Viquipèdia

Govern de Catalunya 2018-2021

govern resultant de les eleccions del 21 de desembre del 2017

El Govern de Catalunya de 2018-2021 va ser el govern posterior al referèndum sobre la independència de Catalunya i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per part del govern espanyol i el seu president Mariano Rajoy. Va ser presidit per Quim Torra fins al 28 de setembre del 2020, i posteriorment per Pere Aragonès de forma interina.

Infotaula d'organitzacióGovern de Catalunya 2018-2021
lang=ca
Foto oficial del Govern de Catalunya (2019) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGovern de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGovern de Catalunya 2016-2017 Modifica el valor a Wikidata
Creació15 maig 2018
29 maig 2018
Data de dissolució o abolició26 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perGovern de Catalunya 2021-2024 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Joaquim Torra i Pla, President de la Generalitat de Catalunya (2018–2020)
Damià Calvet i Valera, Conseller de Territori i Sostenibilitat (2018–)
Chakir El Homrani Lesfar, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (2018–)
Alba Vergés i Bosch, Consellera de Salut (2018–)
Josep Bargalló i Valls, Conseller d'Ensenyament (2018–)
Laura Borràs i Castanyer, Consellera de Cultura (2018–2019)
Maria Àngels Chacón i Feixas, Conseller d'Empresa i Coneixement (2018–2020)
Teresa Jordà i Roura, Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2018–)
Miquel Buch i Moya, Conseller d'Interior (2018–2020)
Ernest Maragall i Mira, Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2018–2018)
Elsa Artadi i Vila, Q33053299, Q43294371 (2018–2019)
Ester Capella i Farré, Consellera de Justícia (2018–)
Jordi Puigneró i Ferrer, Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018–)
Pere Aragonès i Garcia, Q27650843, Q29950352 (2018–)
Alfred Bosch i Pascual, Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2018–2020)
Meritxell Budó i Pla, Q33053299, Q43294371 (2019–)
Mariàngela Vilallonga i Vives, Consellera de Cultura (2019–2020)
Bernat Solé i Barril, Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2020–)
Miquel Sàmper i Rodríguez, Conseller d'Interior (2020–)
Ramon Tremosa i Balcells, Conseller d'Empresa i Coneixement (2020–)
Àngels Ponsa i Roca, Consellera de Cultura (2020–) Modifica el valor a Wikidata

Durant la dotzena legislatura, el govern va aprovar 32 lleis, entre les quals, la llei de ports, la d'ordenació del litoral, la de l'Agència de la Natura, la de facilitació econòmica i la de promoció d’àrees urbanes; a més d'aprovar decrets per la limitació dels desnonaments durant la pandèmia de la COVID-19 i la limitació dels preus dels lloguers.[1] La Llei de cambres, prevista per a aquesta legislatura, no es va poder aprovar per diferències polítiques.[1]

Cronologia

modifica

Rerefons i investidura

modifica

Després de la proclamació de la República Catalana el 27 d'octubre del 2017, el Govern espanyol va cessar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a través de l'article 155 de la Constitució i va anticipar eleccions al Parlament de Catalunya per al 21 de desembre.[2] Els resultats del plebiscit renovaren de nou la majoria republicana al Parlament, de 70 diputats sumant Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d'Unitat Popular.

Pel 30 de gener del 2018, estava previst un ple d'investidura de Carles Puigdemont i Casamajó, problemàtic perquè estava exiliat a Bèlgica i els lletrats del Parlament havien advertit de la impossibilitat d'una investidura a distància.[3] Hores abans de la seva celebració, el President del Parlament Roger Torrent l'ajornà indefinidament fins que aquest pogués ser «efectiu i amb garanties», denunciant ingerències del Tribunal Constitucional.[4] Poc més d'un mes després, Puigdemont renuncià provisionalment a la seva investidura i proposà Jordi Sànchez i Picanyol, en presó preventiva, com a candidat a ser investit; Torrent convocà el ple d'investidura pel 12 de març.[5] Tot i el precedent de Juan Carlos Yoldi, que sortí de la presó per assistir a una sessió d'investidura al Parlament Basc, el jutge Llarena del Tribunal Suprem li denegà la llibertat a Sànchez i impedí la seva investidura.[6] Més endavant, a mitjan mes d'abril, Torrent convocà un altre ple d'investidura de Sànchez, amparant-se en una resolució favorable de les Nacions Unides sobre els drets polítics del candidat.[7] Tanmateix, Llarena rebutjà de nou les peticions de Sànchez.[8]

