Obre el menú principal

El Triangle és un setmanari d'informació general, editat a Catalunya i escrit en llengua catalana i castellana[1] propietat de María Ángeles Gervilla.[2] Va publicar el seu primer número el 29 de gener de 1990. En els seus inicis tingué una orientació especialment satírica, combinant informació i vinyetes d'humor dels principals dibuixants. En l'actualitat s'ha especialitzat en la informació política i econòmica, des d'una posició ideològica espanyolista, donant fins i tot suport a les teories de secessió lingüística del blaverisme.[3]

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Triangle
Tipus revista
Fitxa
Llengua Català
Data de publicació 1990
Editor Jaume Reixach
Estat Espanya
Qualitat
Periodicitat Setmanal
Tema Informació general
Editorial Editorial de Periodistes, SL

Lloc web www.eltriangle.eu
Modifica les dades a Wikidata
Antic logotip de la publicació

HistòriaModifica

Va ser fundat pel periodista Jaume Reixach i la primera edició va sortir al mercat el 29 de gener de 1990. En la seva primera etapa es definia com a setmanari satíric i d'informació. Combinava informació periodística molt crítica, amb seccions d'humor, ficció i moltes vinyetes satíriques de dibuixants diferents. De fet, per les seves pàgines hi han passat els millors dibuixants satírics de Catalunya, com Perich, Miquel Ferreres, Toni Batllori, o Kap... Amb motiu del vintè aniversari de la publicació, la 26a Mostra del Cómic de Cornellà, l'any 2010, dedicà una exposició als seus millors dibuixos i portades, titulada "Vint anys de Canya!".[4]

Durant els cinc primers anys de vida del setmanari, mantingué el to satíric, si bé cada cop la informació política va agafar-hi progressivament més relleu. El blanc habitual de les crítiques de la revista és el govern de Jordi Pujol i el sector negocis de Convergència, si bé tampoc renuncia a fer befa dels altres poders de l'Estat, del govern central o de l'ajuntament de Barcelona.[5]

L'época de Canya i conyaModifica

Jaume Reixach en fou el primer director, però aviat fou nomenat director el periodista Jaume Collell, mentre Reixach ocupava el càrrec d'editor. En aquesta etapa, en què es combinaven les seccions de 'canya i conya' segons la pròpia terminologia de la revista, hi ha una abundant col·laboració de dibuixants satírics: Batllori, Ferreres, Joma, Azagra, Ermengol, Napi, Puyal, L'Avi, Pierino, Map, Davi, Minoves, Ajubel o Alfons López. També hi col·laboren escriptors o periodistes com Toni Coromina o Josep Camps, equip que al poc temps acompanyaria Collell en un suplement satíric a les pàgines del diari La Vanguardia, titulat 'El Burladero'.

Així, Reixach recupera la direcció de la revista, que progressivament esdevé més informativa que humorística. De fet, en l'anomenat 'oasi català' la crítica al Pujolisme era difícil, i El Triangle va mantenir-se com una de les principals veus discrepants al règim. Això li valgué estar marginada durant molts anys de les subvencions que es repartien des de la Generalitat.[6] La publicació també fou perseguida judicialment, i condemnada pel Tribunal Suprem a pagar un milió de pessetes a Lluís Prenafeta per una caricatura del dibuixant David Minoves en què acusava el secretari de Presidència de 'lladre'.[7]

El Cas CullellModifica

Un punt d'inflexió en la història de la revista fou la publicació de les transcripcions de les cintes que contenien diversos enregistraments amb l'aleshores Conseller d'Obres Públiques i delfí de Pujol, Josep Maria Cullell. El 'Cas Cullell' acabà amb la dimissió del conseller i la fi de la seva carrera política.[8] A partir d'aquell moment, la revista fa un tomb cap a la informació política. N'és nomenat director el periodista Dionisio Giménez i es redueix dràsticament la part dedicada a la 'conya'.[9] Els endarreriments en cobrar algunes de les col·laboracions fan que molts dels dibuixants abandonin la publicació, de manera que a partir del cinquè any de vida de la revista, els dibuixants més habituals seran Puyal, Pierino i Kap, amb alguna col·laboració breu i esporàdica d'altres dibuixants.

Encarrilada ja com una publicació d'investigació i opinió, augmenta el seu prestigi com a bastió de l'antipujolisme i acull els periodistes que s'atreveixen a plantar cara al president de la Generalitat, com Siscu Baiges, Joan Baptista Lloret Devesa,[10] Víctor Saura, Jose Manuel Novoa, Pere Rios, Quico Rafols, Josep Maria Casas o Pep Martí.[6] Després de dionisio Giménez, n'és nomenat director Josep Maria Casas i a continuació Víctor Saura, abans de tornar a ser dirigida de nou pel seu editor incombustible, Jaume Reixach, que amplià l'empresa i intentà oferir diversos productes periodístics.

Crisi i renovacióModifica

L'any 2013 la revista acomiadà dotze treballadors sense pagar-los cap indemnització ni els sous endarrerits entre el juliol del 2012 i el gener del 2013, amb deutes de fins a vuit nòmines. En un comunicat, els afectats, que es van adherir a la plataforma 'Mitjans en lluita', denunciaren el "desmantellament" de tot l'equip d'administració i l'acomiadament de cinc redactors, dels encarregats de disseny i maquetació, correcció i fotografia, acusant l'empresa de vulneració de drets laborals i de manca de transparència en les xifres econòmiques, amb la incorporació en l'accionariat de la revista de l'empresària Maria Ángeles Gervilla, "una subhastera tèrbola que s'havia vist embolicada en casos de frau". Els advocats del Sindicat del Col·legi de Periodistes van calcular els endarreriments en una xifra global que es comptà fins a 180.000 euros.[11]

Malgrat tot, la revista va sobreviure a les dificultats, i encara avui es publica. Per celebrar el seu 25è aniversari el 2015 va realitzar una publicació especial dedicada als treballadors assasinats de Charlie Hebdo,[12] i segueix apareixent setmanalment al quiosc, oferint informació d'actualitat, econòmica i política.

ReferènciesModifica

  1. «Qui som» (en ca). [Consulta: 29 setembre 2019].
  2. «Amenaça de monopoli en la premsa impresa de Lleida» (en ca), 22-11-2013. [Consulta: 29 setembre 2019].
  3. «El Triangle empara el secessionisme lingüístic» (en ca), 19-01-2010. [Consulta: 29 setembre 2019].
  4. «‘El Triangle’: 20 Anys de Canya». A: 26 Mostra de Còmic de Cornellà, 2010, p. 7. 
  5. Faulí, Josep «Deu anys dEl Triangle'». Serra d'Or.
  6. 6,0 6,1 Baiges, Siscu «Homenaje a los periodistas que lucharon contra la omertà» (en castellà). El Español, 07-09-2014.
  7. «'El Triangle', condenado por el Supremo a pagar un millón a Lluís Prenafeta» (en es). El País, 08-05-2000. ISSN: 1134-6582.
  8. Salvador, Isabell «El fiscal recurre la condena a la revista "El triangle"» (en castellà). El País, 18-07-1995. ISSN: 1134-6582.
  9. «Nou director de El Triangle». Capçalera, març 1995, pàg. 48.
  10. Baiges, Siscu «El Bati s'ha perdut la confessió de Pujol». El Triangle [Consulta: 29 gener 2019].
  11. «El Triangle no quadra». NacióDigital [Consulta: 29 gener 2019].
  12. «El Triangle celebra el seu primer quart de segle». La Vanguardia, 18-02-2015, pàg. 11.

Enllaços externsModifica