Viquipèdia

Massacre de Karantina

La Massacre de Karantina va tenir lloc el 18 de gener de 1976, al començament de la guerra civil libanesa. Karantina era un barri de barraques d'uns 13.000 habitants,[1] principalment palestins musulmans, enclavat a Beirut Est, que era majoritàriament cristià. Controlat per les forces de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), Karantina estava poblada principalment per palestins, kurds, sirians i armenis.[2][3] Els combats i la posterior massacre també van afectar una antiga zona de quarantena propera al port i al barri de Maslakh.[4][5][6]

Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de Karantina
Map
 33° 54′ N, 35° 32′ E / 33.9°N,35.53°E / 33.9; 35.53
Tipusmassacre Modifica el valor a Wikidata
Part deGuerra civil libanesa Modifica el valor a Wikidata
Data18 de gener de 1976
LocalitzacióBeirut
Líban Líban
EstatLíban Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts1.500 aproximadament
PerpetradorFalanges Libaneses
Guardians dels Cedres
Tigers Militia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les milícies del Front Libanès, majoritàriament cristià i ultradretà i, en concret, les falanges libaneses, van prendre Karantina i van matar aproximadament unes 1.500 persones, gairebé tots ells musulmans, i van expulsar la resta dels habitants del barri després d'haver cremat casa seva.[7][5][8] Alguns dels refugiats palestins, inclosos nens, van ser portats com a trofeu a una marxa militar falangista per Beirut Est, i després els homes van ser afusellats contra una pareda.[1] Danny Chamoun, fill de l'expresident libanès Camille Chamoun i un dels líders de les forces falangistes, va justificar la massacre com una operació urbanística per expulsar unes persones que vivien en terrenys de propietat privada i així poder desenvolupar aquests terrenys.[1]

Poc després de la massacre de Karantina, el 18 de gener de 1976, l'exèrcit de les falanges libaneses (KRF), els Guardians dels Cedres (GoC), la milícia dels Tigres (NLP) i el Moviment de la Joventut Libanesa (LYM) van posar sota setge el campament de refugiats palestins de Tel al-Zaatar, després de la presa del qual van desencadenar la massacre de Tel al-Zaatar.[9] Alhora, la massacre de Damur va ser una represàlia de les forces de l'OLP per la massacre de Karantina.[5][10]

Una fotografia feta durant la massacre per la fotògrafa francesa Françoise Demulder va rebre el premi World Press Photo of the Year el 1977, convertint-se en la primera dona a obtenir aquest guardó. Catalogada com la millor fotografia de l'any, aquesta imatge en blanc i negre mostra una dona palestina davant de casa seva en flames, implorant un falangista libanès.[11]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Agony of Lebanon». , 1976 [Consulta: 6 setembre 2020].
  2. ↑ Jonathan C. Randal (1990). The Tragedy of Lebanon: Christian Warlords, Israeli Adventurers and American Bunglers Hogarth, ISBN 0-7012-0909-7 p 88-90 "Many Lebanese Muslim men and boys were rounded up and separated from the women and children and massacred. Their families still search for their remains .Women and young girls were violently raped and robbed by the Christian warlords led by Bachir Gemayel, also Bashir Gemayel was a senior member of the right-wing Christian Phalange party and the founder and supreme commander of the Lebanese Forces militia during the early years of the Lebanese Civil War"
  3. ↑ Michael Johnson (2001) All Honourable Men: The Social Origins of War in Lebanon I.B.Tauris, ISBN 1-86064-715-4 p 62
  4. ↑ Lokman I. Meho, Kelly L. Maglaughlin (2001) Kurdish culture and society: an annotated bibliography Greenwood Publishing Group, ISBN 0-313-31543-4 p 35
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 William W. Harris. The New Face of Lebanon: History's Revenge. Markus Wiener Publishers, gener 2006, p. 162. ISBN 978-1-55876-392-0. «the massacre of 1,500 Palestinians, Shi'is, and others in Karantina and Maslakh, and the revenge killings of hundreds of Christians in Damur.» 
  6. ↑ Jonathan C. Randal (1990) The Tragedy of Lebanon: Christian Warlords, Israeli Adventurers and American Bunglers Hogarth, ISBN 0-7012-0909-7 p 88
  7. ↑ World Press Photo. «1977 Françoise Demulder».
  8. ↑ Noam Chomsky, Edward W. Said (1999) Fateful Triangle: The United States, Israel, and the Palestinians South End Press, ISBN 0-89608-601-1 pp 184–185
  9. ↑ Kazziha, Walid (1979) Palestine in the Arab dilemma Taylor & Francis, ISBN 0-85664-864-7 p 52
  10. ↑ Harris (p. 162) notes "the massacre of 1,500 Palestinians, Shi'is, and others in Karantina and Maslakh, and the revenge killings of hundreds of Christians in Damur"
  11. ↑ Selwyn-Holmes, Alex. "Francoise Demulder" Arxivat 2017-08-14 a Wayback Machine.. Iconic Photos.

Bibliografia modifica

  • Chomsky, Noam (1989) Necessary Il·lusions: Thought Control in Democratic Societies South End Press, ISBN 0-89608-366-7
  • Fisk, Robert (2001) Pity the Nation: Lebanon at War Oxford University Press, ISBN 0-19-280130-9
  • William Harris, (1996) Faces of Lebanon. Sects, Wars, Global Extensions Markus Wiener Publishers, Princeton, USA ISBN 1-55876-115-2

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massacre_de_Karantina&oldid=31793771»