El 22 de març, Torrent proposà Jordi Turull i Negre com a candidat a ser investit.[9] Les abstencions de la CUP van fer fracassar la primera volta de la investidura;[10] la segona volta, convocada per dos dies després, no arribà a celebrar-se[11] perquè el dia d'entremig el jutge Llarena feu ingressar Turull, juntament amb Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, de nou en presó preventiva sense fiança.[12]

El 10 de maig, després de tants intents fallits d'investidura, Puigdemont proposà Joaquim Torra i Pla com a presidenciable.[13] En la primera votació, l'11 de maig, Quim Torra no aconseguí la majoria absoluta necessària.[14] El 13 de maig, el consell polític de la CUP decidí en assemblea mantenir l'abstenció, facilitant així la seva investidura en segona votació.[15] L'endemà, 14 de maig, Torra fou investit per majoria simple quan faltava una setmana per a acabar-se el termini per convocar noves eleccions.[16]

Nomenament

modifica
 
Primera reunió del Govern de Catalunya (2018)

Després de ser investit, Torra anuncià la seva voluntat de restituir tots els càrrecs del Govern cessats en virtut de l'article 155, inclosos els consellers, sempre que els afectats també volguessin ser restituïts.[17] El 19 de maig, Torra nomenà el seu Govern, que restituïa quatre consellers en les seves corresponents carteres: Jordi Turull com a Conseller de la Presidència, Antoni Comín i Oliveres com a Conseller de Salut, Josep Rull i Andreu com a Conseller de Territori i Sostenibilitat i Lluís Puig i Gordi com a Conseller de Cultura.[18] Just després de la nomenació del Govern, Puigdemont felicità Torra i el titllà de «govern modern per a un país modern».[19] Tanmateix, la manca de paritat del govern en qüestió, format per 11 homes i 3 dones, provocà crítiques per part de l'oposició. Miquel Iceta, líder del PSC, considerà «inexcusable no atendre un mínim criteri de paritat», mentre que l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, emprant un to molt dur, afirmà que aquest «Govern de tites no ens representa» i l'acusà de no complir la Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones.[20]

Tan bon punt foren nomenats, Turull i Rull, en presó preventiva, demanaren al jutge Llarena la seva posada en llibertat per poder prendre possessió dels seus càrrecs presencialment.[21] Llarena, emperò, denegà la sortida a ambdós al·legant risc de reiteració delictiva.[22] El 23 de maig, el Govern espanyol no publicà el nomenament del govern al Diari Oficial de la Generalitat, tot i ser un acte degut, impedint així la presa de possessió del govern nomenat.[23] Davant aquesta situació, Torra nomenà nous consellers en substitució dels candidats en presó preventiva i a l'exili a fi de poder formar govern, aprofitant per redreçar la manca de paritat de gènere de la proposta anterior.[24] Posteriorment Torra anuncià la presentació d'una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría per no haver permès la publicació de l'executiu.

