Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia. L'actual consellera de Justícia és Lourdes Ciuró i Buldó, des del 26 de maig de 2021.

Infotaula d'organitzacióDepartament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Justicia c2.jpg
Districte administratiu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdepartament de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deGovern de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: justiciacat Twitter: justiciacat Youtube: UCf0ckbFRnbXeNNB1n_ErYCw Modifica el valor a Wikidata

FuncionsModifica

Corresponen al Departament de Justícia les funcions:[1]

  • Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
  • Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
  • La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
  • Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
  • Els notaris i registradors.
  • La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
  • Els afers religiosos.
  • La memòria democràtica.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)Modifica

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]

El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[6] En depenen la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composta per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses, en aquest cas, tindrien funcions d'auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[4]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)Modifica

El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[7]

Centre de Mediació de CatalunyaModifica

El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[8] és una institució, adscrita al Departament de Justícia que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació[9]

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)Modifica

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.

La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

Memorial DemocràticModifica

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)Modifica

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.

Llista de consellersModifica

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
1 1931/1932   Pere Comas i Calvet 28 d'abril de 1931 24 de gener de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
1932/1933
2   Pere Corominas i Montanya 24 de gener de 1933 3 de gener de 1934
3 1934/1939   Joan Lluhí i Vallescà 3 de gener de 1934 6 d'octubre de 1934[a] Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
1 de març de 1936[b] 26 de maig de 1936
-   Pere Comas i Calvet 26 de maig de 1936 31 de juliol de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
4   Josep Quero i Molares 31 de juliol de 1936 26 de setembre de 1936
5   Andreu Nin i Pérez 26 de setembre de 1936 17 de desembre de 1936 Partit Obrer d'Unificació Marxista
6   Rafael Vidiella i Franch 17 de desembre de 1936 3 d'abril de 1937 Unió General de Treballadors
7   Joan Comorera i Soler 3 d'abril de 1937 5 de maig de 1937
-   Rafael Vidiella i Franch 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
Conselleria de Justícia (1980-2002)
8 I   Ignasi de Gispert i Jordà 8 de maig de 1980 24 d'agost de 1982 Unió Democràtica de Catalunya[c]
9   Agustí Bassols i Parés 24 d'agost de 1982 9 de maig de 1986
II
10   Joaquim Xicoy i Bassegoda 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988
- III   Agustí Bassols i Parés 4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992
IV
11   Antoni Isac i Aguilar 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995
12   Núria de Gispert i Català 1 de febrer de 1995 5 de febrer de 2001
V
VI
13 Josep-Delfí Guàrdia i Canela 5 de febrer de 2001 4 de novembre de 2002
Conselleria de Justícia i Interior (2002-2003)
- VI   Núria de Gispert i Català 4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[c]
Departament de Justícia (2003-actualitat)
14 VII   Josep Maria Vallès i Casadevall 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Ciutadans pel Canvi[d]
15 VIII   Montserrat Tura i Camafreita 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
16 IX   Pilar Fernández i Bozal 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 Independent[c]
17 X   Germà Gordó i Aubarell 27 de desembre de 2012 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya[c]
18 XI   Carles Mundó i Blanch 14 de gener de 2016 28 d'octubre de 2017[e] Esquerra Republicana de Catalunya[f]
19 XII   Ester Capella i Farré 29 de maig de 2018 26 de maig de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya[11]
20 XIII   Lourdes Ciuró i Buldó 26 de maig de 2021 En el càrrec Junts per Catalunya

NotesModifica

  1. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  2. Restitució del govern.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
  4. A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
  5. Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[10]
  6. A proposta de Junts pel Sí

ReferènciesModifica

  1. «DECRET 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 25-05-2021. [Consulta: 28 maig 2021].
  2. «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2021. [Consulta: 28 maig 2021].
  3. «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
  4. 4,0 4,1 Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4. 
  5. «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  6. «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l'Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, 27-11-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 29 gener 2013].
  7. «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
  8. «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
  9. Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Pla Nacional d'Impuls de la Mediació. [Enllaç no actiu]
  10. Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
  11. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya