Olimpíada d'escacs de 1956

L'olimpíada d'escacs de 1956 fou la dotzena Olimpíada oficial d'escacs, i la quarta després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 31 d'agost i el 25 de setembre a Moscou. L'única competició disputada fou un torneig obert.

Olimpíada d'escacs de 1956

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	197
Localització  i  Dates
Localització	Moscou (Rússia) 55° 45′ 21″ N, 37° 37′ 04″ E
Estat	Rússia
Interval de temps	31 agost 1956 – 25 setembre 1956
Número d'edició	12  (1956)
Dades estadístiques
Partits	1.220

Torneig

Al torneig hi participaren 197 jugadors de 34 països, la participació més alta fins a aquell moment; a la primera fase es varen jugar més de mil partides. Els equips es dividiren en quatre grups, i els tres primers de cada grup es classificaven per la Final "A", els tres següents per la Final "B" i els darrers per la Final "C".

Primera fase

Al primer grup, Polònia no es va classificar a causa de la derrota a la primera ronda amb Suïssa, que era un rival directe, i una derrota per 4-0 amb la Unió Soviètica. Al segon grup, Dinamarca es va classificar per a la final principal tot i un mal començament, derrotant en la confrontació directa els Països Baixos que a dues rondes del final seguia sent un punt i mig per davant d'ells.

Islàndia, al grup 3, tot i un bon començament (11/12, però amb equips menors) va perdre amb Xile 3-1, deixant el camp lliure a Anglaterra. Colòmbia i la República Democràtica Alemanya no van poder classificar-se a darrera hora, donant pas a Romania i Txecoslovàquia.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final "A" es destaquen en negreta, mentre que els participants a la Final "B" són en cursiva.

Bulgària Noruega Polònia Puerto Rico Sarre Suècia Suïssa Unió Soviètica

Àustria Dinamarca França Israel Mongòlia Països Baixos Escòcia Iugoslàvia

Argentina Xile Finlàndia RFA Anglaterra Índia Irlanda Islàndia Luxemburg

Txecoslovàquia Bèlgica Colòmbia RDA Grècia Iran Filipines Romania Hongria

Segona fase

A la final, la Unió Soviètica va començar a guanyant Anglaterra sense concedir-li ni un punt, i seguiren líders fins a la quarta ronda, quan van ser derrotats per Hongria (la primera derrota de la Unió Soviètica en tota la història de les olimpíades), que es va unir a ells al capdavant de la classificació. A la següent ronda foren derrotats també per Iugoslàvia, però una clara victòria sobre Dinamarca (3,5 a 0,5) els va portar novament al capdavant, on van romandre fins al final de la competició. Hongria i Iugoslàvia va lluitar l'última ronda, però l'empat va anar a favor de l'última, que havia guanyat (com a equip) un matx més. L'Argentina va quedar quarta, el primer cop que quedava fora de les medalles després de la guerra.

Els soviètics també van guanyar cinc medalles individuals, tres d'elles d'or. El danès Bent Larsen, gràcies a la seva actuació, no només va guanyar la medalla d'or com a primer tauler, sinó també el títol de Gran Mestre.

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
	Unió Soviètica	GM Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mark Taimanov GM Iefim Hèl·ler	31
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI Nikola Karaklajić, MI Borislav Milić, Božidar Đurašević	26,5
	Hongria	GM László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI Pál Benkő, MI György Szilágyi, MI Miklós Bély, Lajos Portisch	26,5
4	Argentina	GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Oscar Panno, GM Herman Pilnik, Raúl Sanguineti, Bernardo Wexler	23
5	RFA	GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Klaus Darga, Walter Niephaus, Rudolf Teschner	22
6	Bulgària	Nikola Padevsky, Nikolai Minev, Atanas Kolarov, Georgi Tringov, MI Alexandar Tsvetkov, MI Zdravko Milev	22
7	Txecoslovàquia	GM Miroslav Filip, GM Luděk Pachman, Jan Šefc, MI Josef Rejfíř, Ladislav Alster, Jaroslav Ježek	20,5
8	Anglaterra	MI Harry Golombek, Jonathan Penrose, MI Robert Wade, Stuart Milner-Barry, Peter Clarke, Alan Phillips	20

Final B

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
10	Àustria	Karl Robatsch, MI Andreas Dückstein, Anton Kinzel, Alexander Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Hans Busek	28
11	Islàndia	MI Friðrik Ólafsson, Ingi Jóhannsson, Baldur Möller, Freysteinn Þorbergsson, Sigurgeir Gíslason, Arinbjörn Guðmundsson	27
12	Suècia	GM Gideon Ståhlberg, Åke Stenborg, Kristian Sköld, Åke Backlund, Manne Joffe, Lennart Ljungqvist	26,5

Final C

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
25	Filipines	Glicerio Badilles, Florencio Campomanes, Carlos Benítez, Radolfo Tan Cardoso	24
26	Sarre	Otto Benkner, Gerhard Lorson, Ernst Weichselbaumer, V. Foltz, G. Both, G. Schmidt	23
27	Índia	Ramchandra Sapre, Ramdas Gupta, B. Mahishkar, T. Venkatraman	20,5

Resultats individuals

Primer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Bent Larsen	Dinamarca	A	14	18	77,8
	GM Mikhaïl Botvínnik	Unió Soviètica	A	9,5	13	73,1
	MI Friðrik Ólafsson	Islàndia	B	13	18	72,2

Segon tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Andreas Dückstein	Àustria	B	13	17	76,5
	GM Aleksandar Matanović	Iugoslàvia	A	11,5	16	71,9
	GM Gedeon Barcza	Hongria	A	11,5	16

Tercer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Paul Keres	Unió Soviètica	A	9,5	12	79,2
	Borislav Ivkov	Iugoslàvia	A	12	16	75
	Baldur Möller	Islàndia	B	11	16	68,8

Quart tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM David Bronstein	Unió Soviètica	A	11	13	84,6
	Rodolfo Tan Cardoso	Filipines	C	13	17	76,5
	Georgi Tringov	Bulgària	A	9	12	75

Cinquè tauler (primer suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	Raúl Sanguineti	Argentina	A	9	11	81,8
	Peter Clarke	Anglaterra	A	9,5	12	79,2
	GM Mark Taimanov	Unió Soviètica	A	8,5	11	77,3

Sisè tauler (segon suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Iefim Hèl·ler	Unió Soviètica	A	7,5	10	75
	Lennart Ljungqvist	Suècia	B	7	10	70
	MI Zdravko Milev	Bulgària	A	9	13	69,2

Enllaços externs

• «Olimpíada d'escacs de 1956» (en anglès). OlimpBase.