de Clariana de Cardener amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs

El municipi de Clariana de Cardener està situat a la banda de llevant de la part central de la comarca del Solsonès, al límit amb el Bages. Els límits del terme municipal són:

Orografia modifica

 
Mapa orogràfic del municipi

La meitat oriental del terme municipal és travessada pel riu Cardener i el riu Negre els quals han entallat unes valls força profundes. És a causa d'això que la major part d'aquesta banda no supera els 600 m d'altitud. La banda de llevant i l'extrem sud del municipi, per contra, formen part de l'altiplà del Solsonès amb altituds compreses entre els 600 i els 768,8 m., la cota més alta del terme que s'assoleix al sector del Pla de la Creu de Dalt a Hortoneda

Al[1] Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consten els següents accidents orogràfics:

Hidrografia modifica

 
Mapa hidrogràfic del municipi

El terme municipal està solcat, bé en la totalitat del seu curs o bé en un tram d'aquest, per 149 corrents fluvials la longitud total dels quals suma 107,2 km. Tots ells pertanyen a la conca del Cardener per bé que aquesta es pot dividir en tres subconques: la xarxa de corrents fluvials que aboquen directament les seves aigües al Cardener, bé com a subsidiaris de 1r nivell, bé com a tributaris d'aquests; la xarxa que ho fan com a tributaris del Riu Negre i la xarxa dels que ho fan com a tributaris del Torrent de Sant Grau.[2]

El Cardener, que entra al terme municipal pel nord i en surt per l'est és el corrent fluvial més important del municipi. El solca al llarg de 10,4 km, 1,2 km. fent frontera amb el terme de Riner i els 9,2 restant per l'interior del terme. D'aquests, 3,3 km. corresponen al Pantà de Sant Ponç que n'ocupa una extensió d'1,2 km² (el 85% de la seva superfície total). A aquesta subconca hi pertanyen 66 dels 149 cursos fluvials del terme i la seva longitud total és de 55,6 km. A banda del ja citat Cardener els principals cursos d'aquesta subconca són el Torrent d'Albereda i el seu tributari el Barranc del Reguer, la Rasa Perpètua, la Rasa de Font Salada, la Rasa de Sant Miquel, la Rasa de la Flauta i la Rasa del Rèvol amb el seu tributari la Rasa del Rovelló.

El segon curs en importància és el Riu Negre que travessa la banda meridional del terme de ponent a llevant en diversos trams (alguns dels quals fan de frontera amb el terme de Riner) que sumen un total de 7,5 km. A aquesta subconca s'hi troben un total de 73 cursos fluvials la longitud total dels quals suma 46,6 km. D'ells, a més a més del Riu Negre, cal fer esment de la Rasa de Bullons, la Rasa de la Cabra, la Rasa de l'Estelroig i la Rasa d'Anglerill amb el seu tributari la Rasa de l'Obac.

La subconca del Torrent de Sant Grau ocupa una petita extensió a l'extrem més oriental del terme que és solcada per 10 corrents fluvials amb una longitud total de poc més de 5 km. D'ells, a banda del ja citat Torrent de Sant Grau que al llarg de 642 metres marca el límit amb el terme municipal de Cardona, cal fer esment de la Rasa de Cal Soldat.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 29 32 235 314 573 389 383 329 324

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
275 347 362 345 321 263 186 158 142 142

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
148 148 145 148 153 146 147 150 142
140

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
141
147
161
162 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[3]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
17 homes i 10 dones 53 homes i 51 dones 7 homes i 13 dones

Evolució demogràfica del poble modifica

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200000022214343
200100023214444
200200022224444
200300024214545
200400023204343
200500022204242
200600024194343
200700024184242
200800023163939
Font: INE


Economia modifica

Agricultura modifica


% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[3]
Tipologia hectàrees % superfície
del municipi
% comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 919 22,5 4,5
Pastures permanents 73 1,8 0,9
Boscos 1.699 41,7 3,3

Ramaderia modifica


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[3]
Tipologia 1982 1999 % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 107 528 3,8 3,7
Oví 25 160 0,5 1,1
Cabrum 0 0 0,0 0,0
Porcí 658 10.675 8,1 75,2
Aviram 443 96.023 12,1 676,2
Conilles mare 634 523 5,0 3,7
Equí 3 2 1,7 0,0

Índex de motorització modifica


PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[3]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 500,00 27,04 116,44
2006 657,53 61,64 239,73
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clariana de Cardener