René Cassin

jurista francès

René Samuel Cassin (Baiona, Pirineus Atlàntics, França 1887París 1976) fou un jurista i jutge del País Basc del Nord, redactor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans, i guardonat el 1968 amb el Premi Nobel de la Pau.[1]També va ser fundador de l'Institut Francès de Ciències administratives el 1947 i de la UNESCO. Va ser president del Tribunal Europeu de Drets Humans i va rebre la Gran Creu de la Legió d'Honor de França.[2][3]

Infotaula de personaRené Cassin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Samuel René Cassin Modifica el valor a Wikidata
5 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Baiona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París (1987–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
President Fondation René-Cassin
1969 – 20 febrer 1976 – Edgar Faure →
President del Tribunal Europeu de Drets Humans
20 maig 1965 – 15 juny 1968
← Arnold Duncan McNair McNairHenri Rolin →
Membre del Consell Constitucional de França
11 juliol 1960 – 2 març 1971
← Maurice DelépinePaul Coste-Floret →
Jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans
21 gener 1959 – 20 febrer 1976 – Pierre-Henri Teitgen →
President Institut libre d'étude des relations internationales (fr) Tradueix
1954 – 20 febrer 1976
← Albert de Geouffre de la PradelleEdgar Faure →
President Commission nationale consultative des droits de l'homme (en) Tradueix
27 març 1947 – 20 febrer 1976
President Institut Francès de Ciències Administratives
1947 – 30 setembre 1960 – Alexandre Parodi →
President International Association of Democratic Lawyers (en) Tradueix
1946 – 1949
Vice President of the State Council of France (en) Tradueix
29 novembre 1944 – 30 setembre 1960
← Alfred PorchéAlexandre Parodi →
President Aliança Israelita Universal
1943 – 20 febrer 1976
← Georges LevenJules Braunschvig →
President Union fédérale des associations françaises d'anciens combattants (fr) Tradueix
1922 – 1924
← Henri Pichot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Masséna - batxillerat
Universitat de Provença Ais-Marsella I
Universitat de París - doctorat en dret
Facultat de Dret d'Ais de Provença - grau en Dret a França, Llicenciat en lletres
Universitat Paul Cézanne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, diplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1920–1976)
Universitat de Lilla (1920–1929)
Facultat de Dret d'Ais de Provença (1916–1920)
Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical i Radical-Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarmaster corporal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParentsHonel Meiss (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7298 Modifica el valor a Wikidata

Joventut i estudis

modifica
 
Memorial en record de Cassin a Forbach, França

Va néixer el 5 d'octubre de 1887 a la ciutat de Baiona en una família d'orígens jueus. Estudià Dret i es llicencià el 1919, esdevenint posteriorment professor a Ais de Provença, Lilla i París. Durant la Primera Guerra Mundial Cassin fou ferit per la qual cosa posteriorment promogué la fundació de l'Union fédérale des anciens combattants et victimes de guerre (Unió Federal d'antics combatens i víctimes de guerra).[4]

Membre de la Societat de Nacions

modifica

Delegat pel seu país a la Societat de Nacions entre 1924 i 1938 refusà continuar a Ginebra després d'expressar públicament el seu rebuig als Acords de Múnic, que posaven fi al Conflicte dels Sudets.[5]

A partir de 1940, juntament amb el general Charles de Gaulle, fou un dels portaveus de la França Lliure, durant l'exili a Londres provocat per l'ocupació nazi del territori francès.[5]

Activisme social

modifica

Posteriorment fou nomenat delegat a les Nacions Unides pel seu país i com a humanista va defensar apassionadament els drets de l'home, sent un dels principals inspiradors i redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així mateix participà activament en la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides i en el Tribunal Permanent d'Arbitratge de la Haia. Des de la seva posició privilegiada aconseguí que la seu central de la UNESCO s'instal·lés a la ciutat de París.

El 1959 fou designat membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que presidirà entre els anys 1965 i 1968.

El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El mateix any va rebre el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides a les persones amb aportacions significatives "a la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals.[6] Durant el congrés de la World Jurist Association, li fou concedit el premi World Peace and Liberty a títol pòstum.[7]

Cassin morí a la ciutat de París el 20 de febrer de 1976, sent transferides les seves cendres al Panteó de París.

Referències

modifica
  1. Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 128. ISBN 9788489784574. 
  2. Revista AMIJAI, año 22, número 25, setiembre de 2014.
  3. Prost, Antoine «L'inconnu du Panthéon» (en francés). L'Histoire, 455,  2019, pàg. 20-21.
  4. «René Cassin (1887 – 1976) Francia - Español». [Consulta: 5 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 «René Cassin (1887 – 1976) Francia - Español». [Consulta: 5 octubre 2020].
  6. «Premio de Derechos Humanos de las Naciones Unidas». [Consulta: 14 novembre 2010].
  7. Abogacía Española. Consejo General "`World Peace & Liberty Award´ a la magistrada de la Corte Suprema de EEUU Ruth Bader Ginsburg" (11/02/2020)

Enllaços externs

modifica
  • «René Cassin» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.