Rasa del Rovelló

Rasa del Rovelló
Tipus	Curs d'aigua
Inici
Cota inicial	680 m
Entitat territorial administrativa	Bergús (Bages)
Localització	Ambràs
Final
Cota final	534 m
Entitat territorial administrativa	Solsonès (Catalunya)
Localització	Clariana de Cardener
Desembocadura	rasa del Rèvol
	41° 53′ 58″ N, 1° 36′ 46″ E / 41.899435°N,1.612671°E; B 41° 54′ 54″ N, 1° 37′ 19″ E / 41.914986°N,1.622077°E
Afluent	1 (0xE + 1xD)
Conca hidrogràfica	conca del Llobregat
Dades i xifres
Mida	1,98 () km ;
Superfície	90 km²
Pendent	7,61 %

La Rasa del Rovelló^[2] és un torrent que aboca les seves aigües a la Rasa del Rèvol per la seva riba dreta a 534 msnm enfront de les restes de la masia del Rovelló.

Municipis per on passa

Des del seu naixement, la Rasa del Rovelló passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis^[1]
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del municipi de Cardona	1.804	90,97%
Fent de frontera entre Clariana de Cardener i Cardona	179	9,03%

Xarxa hidrogràfica

Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Rovelló

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Rovelló està integrada per 2 cursos fluvials que sumen una longitud total de 2.388 m.

Distribució per termes municipals

Municipi	Longitud que hi transcorre
Distribució municipal de la xarxa^[3]
Clariana de Cardener	179 m.
Cardona	2.388 m.

Enllaços externs

Web de l'ICC: Mapa de la seva conca

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[dadesicc-1] 1,0 ^1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

[2] Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.

[3] La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[2]

[1]

[3]