Mario Castelnuovo-Tedesco

compositor italià

Mario Castelnuovo-Tedesco (Florència, Toscana, Itàlia, 3 d'abril de 1895 - Beverly Hills, Califòrnia, EUA, 15 de març de 1968) fou un compositor italià.

Infotaula de personaMario Castelnuovo-Tedesco
Biografia
Naixement3 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàliana
Activitat
OcupacióCompositor
GènereGuitarra clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra clàssica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsPetro Castelnuovo Tedesco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0005997 Allocine: 81453 Allmovie: p84439
Musicbrainz: 2085b44c-f939-41cc-8745-9f7d63868118 Discogs: 885845 IMSLP: Category:Castelnuovo-Tedesco,_Mario Allmusic: mn0001499340 Find a Grave: 12834490 Modifica el valor a Wikidata

Castelnuovo-Tedesco, descendia d'una prominent família de la banca jueva, que havia viscut a Florència després de l'expulsió dels jueus d'Espanya, el 1492. Estudià composició amb Ildebrando Pizzetti. A l'edat de quinze anys va compondre una obra per a piano, Cielo di settembre, en la que ja es rebel·la com compositor de gran originalitat i gust. Va cultivar amb fortuna els gèneres instrumentals i vocal, especialment la música de concert per a piano i violí, i la cançó del gènere lied.

El 1920 compongué una de llurs obres corals més importants: la posada en música de les Fioretti de Sant Francesc d'Assís, dant principi en el mateix any a la musicalització de la comèdia de Nicolau Maquiavel, La Mandragora amb la que aconseguí el premi de l'Estat Italià.

Marxa als Estats UnitsModifica

El 1939, a causa de la seva ascendència jueva, hagué d'emigrar als Estats Units. Va romandre un cert temps a Larchemont (Nova York), on, sota pseudònim, es dedicà a escriure música pel cinema (1939-40).

El 1941 es traslladà a Beverly Hills, on residí fins a la seva mort. El 1958 li fou concedit el premi Campari, per la seva última òpera El mercader de Venècia, estrenada més tard a Florència (1960).

Pertany, com el seu mestre Ildebrando Pizzetti, Alfredo Casella, Goffredo Petrassi, Gian Francesco Malipiero, etc., al tipus de compositor italià independent que es manté en una línia de modernitat sense cap compromís amb les tècniques d'avantguarda. La seva música es distingeix pel marcat signe meridional, la claredat de conceptes i la qualitat poètica, refinament i sensibilitat.

Va tindre entre els seus millors intèrprets al guitarrista espanyol Andrés Segovia, al que li'n dedicà un Concert per a guitarra, al violinista Jascha Heifetz i a Arturo Toscanini.

Es poden enumerar encara una sèrie important d'obres seves:

Música escènicaModifica

  • Savonarola, drama
  • Els gegants de la muntanya, drama
  • Cel de setembre, drama
  • Xiprers, drama
  • Conte d'hivern, Obertura, Viena (1938)
  • Somni d'una nit d'estiu, Obertura (1940)
  • El rei Joan, Obertura (1942)
  • Coriolano, Obertura (1947)
  • Molt soroll per a res, (1953)
  • Les dames del rei David, Frankfurt (1927)
  • Aniversari de la infanta, (1942)
  • Cants i danses índies, (1949)

Diverses obres per a violí i orquestra:

  • Variacions simfoniques, (1928)
  • Concert italià, (1930)
  • L'alosa, (1930)
  • Els profetes Isaïes, Jeremies i Elies, obres en tres temps estrenada per Heifetz acompanyat per l'Orquestra Philarmonica de Nova York, dirigida per Toscanini.

Altres obresModifica

Un Un concert per a piano i orquestra Música de cambra:

  • Sonata quasi una fantasia, per a violí i piano
  • Sonata per a violoncel
  • Trio i Concertino, per a arpa i diversos instruments
  • Quintet, per a corda i piano
  • Trio i Quartet, amb piano
  • Quartet, per a corda
  • Platero i jo, (5 peces)
  • Homenatge a Boccherini, sonata per a guitarra

De les seves composicions per a cant, es consideren com les més inspirades les que porten per títol Stelle cadenti i Coples.

Entre les seves últimes obres figuren Bacco in Toscana, ditirambe en un acte, per a solos, cor i orquestra i música.

Música de cinemaModifica

Films pels que va compondre sense pseudònim:

  • And Then There Were None, (1944)
  • Time Out of Mind, (1947)
  • Els amors de Carmen (The Loves of Carmen), (1948)
  • Everybody Does It, (1949)

També fou concertista i crític musical i col·laborava especialment en Critica musicale, Il Pianoforte, Musica d'Oggi i Chesterian.

ReferènciesModifica