Gregor Piatigorsky
Gregor Piatigorsky (en ucraïnès: Григорій Павлович Пятигорський, Hrihori Pàvlovitx Piatihorski, Iekaterinoslav, actual Dniprò, Ucraïna sota l'Imperi Rus, 17 d'abril de 1903 - Los Angeles,Califòrnia, EUA, 6 d'agost de 1976) fou un notable violoncel·lista ucraïnès d'origen jueu que es mudà als EUA i es nacionalitzà estatunidenc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1903 Dniprò (Ucraïna) |
| Mort | 6 agost 1976 (73 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Sepultura | cementiri Westwood Village Memorial Park |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Moscou |
| Activitat | |
| Ocupació | Violoncel·lista, músic, pedagog musical i compositor |
| Activitat | 1910 – |
| Ocupador | Universitat de Boston |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Lorne Munroe |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Cònjuge | Jacqueline Piatigorsky Jacqueline Piatigorsky (1937–) |
| Fills | Joram Piatigorsky |
      | |
El seu pare fou també un violinista notable del que aprengué les primeres lliçons. Com molts d'altres intèrprets, va ser un infant prodigi. Estudià amb Alfred von Glehn en el Conservatori de Moscou i amb només catorze anys ingressà en l'orquestra del Teatre Bolxoi de Moscou.
Tot i això no deixà mai de perfeccionar-se, pel que es traslladà primer a Varsòvia i després a Berlín. De 1924 fins a 1928, fou violoncel·lista solista de la Filharmònica de Berlín. Finalment fixà la seva residència als Estats Units. A partir de 1942, compaginà la seva activitat concertística amb l'ensenyança a nombrosos centres, com el Curtis Institute, on entre d'altres alumnes tingué a Robert LaMarchina,[1] Paul Olefsky[2] i les universitats de Boston i Los Angeles i finalment, la Performing Arts Academy entre 1967 i 1973.
Formà duo amb pianistes de gran nivell, com Serguei Rakhmàninov, Vladimir Horowitz, Arthur Rubinstein, Artur Schnabel. Alguns grans compositors, com Serguei Prokófiev, Paul Hindemith, Bohuslav Martinů, Darius Milhaud o Anton Webern, escriviren obres per a ell. El 1965, va escriure una autobiografia titulada Cellist.
Discografia seleccionadaModifica
- Ludwig van Beethoven: Trio serenata, op. 8, amb Jascha Heifetz i William Primrose
- Johannes Brahms: Concert per a violí i cello, amb Jascha Heifetz i l'Orquestra de la RCA dirigida per Alfred Wallenstein
- Felix Mendelssohn: Trio per a piano, op. 49, amb Jascha Heifetz i Arthur Rubinstein.
EscacsModifica
Piatigorsky també practicava els escacs. La seva muller, Jacqueline, era una molt bona escaquista, que va participar diversos cops als Campionats femenins dels Estats Units, i que va representar els EUA a les olimpíades d'escacs. El 1963, els Piatigorsky varen organitzar i finançar un fort torneig d'escacs internacional a Los Angeles, que fou guanyat per Paul Keres i Tigran Petrossian.[3] Una segona edició de la Copa Piatigorsky se celebrà a Santa Monica el 1966, i fou guanyada per Borís Spasski.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ https://www.stokowski.org/Principal_Musicians_Chicago_Symphony.htm#Fluteofe/Index%20Point_%7C
- ↑ https://www.stokowski.org/Philadelphia_Orchestra_Musicians.htm
- ↑ «The Piatigorsky Cup Grandmaster Tournament». The California Chess Reporter, XIII, Número u, 1963 [Consulta: 4 març 2013].
- ↑ Second Piatigorsky Cup. Dover (1977 reprint), 1968. ISBN 0-486-23572-6.
BibliografiaModifica
- Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 341-42 d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-021-60-5)