Pere Aragonès i Garcia

polític català, 132è President de la Generalitat de Catalunya

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català. És president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021. Fou vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Pere Aragonès i Garcia
Pere Aragonès retrat oficial 2021 (cropped).jpg
Retrat oficial de Pere Aragonès (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Pineda de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 132è President de la Generalitat de Catalunya
24 maig 2021 –
← Joaquim Torra i Pla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller d'Economia i Hisenda
29 maig 2018 – 25 maig 2021
← Oriol Junqueras i ViesJaume Giró i Ribas →

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svgVicepresident del Govern de Catalunya
té el rol: president interí
29 maig 2018 – 25 maig 2021
← Oriol Junqueras i ViesJordi Puigneró i Ferrer →

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Secretari d'Economia
19 gener 2016 – 2 juny 2018
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 21 gener 2016 (renúncia)Maria Assumpta Rosell i Medall →
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària)
Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Pineda de Mar.svg Regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar
2011 – 2018
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària)
← Josep Huguet i Biosca
Circumscripció electoral: Barcelona

Jerc.png Portaveu nacional del Jovent Republicà
2003 – 2007
← Uriel Bertran i ArruéGerard Coca i Toledano → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaRepublicanisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Govern John F. Kennedy
Universitat Oberta de Catalunya - llicenciatura en Dret
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada163 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, professor d'universitat i jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJanina Juli Pujol (2017–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Aragonès i Montsant (avi) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signatura Pere Aragonès i Garcia.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5942834 Facebook: aragones.pere Twitter: perearagones Instagram: perearagones Telegram: PereAragones LinkedIn: pere-aragonès-84128710 Modifica el valor a Wikidata

Arran de la inhabilitació de Quim Torra, el 30 de setembre de 2020 va assumir algunes funcions de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.[1][2][3] El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana a la Presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de 2021.[4] Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit President de la Generalitat de Catalunya, elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius.[5]

BiografiaModifica

És net de Josep Aragonès i Montsant, empresari hoteler i tèxtil, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i posteriorment, després de la integració de Reforma Democràtica de Catalunya (de la qual va ser president) a Aliança Popular de Catalunya, també durant el període democràtic.[6][7][8] El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de Convergència de Pineda de Mar entre 1991 i 1995.[9][10] És net, per via materna, de l’Antonio i la Juana, que van arribar de Palomares, una pedania de Cuevas del Almanzora, a Almeria, buscant un futur millor per a les seves filles.[11]

Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau.[12][13] Va estar vinculat al grup de teatre local fins als catorze anys.[14] Posteriorment es va llicenciar en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i va fer un Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, ampliant estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat Harvard. En l'actualitat (2021) està realitzant el programa de Doctorat en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, treballant en una tesi sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya.[15] Ha treballat en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, ha col·laborat com a investigador amb l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, i com a docent a la Universitat de Perpinyà.[16][17] El juny de 2017 es va casar amb Janina Juli i el març de 2019 va néixer la seva filla Clàudia.[18]

JERC i diputat al ParlamentModifica

Pere Aragonès afirma haver començat a prendre consciència política arran dels fets de l'Operació Garzón.[19] Va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) l'any 1998, i a ERC l'any 2000. Entre 1999 i 2007 formà part de la direcció nacional de les JERC. L'any 2003 fou escollit portaveu nacional de les JERC, responsabilitat per la qual seria reescollit el 2005.[20] El mateix 2003 esdevindria membre de l'executiva nacional d'ERC del 2003, on desenvoluparia diferents responsabilitats fins al 2010.

 
Aragonès en la presentació dels candidats de Junts pel Sí el 28 d'agost de 2015 a Barcelona

L'any 2006 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les llistes d'ERC, en representació de les JERC.[21] Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan Josep Huguet va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat.[22] L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a Gerard Coca i Toledano.[23] Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre Carod-Rovira i Joan Puigcercós, Aragonès va donar suport a Puigcercós.[24]

A les eleccions al Parlament de 2010 va ser escollit novament diputat, així com a les del 2012. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la Llei de consultes populars per via de referèndum, on va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris.[25] En la desena legislatura (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.[26]

A les eleccions municipals del 2011, va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de Pineda de Mar,[27] que va passar d'1 a 2 regidors. A les eleccions municipals del 2015, va tornar a presentar-se a l'alcaldia, obtenint 5 regidors i esdevenint la segona força política al consistori.[28]

El gener del 2016[15] fou nomenat secretari d'Economia, càrrec que ostentaria durant l'onzena legislatura, la del Govern de Catalunya 2016-2017.[29][30]

Conselleria i vicepresidènciaModifica

Després de les eleccions al Parlament de 2017, el seu nom aparegué com a possible conseller d'Economia.[31] El gener de 2018, a la presó d'Estremera, Oriol Junqueras li va dir «si li passa alguna cosa a Marta Rovira, et toca a tu».[9] Un mes després, Rovira marxaria a l'exili. El 22 de març del 2018 Aragonès fou elegit adjunt a la presidència d'ERC, en substitució d'Anna Simó.[32] Una de les seves primeres mesures com a cap visible d'ERC fou el nomenament de Marta Vilalta com a nova portaveu del partit.[33]

Poc després, el maig de 2018, Aragonès seria finalment nomenat conseller i vicepresident del govern de Quim Torra.[30] Després de tres anys de pròrroga, el seu departament va aconseguir els pressupostos de la Generalitat del 2020 i va haver de fer front a diferents modificacions pressupostàries per fer front a les necessitats de la pandèmia de la COVID-19.[34] Sota el seu mandat, es va aprovar el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, i es va acordar amb el govern espanyol la retirada supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015.[34] Tanmateix, no es van crear el Consell Fiscal de Catalunya ni l'Institut d'Estudis Tributaris, com s'hi havia compromès el govern.[34]

 
Pere Aragonès anuncia el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia de COVID-19, el 29 d'octubre de 2020

El 15 de març de 2020 Aragonès va anunciar a través de Twitter que havia contret la COVID-19.[35]

El 30 de setembre va passar a assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya d'un govern en funcions, després de la inhabilitació de Quim Torra dictada pel Tribunal Suprem per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat abans de les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.[36]

Amb les noves funcions, va anunciar el 29 d'octubre, juntament amb la consellera de Presidència Meritxell Budó, el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia.

Candidat a la presidènciaModifica

El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[37] fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.[4]

La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a Pedro Sánchez i va proposar un «govern ampli» que agrupés Junts, la CUP i En Comú Podem.[38] Els dies 26 i 30 de març de 2021, Pere Aragonès es va sotmetre al debat d'investidura sense aconseguir la majoria absoluta en la primera volta ni la relativa en la segona, ja que els diputats de JuntsxCat s'hi va abstenir en no haver arribat al pretès acord de govern. Els dos cops va obtenir 42 vots a favor, sumant als d'ERC els de la CUP, per 61 en contra de la resta de partits.[39]

Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius.[40]

Trajectòria cívicaModifica

Ha participat en diverses entitats socials i culturals, com ara el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar i la Colla de Diables de les Forces Infernals de Poblenou a Pineda. Membre d'Òmnium Cultural, de Metges sense Fronteres i de la Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya.[17]

PublicacionsModifica

  • 2014 - Les #cosesdelBOE i el filòsof de butxaca: la mà foradada (coescrit amb Andreu Mas. Nemobooks, 2014)

