Olimpíada d'escacs de 1958

L'olimpíada d'escacs de 1958 fou la tretzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 30 de setembre i el 23 d'octubre a Múnic, durant les celebracions pel vuit-cents aniversari de la fundació de la ciutat. L'única competició disputada fou un torneig obert.

Olimpíada d'escacs de 1958

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	207
Localització  i  Dates
Localització	Múnic (Oberbayern) 48° 08′ 15″ N, 11° 34′ 30″ E
Estat	Alemanya
Interval de temps	30 setembre 1958 – 23 octubre 1958
Número d'edició	13  (1958)
Dades estadístiques
Partits	1.368

Torneig

Al torneig hi participaren 207 jugadors de 36 països; per primera vegada s'hi van incloure dos països africans (Sud-àfrica i Tunísia). Igual que en edicions anteriors, el format del torneig preveia diversos grup inicials (en aquest cas quatre, de nou equips), seguit de tres finals amb 12 equips cadascuna.

Primera fase

En el primer grup, darrere la Unió Soviètica, la batalla per la classificació a la final es va produir principalment entre Bulgària, Àustria i els Països Baixos, els perdedors van ser aquests darrers, que van perdre amb Dinamarca a la penúltima jornada, i només van obtenir 3 punts contra Puerto Rico, en comptes dels 3,5 que necessitaven. Al grup 2, Espanya va resultar ser la sorpresa del torneig, guanyant set de les vuit primeres partides jugades.

Al tercer grup, Anglaterra va ser capaç d'aconseguir la classificació amb Hongria i Polònia; Colòmbia, no va poder entrar a la baralla, tot i que se les va arreglar per vèncer als hongaresos i empatar amb Anglaterra i Polònia. Finalment, al grup 4, l'última ronda va presentar el desafiament entre el Suïssa (que, abans de perdre amb Grècia, tenia un bon avantatge) i el Canadà, que no pogué obtenir els 3 punts que necessitava per classificar-se.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la "Final A" es ressalten en negreta, mentre que els participants per a la "Final B" són en cursiva.

Àustria Bulgària Dinamarca França Irlanda Itàlia Països Baixos Puerto Rico Unió Soviètica

Finlàndia RFA Iran Islàndia Israel Noruega Espanya Estats Units Sud-àfrica

Argentina Colòmbia Filipines RDA Anglaterra Líban Polònia Escòcia Hongria

Bèlgica Canadà Txecoslovàquia Grècia Iugoslàvia Portugal Suècia Suïssa Tunísia

Segona fase

El començament de la segona etapa va ser equilibrat, amb una sèrie d'empats o victòries per la mínima entre els equips favorits. Després de cinc rondes, la Unió Soviètica i Iugoslàvia estaven empatats en el primer lloc, seguits de l'Argentina i els Estats Units. Després d'un empat amb els argentins, però, els soviètics van guanyar tots els matxs restants per un ampli marge, guanyant l'or amb cinc punts i mig per davant de Iugoslàvia, que al seu torn distancià quatre punts i mig l'Argentina, que resistí la recuperació dels EUA.

Resultats absoluts

Final A

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
	Unió Soviètica	GM Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mikhaïl Tal GM Tigran Petrossian	34,5
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, GM Petar Trifunović, MI Božidar Đurašević, MI Adrija Fuderer	29
	Argentina	GM Herman Pilnik, GM Oscar Panno, GM Erich Elikases, Rodolfo Argentino Redolfi, MI Raúl Sanguineti, Jaime Emma	25,5
4	Estats Units	GM Samuel Reshevsky, MI William Lombardy, GM Artur Bisguier, GM Larry Evans, GM Nicolas Rossolimo	24
5	Txecoslovàquia	GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, Jiří Fichtl, MI Július Kozma, MI Josef Rejfíř, Jan Šefc	22
6	RDA	MI Wolfgang Uhlmann, Burkhard Malick, Sieghart Dittmann, Dieter Bertholdt, Reinhart Fuchs, Wolfgang Pietzsch	22
7	RFA	GM Wolfgang Unzicker, Paul Tröger, MI Lothar Schmidt, MI Klaus Darga, MI Gerhard Pfeiffer, Heinz Lehmann	22
8	Suïssa	MI Josef Kupper, MI Maximilian Blau, Dieter Keller, Edgard Walther, Erwin Nievergelt, Edwin Bhend	19

Final B

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
13	Hongria	GM László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI Lajos Portisch, MI István Bilek, Károly Honfi, Győző Forintos	31
14	Països Baixos	GM Max Euwe, MI Jan Donner, MI Lodewijk Prins, Carel van der Berg, MI Haije Kramer, Fritz Roessel	28,5
15	Canadà	MI Daniel Janofsky, MI Frank Anderson, MI Paul Vaitonis, Geza Fuster, Lionel Joyner, Ross Siemms	24,5

Final C

Pos.	Equip	Jugadors	Punts
25	Noruega	Ernst Rojahn, Aage Vestøl, Per Ofstad, Knut Bøckman, Per Lindblom, Trygve Halvorsen	30
26	Filipines	MI Radolfo Tan Cardoso, Florencio Campomanes, Melitón Borja, Romualdo Aldecoa,	29,5
27	Sud-àfrica	Wolfgang Heidenfeld, Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Konstantin Grivainis, David Isaacson, Stern	28

Resultats individuals

Primer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Svetozar Gligorić	Iugoslàvia	A	12	15	80
	GM Max Euwe	Països Baixos	B	8,5	11	77,3
	GM Mikhaïl Botvínnik	Unió Soviètica	A	9	12	75

Segon tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Frank Anderson	Canadà	B	10,5	13	80,8
	GM Vassili Smislov	Unió Soviètica	A	9,5	12	79,2
	GM Oscar Panno	Argentina	A	12	16	75

Tercer tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Paul Keres	Unió Soviètica	A	9,5	12	79,2
	Jiří Fichtl	Txecoslovàquia	A	12,5	17	73,5
	Melitón Borja	Filipines	C	13,5	19	71

Quart tauler

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM David Bronstein	Unió Soviètica	A	9,5	12	79,2
	GM Larry Evans	Estats Units	A	11,5	16	71,9
	Zandor Nilsson	Suècia	B	11	16	68,8

Cinquè tauler (primer suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Mikhaïl Tal	Unió Soviètica	A	13,5	15	90
	Georgi Tringov	Bulgària	A	7	10	70
	GM Nicolas Rossolimo	Estats Units	A	10	15	66,7
	MI Haije Kramer	Països Baixos	B	8	12

Sisè tauler (segon suplent)

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Tigran Petrossian	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8
	Győző Forintos	Hongria	B	10,5	13
	MI Andrija Fuderer	Iugoslàvia	A	8,5	11	77,3

Enllaços externs

• «Olimpíada d'escacs de 1958» (en anglès). OlimpBase.