Canvis

modifica

El 23 de novembre del 2018, sis mesos després de ser nomenat, Ernest Maragall va cedir el càrrec de Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència a Alfred Bosch per centrar-se en la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona de cara a les eleccions municipals del maig següent.[25]

El 7 de desembre del mateix any, el departament d'Ensenyament va canviar el nom pel d'Educació,[26] recuperant així el nom que havia tingut entre el 2003 i el 2010.[27]

El 24 de març del 2019, Elsa Artadi, que concorria a les eleccions municipals de Barcelona, i Laura Borràs, que ho feia a les generals, van ser substituïdes respectivament per Meritxell Budó i Maria Àngela Vilallonga.[28] La presa de possessió de les noves conselleres tingué lloc l'endemà.[29]

 
Reunió del Govern del 29 d'octubre de 2020 pel tancament perimetral de Catalunya, sense la presència de Quim Torra arran de la seva inhabilitació

El 9 de març del 2020, el conseller Bosch va presentar la seva dimissió, que li fou acceptada.[30] El substituí Bernat Solé, qui prengué possessió del càrrec el 21 de març.[31]

El 3 de setembre del 2020, el President Torra va signar els decrets de cessament dels consellers Buch, Chacón i Villalonga, així com els de nomenament de Miquel Samper i de Ramon Tremosa en substitució, respectivament, dels dos primers. Aquests van prendre possessió el mateix dia.[32] El nomenament de la substituta de Vilallonga a Cultura, Àngels Ponsa, hagué d'esperar a la seva destitució del càrrec que ocupava, la qual cosa es produí el 8 de setembre.[33]

El 30 de setembre Pere Aragonès va assumir les funcions de president quan[34] Quim Torra va ser inhabilitat, com a conseqüència d'un judici al Tribunal Suprem d'Espanya.[35]

Composició

modifica

Conselleries

modifica
Departament Conseller/a Imatge Coalició (Partit) Cronologia
Vicepresidència i Conselleria d'Economia i Hisenda Pere Aragonès i Garcia   ERC 19 de maig del 2018 - final de mandat
Portaveu i Conselleria de Presidència Jordi Turull i Negre   JxCat 19 de maig del 2018 - 29 de maig del 2018[nb 1]
Elsa Artadi i Vila   JxCat 29 de maig del 2018 - 24 de març del 2019
Meritxell Budó i Pla   JxCat 24 de març del 2019 - final de mandat
Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència Ernest Maragall i Mira   ERC 19 de maig del 2018 - 23 de novembre del 2018
Alfred Bosch i Pascual   ERC 23 de novembre del 2018 - 9 de març de 2020
Bernat Solé i Barril   ERC 20 de març de 2020 - final de mandat
Conselleria d'Interior Miquel Buch i Moya   JxCat 19 de maig del 2018 - 3 de setembre del 2020
Miquel Sàmper i Rodríguez   JxCat 3 de setembre del 2020 - final de mandat
Conselleria d'Educació Josep Bargalló i Valls   ERC 19 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria de Salut Antoni Comín i Oliveres   ERC 19 de maig del 2018 - 29 de maig del 2018[nb 1]
Alba Vergés i Bosch   ERC 29 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i Andreu   JxCat 19 de maig del 2018 - 29 de maig del 2018
Damià Calvet i Valera   JxCat 29 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria de Cultura Lluís Puig i Gordi   JxCat 19 de maig del 2018 - 29 de maig del 2018[nb 1]
Laura Borràs i Castanyer   JxCat 29 de maig del 2018 - 24 de març del 2019
Mariàngela Vilallonga Vives   JxCat (Independent) 24 de març del 2019 - 3 de setembre del 2020
Àngels Ponsa i Roca   JxCat 8 de setembre del 2020 - final de mandat
Conselleria de Justícia Ester Capella i Farré   ERC 19 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani Lesfar   ERC 19 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria d'Empresa i Coneixement Elsa Artadi i Vila   JxCat 19 de maig del 2018 - 29 de maig del 2018
Maria Àngels Chacón i Feixas   JxCat (PDeCAT) 29 de maig del 2018 - 3 de setembre del 2020
Ramon Tremosa i Balcells   JxCat (Independent) 3 de setembre 2020 - final de mandat
Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública Jordi Puigneró i Ferrer   JxCat 19 de maig del 2018 - final de mandat
Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Teresa Jordà i Roura   ERC 19 de maig del 2018 - final de mandat