ReferènciesModifica

  1. «Pere Aragonès ja assumeix funcions de president». 324.cat, 30-09-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].
  2. García «Pere Aragonès asume las funciones de President tras publicarse en el DOGC el decreto de sustitución» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  3. «DECRET 114/2020, de 30 de setembre, de substitució de president de la Generalitat de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-09-2020 [Consulta: 30 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 «Pere Aragonès és escollit candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat». Diari de Girona. ACN [Barcelona], 20-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
  5. 324cat. «Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat» (en català), 20-05-2021. [Consulta: 21 maig 2021].
  6. Fars, Francesc «Industrial Aragonès, SA (IASA)». El Maresme, una comarca que treballa, 2009, pàg. 30.
  7. Juanatey, Héctor. «Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo» (en castellà). Vanity Fair, 30-12-2019. [Consulta: 23 gener 2020].
  8. Aragonès i Martínez, Jordi. «Els orígens catalans del Partit Popular (III)» (en català). Ab Origine Magazine, 2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  9. 9,0 9,1 Gregori, 2020, Pròleg.
  10. «Padre primerizo, nieto de un alcalde franquista y negocios hoteleros: la vida de Pere Aragonès» (en castellà), 29-09-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  11. Lasalas, Marta «La investidura del net de la Juana i l'Antonio haurà d'esperar una nova votació». El Nacional.cat, 30-03-2021 [Consulta: 30 març 2021].
  12. «La predicció d'una mestra de Pere Aragonès que està a punt de complir-se» (en català). Catalunyadiari.com, 06-02-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
  13. «Así es Pere Aragonès, el candidato de ERC» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Consulta: 12 febrer 2021].
  14. Gregori, 2020, p. 38.
  15. 15,0 15,1 «Pere Aragonès és nomenat secretari d'Economia i Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 18 octubre 2020].
  16. «Dades biogràfiques». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
  17. 17,0 17,1 «Currículum dels membres del govern». Generalitat de Catalunya.
  18. «Tuit de Pere Aragonès» (en català). Twitter, 08-03-2019. [Consulta: 4 octubre 2020].
  19. Gregori, 2020, p. 37.
  20. «Pere Aragonès». Arxivat de l'original el 7 de febrer 2016. [Consulta: 18 gener 2016].
  21. «Biografia de Pere Aragonès». esquerra.cat. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2016. [Consulta: 18 gener 2016].
  22. Gregori, 2020, p. 93.
  23. Gregori, 2020, p. 40.
  24. Gregori, 2020, p. 55.
  25. Gregori, 2020, p. 94.
  26. Gregori, 2020, p. 54.
  27. Márquez, Teresa «“Obrim el projecte a la ciutadania”». El Punt. Maresme, 26-03-2011, p. 10 [Consulta: 4 octubre 2020].
  28. NacióDigital. «Pineda de Mar | Resultats Eleccions Municipals 2015 | NacióDigital» (en català). [Consulta: 22 maig 2021].
  29. «Pere Aragonès será el secretario de Economía y Lluís Salvadó de Hisenda». La Vanguardia. ACN [Barcelona] [Consulta: 18 gener 2016].
  30. 30,0 30,1 «DECRET 36/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena el senyor Pere Aragonès i Garcia secretari d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 26 juliol 2016].
  31. Orriols, Núria; Moldes, Aleix «Així serà el nou Govern». Ara, 11-05-2018.
  32. «Pere Aragonès, nou president adjunt d'ERC». El Punt Avui [Barcelona], 23-03-2018 [Consulta: 18 octubre 2020].
  33. Gregori, 2020, p. 25.
  34. 34,0 34,1 34,2 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  35. «El vicepresidente Pere Aragonès da positivo en la prueba del coronavirus» (en castellà). Barcelona: Europa Press, 15-03-2020. [Consulta: 15 març 2020].
  36. Martínez Amat, Marc. «L'escenari a partir d'ara: Torra continua sent president? Quan hi haurà eleccions?». RAC1, 28-09-2020. [Consulta: 30 setembre 2020].
  37. Bertomeu, Quim «Aragonès fa el pas i confirma que vol ser el candidat d'ERC a les eleccions». Ara, 07-11-2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
  38. Torres Liñán, Roger. «ERC exigeix un referèndum "sense repressió" a Sánchez». beteve, 15-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2021].
  39. Fernàndez Torné, Marina «El nou intent fallit d'Aragonès li aplana el camí de l'acord amb Junts». El Nacional.cat, 30-03-2021 [Consulta: 30 març 2021].
  40. Espiga, Francesc «President investit». El Punt Avui, 22-05-2021.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Aragonès i Garcia