Olimpíada d'escacs de 1956

L'olimpíada d'escacs de 1956 fou la dotzena Olimpíada oficial d'escacs, i la quarta després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 31 d'agost i el 25 de setembre a Moscou. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1956
TipusOlimpíades d'escacs modifica
Esportescacs modifica
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs modifica
Nombre de participants197 modifica
Lloc i data
LlocMoscou modifica
EstatRússia modifica
Data1956 modifica
Edició12 modifica
Estadístiques
Partits jugats1.220 modifica

TorneigModifica

Al torneig hi participaren 197 jugadors de 34 països, la participació més alta fins a aquell moment; a la primera fase es varen jugar més de mil partides. Els equips es dividiren en quatre grups, i els tres primers de cada grup es classificaven per la Final "A", els tres següents per la Final "B" i els darrers per la Final "C".

Primera faseModifica

Al primer grup, Polònia no es va classificar a causa de la derrota a la primera ronda amb Suïssa, que era un rival directe, i una derrota per 4-0 amb la Unió Soviètica. Al segon grup, Dinamarca es va classificar per a la final principal tot i un mal començament, derrotant en la confrontació directa els Països Baixos que a dues rondes del final seguia sent un punt i mig per davant d'ells.

Islàndia, al grup 3, tot i un bon començament (11/12, però amb equips menors) va perdre amb Xile 3-1, deixant el camp lliure a Anglaterra. Colòmbia i la República Democràtica Alemanya no van poder classificar-se a darrera hora, donant pas a Romania i Txecoslovàquia.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final "A" es destaquen en negreta, mentre que els participants a la Final "B" són en cursiva.

Segona faseModifica

A la final, la Unió Soviètica va començar a guanyant Anglaterra sense concedir-li ni un punt, i seguiren líders fins a la quarta ronda, quan van ser derrotats per Hongria (la primera derrota de la Unió Soviètica en tota la història de les olimpíades), que es va unir a ells al capdavant de la classificació. A la següent ronda foren derrotats també per Iugoslàvia, però una clara victòria sobre Dinamarca (3,5 a 0,5) els va portar novament al capdavant, on van romandre fins al final de la competició. Hongria i Iugoslàvia va lluitar l'última ronda, però l'empat va anar a favor de l'última, que havia guanyat (com a equip) un matx més. L'Argentina va quedar quarta, el primer cop que quedava fora de les medalles després de la guerra.

Els soviètics també van guanyar cinc medalles individuals, tres d'elles d'or. El danès Bent Larsen, gràcies a la seva actuació, no només va guanyar la medalla d'or com a primer tauler, sinó també el títol de Gran Mestre.

Resultats absolutsModifica

Final AModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
    Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mark Taimanov GM Iefim Hèl·ler 31
    Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI[4] Nikola Karaklajić, MI Borislav Milić, Božidar Đurašević 26,5
    Hongria GM László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI Pál Benkő, MI György Szilágyi, MI Miklós Bély, Lajos Portisch 26,5
4   Argentina GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Oscar Panno, GM Herman Pilnik, Raúl Sanguineti, Bernardo Wexler 23
5   RFA GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Klaus Darga, Walter Niephaus, Rudolf Teschner 22
6   Bulgària Nikola Padevsky, Nikolai Minev, Atanas Kolarov, Georgi Tringov, MI Alexandar Tsvetkov, MI Zdravko Milev 22
7   Txecoslovàquia GM Miroslav Filip, GM Luděk Pachman, Jan Šefc, MI Josef Rejfíř, Ladislav Alster, Jaroslav Ježek 20,5
8   Anglaterra MI Harry Golombek, Jonathan Penrose, MI Robert Wade, Stuart Milner-Barry, Peter Clarke, Alan Phillips 20

Final BModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
10   Àustria Karl Robatsch, MI[4] Andreas Dückstein, Anton Kinzel, Alexander Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Hans Busek 28
11   Islàndia MI Friðrik Ólafsson, Ingi Jóhannsson, Baldur Möller, Freysteinn Þorbergsson, Sigurgeir Gíslason, Arinbjörn Guðmundsson 27
12   Suècia GM[3] Gideon Ståhlberg, Åke Stenborg, Kristian Sköld, Åke Backlund, Manne Joffe, Lennart Ljungqvist 26,5

Final CModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
25   Filipines Glicerio Badilles, Florencio Campomanes, Carlos Benítez, Radolfo Tan Cardoso 24
26   Saar Otto Benkner, Gerhard Lorson, Ernst Weichselbaumer, V. Foltz, G. Both, G. Schmidt 23
27   Índia Ramchandra Sapre, Ramdas Gupta, B. Mahishkar, T. Venkatraman 20,5

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  MI[4] Bent Larsen   Dinamarca A 14 18 77,8
  GM[3] Mikhaïl Botvínnik   Unió Soviètica A 9,5 13 73,1
  MI Friðrik Ólafsson   Islàndia B 13 18 72,2

Segon taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  MI Andreas Dückstein   Àustria B 13 17 76,5
  GM Aleksandar Matanović   Iugoslàvia A 11,5 16 71,9
GM Gedeon Barcza   Hongria A 11,5 16

Tercer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Paul Keres   Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
  Borislav Ivkov   Iugoslàvia A 12 16 75
  Baldur Möller   Islàndia B 11 16 68,8

Quart taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM[3] David Bronstein   Unió Soviètica A 11 13 84,6
  Rodolfo Tan Cardoso   Filipines C 13 17 76,5
  Georgi Tringov   Bulgària A 9 12 75

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  Raúl Sanguineti   Argentina A 9 11 81,8
  Peter Clarke   Anglaterra A 9,5 12 79,2
  GM Mark Taimanov   Unió Soviètica A 8,5 11 77,3

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Iefim Hèl·ler   Unió Soviètica A 7,5 10 75
  Lennart Ljungqvist   Suècia B 7 10 70
  MI[4] Zdravko Milev   Bulgària A 9 13 69,2

Notes i referènciesModifica

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 Només els de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mestre Internacional

Enllaços externsModifica