Jordi Aragonès i Martínez
Jordi Aragonès i Martínez (Pineda de Mar, 1993) és un historiador, professor i polític català. Especialitzat en història contemporània i actiu com a docent de l'escola secundària,[1] és considerat l'ideòleg i intel·lectual del partit Aliança Catalana, referit generalment d'ultradretà i independentista català.[2][3]
 (2024, Argentona)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1993 (30/31 anys) Pineda de Mar (Maresme) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Independentisme català, liberalisme, catalanisme, conservadorisme i oposició a la immigració |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, polític, professor d'educació secundària |
| Partit | Aliança Catalana (2020–) Moviment Demòcrata Català (2013–) Unió Democràtica de Catalunya |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Parents | Pere Aragonès i Garcia (cosí germà) Josep Aragonès i Montsant (avi) |
 | |
Biografia modifica
Es va graduar en Història per la Universitat de Barcelona. També hi va cursar un màster en Història Contemporània i Món Actual,[4] en què per al treball final va realitzar un estudi sobre l'origen del Partit Popular de Catalunya.[2] També va obtenir un màster en Formació del Professorat a la Universitat de Girona.[4] A més, ha exercit de professor a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[5] Paral·lelament, Aragonès va fer un treball d'investigació sobre el seu avi Josep Aragonès i la seva implicació en la creació, el manteniment i la dissolució del partit Reforma Democràtica de Catalunya, un projecte de recerca dirigit per Agustí Colomines.[6]
És un dels fundadors d'Aliança Catalana i se'l considera l'ideòleg del partit.[2][3][7] Hi exerceix de secretari d'estudis i programes.[1] El 2024, va ser el segon candidat de la formació a les eleccions al Parlament de Catalunya en la circumscripció de Barcelona, solament precedit de Sílvia Orriols.[8] Abans d'estar a Aliança Catalana, havia militat a Unió de Joves, la branca juvenil d'Unió Democràtica de Catalunya,[9] i al partit d'UDC com a tal.[2] També va ser un dels fundadors del Moviment Demòcrata Català, juntament amb l'alcalde de Vic Josep Vila d'Abadal.[5]
El seu interès en l'estudi de Jordi Pujol el va portar a coordinar el Projecte Tagamanent,[10] una entitat dedicada a la difusió de l'obra de govern de l'expresident de la Generalitat,[11] en el marc del qual l'any 2020 va moderar un col·loqui amb l'exconseller Felip Puig i amb Marta Lacambra, exdirectora general de l'Agència Catalana de l'Aigua.[12]
Ideologia modifica
Ell mateix es circumscriu en la dreta de l'espectre polític sense atribuir-se la pertinença a l'extrema dreta, tot i que sí que ho és segons la definició de moltes fonts[2][3][8][13] a partir dels estàndards del segle xxi, que la distingeixen del feixisme clàssic.[14] També s'autoidentifica com a nacionalista català, independentista, liberal en l'àmbit econòmic i socialment conservador.[8] En aquest sentit, advoca pel liberalisme econòmic,[5] la reindustrialització de Catalunya,[8] la independència unilateral i el control de fronteres.[5] Crític amb l'anomenat processisme, amb els partits independentistes tradicionals i pel que fa a l'actuació en la consulta del 9N,[5] ha manifestat especialment una forta posició antiislàmica, que defineix com a contrària als valors occidentals.[3][13] Pren com a referents polítics Margaret Thatcher, Steve Bannon, Donald Trump, Jordi Pujol i Geert Wilders, entre d'altres.[8]
El 2019, passades les eleccions municipals, va defensar l'entrada del Front Nacional de Catalunya a l'Ajuntament de Ripoll, llavors liderat localment per Sílvia Orriols, afirmant que el partit deia «veritats incòmodes» com que «la nació està en perill» i que «hi ha un risc evident d'extingir-nos», en referència a Catalunya i els catalans. Augurava que la formació esmentada tindria votants de «classe mitjana empobrida», com els del president dels Estats Units coetani, Donald Trump.[5]
Vida personal modifica
És net de Josep Aragonès, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i cosí germà de Pere Aragonès, el 132è president de la Generalitat de Catalunya.[8] D'origen pinetenc, estiueja al Mas Carreras de Begur.[2]
Publicacions modifica
- Després del procés, què?: Reflexions de la generació que ve (coescrit amb diversos autors, Pagès Editors, 2019)[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fàbregas, Laura. «El primo de Aragonès que hace campaña contra ERC: «Llevan 10 años sin cumplir»» (en castellà). The Objective, 23-05-2023. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Burdeus, Joan «La doble cara d'Aliança Catalana». Quadern. El País, 22-07-2023 [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lillo, Manuel «De l’enèsim intent per recuperar Convergència a la pluralitat de l’extrema dreta». El Temps, 14-04-2024 [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Jordi Aragonès i Martínez». Ab Origine Magazine. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Ballfugó, Carles. «El historiador que blanquea la ultraderecha de Front Nacional de Catalunya» (en castellà). El Español, 07-07-2019. [Consulta: 6 març 2024].
- ↑ Colomines, Agustí. «Abans de tornar a la feina». El Nacional, 10-04-2023. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ Tercero, Daniel. «Jordi, el primo (más) ultra de Pere Aragonès» (en castellà). ABC, 01-07-2023. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Borràs, Arnau. «Qui és Jordi Aragonès, ideòleg d'Aliança Catalana i cosí de Pere Aragonès». E-Notícies, 10-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ 9,0 9,1 Lleonart, Arnau. «‘La cultura política dels joves és més propícia per a fer la independència perquè no és filla del pujolisme’». VilaWeb, 27-01-2019. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «S'està blanquejant la figura de Jordi Pujol?». Planta baixa. 3Cat, 21-02-2020. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Jordi Pujol: "És esperançador anar més enllà que mai, però els perills també són més grans"», 26-06-2018. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ Martí, Pep. «Objectiu: rehabilitar Pujol». NacióDigital, 18-02-2020. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ 13,0 13,1 Serra Carné, Joan «De Josep Anglada a Sílvia Orriols: l'extrema dreta d'arrel catalana torna a aspirar al Parlament». Nació Digital, 25-03-2024 [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Barnils, Andreu «Aliança Catalana, al parlament». Vilaweb, 16-03-2024 [Consulta: 20 abril 2024].