Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya (2016-actual)

El Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya és un dels departaments en què s'organitza l'actual administració de la Generalitat. El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament d'Economia i Finances (abans conegut com a Departament d'Economia i Coneixement, i Departament d'Economia i Finances).

Infotaula d'organitzacióDepartament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Dades
TipusDepartament de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaDepartament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació14 gener 2016
Governança corporativa
Part deGovern de Catalunya 2016-2017
Govern de Catalunya 2018-2021
Govern de Catalunya 2021-2024 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Amb el govern socialista de la Quinzena legislatura, en 2024 el Departament va canviar el seu nom per el Departament d'Economia i Finances.[1] L'actual consellera d'Economia i Finances és Alícia Romero, des del 12 d'agost de 2024.

Funcions

modifica

Correspon al Departament d'Economia i Finances les següents competències:[2]

  • La política econòmica.
  • Les entitats de crèdit.
  • El mercat de valors.
  • El deute públic i la tutela financera dels ens locals.
  • La promoció i la defensa de la competència.
  • Els programes de transferència de fons de la Unió Europea, amb excepció dels de caràcter agrari, ramader, pesquer o de desenvolupament rural.
  • El sector assegurador.
  • Les finances públiques, els pressupostos i l'eficiència de la despesa.
  • El control economicofinancer i la comptabilitat.
  • L'establiment dels criteris procedimentals, direcció i control dels ajuts i subvencions.
  • La supervisió del sector públic adscrit a la Generalitat de Catalunya i el seguiment de la seva activitat per vetllar per l'adequat compliment de la normativa econòmica i pressupostària.
  • La gestió de les despeses de personal.
  • El patrimoni de la Generalitat.
  • La gestió dels tributs.
  • El joc i les apostes.
  • La licitació de les infraestructures de Catalunya.
  • L'establiment de criteris, direcció i control de la contractació pública.
  • La difusió de l'activitat del Govern de la Generalitat, i la gestió i comunicació corporativa i institucional de l'Administració de la Generalitat i el seu Sector Públic.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Sense perjudici dels òrgans i organismes que es puguin adscriure o relacionar mitjançant la norma corresponent, resten adscrits al Departament d'Economia i Finances, l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Autoritat Catalana de la Competència, l'Agència Tributària de Catalunya, l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA), la Junta Consultiva de Contractació i l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre.

L'Institut Català de Finances es relaciona amb l'Administració de la Generalitat mitjançant el Departament d'Economia i Finances.

Llista de Consellers

modifica
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria d'Economia i Finances (1931-1932)
1931-1932   Manuel Serra i Moret[a] 28 d'abril de 1931 19 de desembre de 1932 Unió Socialista de Catalunya
Casimir Giralt i Bullich[b] 28 d'abril de 1931 3 d'octubre de 1932 Partit Republicà Radical
Carles Pi i Sunyer[b] 3 d'octubre de 1932 19 de desembre de 1932 Esquerra Republicana de Catalunya
Conselleria d'Hisenda i Finances (1932-1933)
1932-1933 Carles Pi i Sunyer[c] 19 de desembre de 1932 4 d'octubre de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
Miquel Santaló i Parvorell[d] 4 d'octubre de 1933 3 de gener de 1934
Conselleria d'Economia i Finances (1977-2010)[3]
provisional   Joan Josep Folchi i Bonafonte 5 de desembre de 1977 19 d'octubre de 1978 Centristes de Catalunya-UCD
  Eduard Punset i Casals 19 d'octubre de 1978 8 de maig de 1980
I   Ramon Trias i Fargas 8 de maig de 1980 16 de novembre 1982 Convergència Democràtica de Catalunya[e]
  Jordi Planasdemunt i Gubert 16 de novembre 1982 8 de juny 1983
  Josep Maria Cullell i Nadal 8 de juny 1983 23 d'abril de 1987
II
  Josep Manuel Basáñez i Villaluenga 23 d'abril de 1987 4 de juliol de 1988
III   Ramon Trias i Fargas 4 de juliol de 1988 22 d'octubre de 1989
  Macià Alavedra i Moner 24 d'octubre de 1989 29 d'agost de 1997
IV
V
  Artur Mas i Gavarró 30 de juliol de 1997 17 de gener de 2001
VI
  Francesc Homs i Ferret 17 de gener 2001 20 de desembre de 2003
VII   Antoni Castells i Oliveres 20 de desembre de 2003 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
VIII
Departament d'Economia i Coneixement (2010-2016)[4]
IX   Andreu Mas-Colell 29 de desembre de 2010 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya[e]
X
Departament d'Economia i Hisenda (2016-2024)[f][2]
XI   Oriol Junqueras i Vies 14 de gener de 2016 28 d'octubre del 2017[g] Esquerra Republicana de Catalunya[h]
XII   Pere Aragonès i Garcia 29 de maig de 2018 26 de maig de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya[5]
XIV[i]   Jaume Giró i Ribas 26 de maig de 2021 10 d'octubre de 2022 Independent[j]
  Natàlia Mas i Guix 10 d'octubre de 2022 12 d'agost de 2024 Esquerra Republicana de Catalunya
Departament d'Economia i Finances (2024-)[6]
XV   Alícia Romero Llano 12 d'agost de 2024 En el càrrec Partit dels Socialistes de Catalunya
  1. Nomenat com a Conseller d'Economia i Treball entre el 28 d'abril de 1931 i el 3 d'octubre de 1932, a partir del 3 d'octubre nomenat com a Conseller d'Economia.
  2. 2,0 2,1 Nomenat com a Conseller de Finances.
  3. Nomenat com a Conseller d'Hisenda, entre el 19 de desembre de 1933 i el 24 de gener de 1933, i com a Conseller Delegat i Finances, entre el 24 de gener de 1933 i el 4 d'octubre de 1933.
  4. Nomenat com a Conseller Primer i Finances.
  5. 5,0 5,1 A proposta de Convergència i Unió
  6. L'any 2016 es decideix que el sub-departament de Coneixement, present a l'anterior govern passa a mans del departament d'Empresa.
  7. Destituït pel Govern d'Espanya arran de l'aplicació de l'article 155
  8. A proposta de Junts pel Sí
  9. Per la resolució 9/XIII adoptada el 2 de juny del 2021 el Parlament de Catalunya va manifestar la voluntat de considerar primera la legislatura començada el 6 de desembre del 1932 i interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i passar, doncs, de la tretzena a la catorzena.
  10. A proposta de Junts per Catalunya

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica