Paul Keres
Paul Keres (Narva, 7 de gener de 1916 - Hèlsinki, 5 de juny de 1975) fou un jugador d'escacs estonià, (soviètic després de l'ocupació d'Estònia per l'URSS el 1940); el 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE. El 1948 rebé el títol de Mestre Honorífic de l'Esport.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 gener 1916 Narva (Estònia) |
Mort | 5 juny 1975 (59 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Metsakalmistu |
Nacionalitat | Estònia Unió Soviètica |
Formació | Universitat de Tartu - matemàtiques (1937–1943) |
Activitat | |
Ocupació | jugador d'escacs, escriptor de no-ficció, compositor d'escacs, figura esportiva |
Membre de | |
Nacionalitat esportiva | Estònia Unió Soviètica Alemanya |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Gran Mestre Internacional (1950) Jutge Internacional per Composicions d'escacs (1957) |
Punts Elo (màx.) | 2.615 (1971)< |
Participà en | |
1964 | Olimpíada d'escacs de 1964 |
1962 | Olimpíada d'escacs de 1962 |
1960 | Olimpíada d'escacs de 1960 |
1958 | Olimpíada d'escacs de 1958 |
1956 | Olimpíada d'escacs de 1956 |
1954 | Olimpíada d'escacs de 1954 |
1952 | Olimpíada d'escacs de 1952 |
1939 | Olimpíada d'escacs de 1939 |
1937 | Olimpíada d'escacs de 1937 |
1936 | Olimpíada d'escacs de 1936 |
1935 | Olimpíada d'escacs de 1935 |
Família | |
Germans | Harald Keres |
Premis | |
|
Fou un dels millors jugadors del món entre mitjans dels anys 1930 i començaments dels 1960. Va perdre per poc l'oportunitat de ser Campió del món en cinc ocasions. El 1938 va guanyar el fortíssim Torneig AVRO,[1] cosa que li va permetre establir negociacions per a un matx del Campionat del Món contra Aleksandr Alekhin, però mai no va tenir lloc a causa de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va ser segon en el Torneig de candidats en quatre ocasions consecutives de 1953 a 1962, i cada vegada per darrere del futur campió del món: Vassili Smislov (el 1953 i el 1956), Mikhaïl Tal (el 1959) i Tigran Petrossian (el 1962). A més, va guanyar tres cops el Campionat de l'URSS, el 1947, 1950 i 1951, quatre cops el Campionat Bàltic, el 1944/45, 1947, 1955, i 1960, i cinc cops el campionat d'Estònia, el 1935, 1942, 1943, 1945, i 1953.
A causa d'aquests i d'altres bons resultats, molts comentaristes consideren que Keres fou el jugador més fort que mai va poder arribar a esdevenir Campió del món, potser només després de Víktor Kortxnoi.[2] Va ser anomenat "El príncep hereu dels escacs" (The Crown Prince of Chess en anglès),[3] l'etern segon, o també el campió sense corona.
Resultats destacats en competició
modificaFou 5è al fort torneig de Kemeri de 1937 (guanyat per Samuel Reshevsky, Vladimirs Petrovs i Salo Flohr).[4]
El 1953 participà en el Torneig de Candidats de Zuric, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 3r (el guanyador fou Vassili Smislov).[5]
Notes i referències
modifica- ↑ «Torneig AVRO de 1938» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2008-10-20. [Consulta: 27 setembre 2012].
- ↑ Scimia, Edward. «Top Ten Chess Players Who Never Won a World Championship» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-04-14. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ David Hooper, Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press 1992, pàg. 198
- ↑ «Torneig Internacional de Kemeri 1937». chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 març 2014].
Bibliografia
modifica- Keres, Paul; Harry Golombek (ed. and trans.). Grandmaster of Chess: The Complete Games of Paul Keres. Arco, New York, 1977.
- Varnusz, Egon. Paul Keres' Best Games, Volume 1: Closed Games. Cadogan Chess, London, 1994, ISBN 1-85744-064-1.
- Paul Keres Best Games, Volume II: Semi-Open Games, by Egon Varnusz, London 1994, Cadogan Chess, ISBN 0-08-037139-6.
- Paul Keres: der Komponist = the Composer, by Alexander Hildebrand, F. Chlubna, Vienna, 1999.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Estonian banknotes
- Paul Keres a www.chesslady.com (txec)
- 6 estudis de Paul Keres Arxivat 2010-08-13 a Wayback Machine.