Hortoneda (Clariana de Cardener)
Hortoneda[1] és una de les quatre entitats de població del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat.
| |||||
| Tipus | entitat singular de població  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Comarca | Solsonès | ||||
| Municipi | Clariana de Cardener | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 31 (2022) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 725 m | ||||
| Codi INE | 25075000200 | ||||
| Codi IDESCAT | 2507530002200 | ||||
Poble
modificaHistòria
modificaHortoneda és un nucli de poblament dispers que ja apareix esmentat a la documentació medieval des del segle xi amb el nom d"Orto Regis" i l'església de Sant Pere. Judicialment Hortoneda formava un castell o quadra pròpia integrada dins del vescomtat de Cardona. A nivell religiós, aquest nucli formava una sufragània, Sant Pere d'Hortoneda, que depenia de la parròquia de Sant Martí de Riner.[2][3]
L'any 1252 Ponç IV de Cervera i la seva muller Romia vengueren el terme "qui vocatur Ortoneda" a Ponç de Vilaró pel preu de 4.200 sous barcelonesos.[4] Aleshores el castell d'Hortoneda tenia uns 11 masos repartits entre el territori circumdant. Al llarg de la baixa edat mitjana el nombre de masos afocats d'Hortoneda es redueix considerablement fins a quatre masos, nombre que perdurarà durant tota l'època moderna i bona part de la contemporània.
Aquests masos eren: Can Blanc, Cal Miró, la Codina i l'Oliva. Depenent del moment històric, altres cases veïnes com Gargallosa, Través o can Nadal, també eren considerades part del terme castral d'Hortoneda o de la seva sufragània.[2]
L'església de Sant Pere d'Hortoneda està adossada a la casa de Can Blanc. Tot i l'origen romànic del petit oratori, l'aspecte actual és fruit de les reformes que va patir a principis de segle xvi i que van culminar durant les dècades següents amb la instal·lació d'un vistós campanar d'espadanya.
Durant el segle xix, Hortoneda va perdre les seves condicions jurídiques i religioses tradicionals. A nivell eclesiàstic va passar a ser una sufragània de la parroquial de Santa Susanna, i a nivell administratiu es va annexionar al municipi de Clariana del Cardener.[2]
Demografia
modifica| Evolució demogràfica | |||||||
| Any | Nucli urbà | Poblament dispers | Total | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Homes | Dones | Total | Homes | Dones | Total | ||
| 2000 | 0 | 0 | 0 | 13 | 9 | 22 | 22 |
| 2001 | 0 | 0 | 0 | 13 | 9 | 22 | 22 |
| 2002 | 0 | 0 | 0 | 15 | 8 | 23 | 23 |
| 2003 | 0 | 0 | 0 | 14 | 10 | 24 | 24 |
| 2004 | 0 | 0 | 0 | 16 | 11 | 27 | 27 |
| 2005 | 0 | 0 | 0 | 16 | 10 | 26 | 26 |
| 2006 | 0 | 0 | 0 | 14 | 9 | 23 | 23 |
| 2007 | 0 | 0 | 0 | 14 | 8 | 22 | 22 |
| 2008 | 0 | 0 | 0 | 14 | 10 | 24 | 24 |
| Font: INE | |||||||
Referències
modifica
- ↑ Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 BACH I RIU, Antoni. Masies del Solsonès. Solsona: Consell Comarcal del Solsonès, Abril de 1995, p.71. DL L. 418-1995.
- ↑ «Art Medieval». [Consulta: 3 abril 2019].
- ↑ GALERA I PEDROSA, Andreu. La castlania del castell de Riner. Solsona: Pagès editors, 2011, p. 53. ISBN 9788499751146.