David Minoves i Llucià

activista polític i social català

David Minoves i Llucià (Barcelona, 1969) és activista polític i del moviment per la pau i la solidaritat internacional. Cursa estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques a la UNED.

Infotaula de personaDavid Minoves i Llucià
David Minoves (27644528348) (cropped).jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1969 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
2015 –
Secretari general Jovent Republicà
20 març 1994 – 28 abril 1996
← Joan Puigcercós i BoixassaCamil Ros i Duran → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIl·lustrador i activista polític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (1986–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm7297888 Facebook: dminoves Twitter: davidminoves Modifica el valor a Wikidata

Actualment és President del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals, membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, membre de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau[1] i Coordinador del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).[cal citació]

Col·labora habitualment com analista en diversos mitjans de comunicació com El Punt Avui TV, Més 324, Solidaris de Catalunya Ràdio, Badalona 360 de Badalona Televisió i Nació Digital.[cal citació]

BiografiaModifica

Membre de la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Instituts des de 1986 i militant del Bloc d'Estudiants Independentistes, fou representant dels estudiants a la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona. Membre del moviment antimilitarista, del Moviment d'Objecció de Consciència al Servei Militar Obligatori[2] i de l'Assemblea d'Insubmisos de Catalunya.[cal citació]

Entra a militar a ERC el 1986 seguint la Crida Nacional a ERC.[3] Fou Secretari General de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya de 1994 a 1996 i membre de la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya de 1996 a 2004 (President de la Federació de Barcelona, Responsable de Moviments Socials) i de 2008 a 2011 (Secretari de Política Institucional, Secretari de Moviments Socials i Secretari de Cooperació i Immigració).[cal citació]

Ha estat il·lustrador, tècnic de la Fundació Josep Irla, assessor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament,[4] (2004-2006) Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) i Responsable de Nova Ciutadania de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Impulsor del Fòrum Social de Barcelona i de la Plataforma Aturem la Guerra, ha format part del Fòrum Social Mundial i del Fòrum Social Català. Promotor de la declaració de suport del Foro de Sao Paulo al dret a l'autodeterminació de Catalunya. És membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, de Stop Mare Mortum i d'Esquerres per la Independència va impulsar la Plataforma Mai Més[5] contra el terrorisme, la guerra i qualsevol discriminació. Fou impulsor de la Plataforma Sant Martí pel Dret a Decidir[6] i de la Plataforma Clot Decideix. Ha format part de la secretaria tècnica del Pacte Nacional pel Referèndum i de la Taula per la Democràcia, i va impulsar la campanya Vota per Mi[7] per a la participació de les persones sense dret a vot a l'1-O. És membre de la junta de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya des de 2010 i president del CIEMEN des de 2015.[8]

Membre de la Comissió Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana, va ser escollit membre del Secretariat Nacional durant les eleccions de març de 2018, essent el tercer més votat a la llista nacional de l'entitat. Des d'abril de 2018 és Coordinador de la Comissió d'Incidència Política de l'ANC.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. David Minoves s'incorpora a la Junta de Govern de l'ICIP Arxivat 2016-11-16 a Wayback Machine., gencat, 1 de juliol de 2016
  2. «Deu anys lliures de l'esclavatge del servei militar» (en català). El Punt Avui.
  3. «1987. L'any de la Crida Nacional a ERC» (en català). Fundació Josep Irla.
  4. David Minoves nomenat nou director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Arxivat 2016-11-16 a Wayback Machine.. gencat, 26 de febrer de 2004
  5. Directa. «Barcelona torna a cridar "No a la guerra"» (en català). Arxivat de l'original el 2018-02-01. [Consulta: 1r febrer 2018].
  6. Llibertat.cat «Neix la Plataforma Sant Martí pel Dret a Decidir» (en català). Llibertat.cat.
  7. «VOTA PER MI | Campanya adreçada als qui no poden votar l'1-O» (en català). Arxivat de l'original el 2018-02-02. [Consulta: 1r febrer 2018].
  8. Web del CIEMEN

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Minoves i Llucià