Secretari del Govern

modifica
Secretari del Govern Imatge Coalició (Partit) Cronologia
Víctor Cullell i Comellas   Junts per Catalunya (PDeCAT) 18 de juliol de 2017[36] - 26 de maig de 2021

Secretaris Generals

modifica
Departament Secretari o Secretària General Cronologia
Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda Albert Castellanos Maduell[37] 2 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament de la Presidència Meritxell Masó Carbó[38] 2 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència Mercè Salvat Guinjoan[39] 2 de juny de 2018-17 de desembre de 2019
Aleix Villatoro i Oliver[40] 17 de desembre de 2019-26 de maig de 2021
Departament d'Interior Brauli Duart i Llinares[41] 2 de juny de 2018-8 de setembre de 2020
Elisabeth Abad i Giralt[42] 8 de setembre de 2020-26 de maig de 2021
Departament d'Ensenyament (posteriorment, Educació) Núria Cuenca León[43] 2 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament de Salut Laura Pelay i Bargalló[44] 2 de juny de 2018-8 de setembre de 2020
Marc Ramentol i Sintas[45] 8 de setembre de 2020-26 de maig de 2021
Departament de Territori i Sostenibilitat Ferran Falcó i Isern[46] 7 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament de Cultura Maria Dolors Portús Vinyeta[47] 25 de juliol de 2017-20 de desembre de 2018
Francesc Vilaró i Casalinas[48] 20 de desembre de 2018-15 de setembre de 2020
Lluís Baulenas i Cases[49] 15 de setembre de 2020-26 de maig de 2021
Departament de Justícia Patrícia Gomà i Pons[50] 2 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Josep Ginesta i Vicente[51] 14 de gener de 2016-17 de novembre de 2020
Oriol Amorós i March[52] 17 de novembre de 2020-26 de maig de 2021
Departament d'Empresa i Coneixement Marta Felip i Torres[53] 2 de juny de 2018-8 de setembre de 2020
Jordi Cabrafiga i Macias[54] 8 de setembre de 2020-26 de maig de 2021
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública Xavier Gatius Garriga[55] 2 de juny de 2018-26 de maig de 2021
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació David Mascort Subiranas[56] 14 de gener de 2016-26 de maig de 2021

Notes

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Els consellers Turull i Rull, en presó preventiva, i Comín i Puig, a l'exili, foren nomenats inicialment, però no pogueren arribar a prendre possessió.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  2. ↑ «El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions». Ara, 28-10-2017 [Consulta: 14 maig 2018].
  3. ↑ «Els lletrats del Parlament descarten una investidura de Puigdemont a distància». RAC1.cat, 11-01-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  4. ↑ «Torrent ajorna el debat d'investidura fins que pugui ser "efectiu i amb garanties"». CCMA, 30-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  5. ↑ «Jordi Sànchez, candidato a la investidura como 'president' de Catalunya». El Periódico, 07-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  6. ↑ «Llarena denega a Jordi Sànchez la llibertat i el permís per a la investidura». El Nacional.cat, 09-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  7. ↑ «Torrent convoca el pleno de investidura de Jordi Sánchez en el Parlament para este viernes». eldiario.es, 09-04-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  8. ↑ «El juez Llarena rechaza de nuevo que Sànchez acuda a su investidura». La Vanguardia, 12-04-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  9. ↑ «Torrent propone a Turull y convoca el pleno de investidura para este jueves». El País, 22-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  10. ↑ «El parlament rebutja la investidura de Jordi Turull». VilaWeb, 22-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  11. ↑ «Torrent suspèn el ple d'investidura després de donar torn de paraula als grups». CCMA, 24-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  12. ↑ «Llarena envia a presó sense fiança Turull, Forcadell, Romeva, Rull i Bassa». Regió7, 24-03-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  13. ↑ «Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la Generalitat». VilaWeb, 10-05-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  14. ↑ «Quim Torra no logra ser investido 'president' en la primera votación del Parlament». Cadena Ser, 12-05-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  15. ↑ «La CUP decideix mantenir l'abstenció en la investidura de Torra». Ara, 13-05-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  16. ↑ «El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat». VilaWeb, 14-05-2018 [Consulta: 14 maig 2018].
  17. ↑ «Quim Torra vol restituir tots els càrrecs del govern cessats pel 155». CCMA, 15-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].
  18. ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». VilaWeb, 19-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].
  19. ↑ «Puigdemont valora l'executiu de Torra com a ‘govern modern per a un país modern'». VilaWeb, 19 maig [Consulta: 19 maig 2018].
  20. ↑ «Crítiques a la manca de paritat i peticions de mà dura: l'oposició reacciona al Govern de Torra». Nació Digital, 19-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].
  21. ↑ «Turull i Rull demanen la seva llibertat a Llarena per poder exercir com a consellers de forma "immediata"». Ara, 19-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].
  22. ↑ «El jutge Llarena denega la sortida de presó de Rull i Turull per a prendre possessió dels seus càrrecs». VilaWeb, 22-05-2018 [Consulta: 22 maig 2018].
  23. ↑ «Rajoy no publica el decret de nomenament dels consellers al DOGC i manté el bloqueig». CCMA, 23-05-2018 [Consulta: 29 maig 2018].
  24. ↑ «Torra canvia els consellers i accepta les condicions per a formar govern i acabar el 155». VilaWeb, 29-05-2018 [Consulta: 29 maig 2018].
  25. ↑ «Alfred Bosch, nou conseller d'Acció exterior». [Consulta: 17 desembre 2018].
  26. ↑ «Govern.cat - Generalitat de Catalunya». [Consulta: 17 desembre 2018].
  27. ↑ «D'Ensenyament a Educació: el departament torna a canviar de nom», 07-12-2018. [Consulta: 17 desembre 2018].
  28. ↑ «Càrrecs i personal. Departament de la Presidència». DOGC núm. 7838 (24/03/2019). Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-11-05. [Consulta: 9 setembre 2020].
  29. ↑ Santasusagna, Adrià «Budó i Vilallonga prenen possessió com a noves conselleres de la Generalitat». RAC1.cat, 25-03-2019.
  30. ↑ «DECRET 41/2020, de 9 de març, de cessament del senyor Alfred Bosch i Pascual com a conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.» (pdf). DOGC. Generalitat de Catalunya, 10-03-2020.[Enllaç no actiu]
  31. ↑ Europa Press «Bernat Solé pren possessió per via telemàtica com a conseller d'Exteriors». El Periódico. Europa Press, 21-03-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  32. ↑ «Miquel Sàmper i Ramon Tremosa prenen possessió del càrrec de conseller». TV3, 03-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  33. ↑ «Àngels Ponsa pren possessió del càrrec com a consellera de Cultura». Nació Digital Sant Cugat, 08-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  34. ↑ Recasens, Gerard. «Última hora: Pere Aragonès, nou substitut de Quim Torra». catalunyadiari.com, 30-09-2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
  35. ↑ 324cat. «Quim Torra, primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat», 28-09-2020. [Consulta: 25 octubre 2020].
  36. ↑ «DECRET 114/2017, de 18 de juliol». DOGC, 7416, 20-07-2017.
  37. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  38. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  39. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  40. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  41. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  42. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  43. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  44. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  45. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  46. ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 23 octubre 2020].
  47. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  48. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  49. ↑ Montañés, José Ángel. «Lluís Baulenas, nuevo secretario general de Cultura de la Generalitat» (en castellà), 15-09-2020. [Consulta: 23 octubre 2020].
  50. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  51. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  52. ↑ «Oriol Amorós, nuevo secretario general del Departamento de Trabajo» (en castellà), 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  53. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  54. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  55. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
  56. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 23 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Govern_de_Catalunya_2018-2021&oldid=34241986»