Per a altres significats, vegeu «Novecento (Baricco)».
Per a altres significats, vegeu «Novecento (moviment artístic)».

Novecento és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1976. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Infotaula de pel·lículaNovecento
1900 Bertolluci2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióBernardo Bertolucci
Protagonistes
Director artísticEzio Frigerio
ProduccióAlberto Grimaldi
Dissenyador de produccióMaria Paola Maino
GuióBernardo Bertolucci
Giuseppe Bertolucci
Franco Arcalli
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaVittorio Storaro
MuntatgeFranco Arcalli
ProductoraProduzioni Europee Associati
DistribuïdorParamount Pictures (EUA)
United Artists (Austràlia, França)
20th Century Fox (Regne Unit)
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Alemanya Occidental
Estrena1976
Durada320 minuts
Idioma originalAnglès
Coloren color
Pressupost9 milions dòlars
Descripció
GènereDrama romàntic
Històric
Lloc de la narracióItàlia

IMDB: tt0074084 Filmaffinity: 903598 Allocine: 2861 Rottentomatoes: m/1900 Mojo: 1900 Allmovie: v63 TCM: 85052 TV.com: movies/1900
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

L'acció comença a finals de gener del 1901, quan un dels protagonistes anuncia la mort de Giuseppe Verdi (mort el 27 de gener de 1901) als crits de Verd, lé mort (en dialecte Emilià-romanyès). La pel·lícula explica les vides paral·leles de dos nois nascuts el mateix dia en una gran propietat rural de l'Emília-Romanya, a Itàlia al començament del Segle XX, l'un, Alfredo, és el fill del propietari, l'altre, Olmo, el fill d'un parcer. La història d'Itàlia desfila, la Primera Guerra Mundial, les reivindicacions socials, la pujada del feixisme, l'acció dels esquadristes[1] i la guerra exacerben els destins. El relat acaba amb la caiguda dels feixistes.

Al voltant de la pel·lículaModifica

El projecte d'epopeia italiana donava voltes al cap de Bertolucci des de feia molt de temps. Gràcies a l'èxit del L'últim tango a París, aconsegueix trobar el pressupost de 9 milions de dòlars (enorme per a l'època) amb tres productors diferents.

Aquest pressupost va ser suficient, però, per reunir un càsting prestigiós (De Niro, Depardieu, Lancaster, Hayden) i reconstituir l'ambient d'Itàlia del començament del segle. El càsting imposarà que la pel·lícula es rodés en diverses llengües. Al final en va sortir una pel·lícula de més de 5 hores.

En aquesta pel·lícula, Bertolucci comunica les seves pròpies conviccions d'esquerra a través de la història d'Itàlia de la primera meitat del segle i l'oposició entre els pagesos comunistes i els seus amos feixistes. Aquest missatge subjacent només s'enuncia clarament en l'epíleg, teatral, que trenca amb la línia realista de la resta de la pel·lícula adreçada directament a l'espectador.

S'ha de remarcar que la violència d'algunes escenes, així com la sexualitat explicita (sobretot de nens), han suposat una segona versió censurada així com prohibicions a certs països.

RepartimentModifica

PremisModifica

  • 1977: Premis Bodil a la millor pel·lícula europea

Notes i referènciesModifica

  1. Squadrismo és el nom amb què es coneix un fenomen característic del feixisme italià, consistent en la militància a les squadre d'azione violenta, entre el 1919 i el 1924.

Enllaços externsModifica