Olimpíada d'escacs de 1958

L'olimpíada d'escacs de 1958 fou la tretzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 30 de setembre i el 23 d'octubre a Munic, durant les celebracions pel vuit-cents aniversari de la fundació de la ciutat. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1958
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants207 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocMunic Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Data1958 Modifica el valor a Wikidata
Edició13 Modifica el valor a Wikidata
Estadístiques
Partits jugats1.368 Modifica el valor a Wikidata

TorneigModifica

Al torneig hi participaren 207 jugadors de 36 països; per primera vegada s'hi van incloure dos països africans (Sud-àfrica i Tunísia). Igual que en edicions anteriors, el format del torneig preveia diversos grup inicials (en aquest cas quatre, de nou equips), seguit de tres finals amb 12 equips cadascuna.

Primera faseModifica

En el primer grup, darrere la Unió Soviètica, la batalla per la classificació a la final es va produir principalment entre Bulgària, Àustria i els Països Baixos, els perdedors van ser aquests darrers, que van perdre amb Dinamarca a la penúltima jornada, i només van obtenir 3 punts contra Puerto Rico, en comptes dels 3,5 que necessitaven. Al grup 2, Espanya va resultar ser la sorpresa del torneig, guanyant set de les vuit primeres partides jugades.

Al tercer grup, Anglaterra va ser capaç d'aconseguir la classificació amb Hongria i Polònia; Colòmbia, no va poder entrar a la baralla, tot i que se les va arreglar per vèncer als hongaresos i empatar amb Anglaterra i Polònia. Finalment, al grup 4, l'última ronda va presentar el desafiament entre el Suïssa (que, abans de perdre amb Grècia, tenia un bon avantatge) i el Canadà, que no pogué obtenir els 3 punts que necessitava per classificar-se.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la "Final A" es ressalten en negreta, mentre que els participants per a la "Final B" són en cursiva.

Segona faseModifica

El començament de la segona etapa va ser equilibrat, amb una sèrie d'empats o victòries per la mínima entre els equips favorits. Després de cinc rondes, la Unió Soviètica i Iugoslàvia estaven empatats en el primer lloc, seguits de l'Argentina i els Estats Units. Després d'un empat amb els argentins, però, els soviètics van guanyar tots els matxs restants per un ampli marge, guanyant l'or amb cinc punts i mig per davant de Iugoslàvia, que al seu torn distancià quatre punts i mig l'Argentina, que resistí la recuperació dels EUA.

Resultats absolutsModifica

Final AModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
    Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mikhaïl Tal GM Tigran Petrossian 34,5
    Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, GM Petar Trifunović, MI[4] Božidar Đurašević, MI Adrija Fuderer 29
    Argentina GM Herman Pilnik, GM Oscar Panno, GM Erich Elikases, Rodolfo Argentino Redolfi, MI Raúl Sanguineti, Jaime Emma 25,5
4   Estats Units GM Samuel Reshevsky, MI William Lombardy, GM Artur Bisguier, GM Larry Evans, GM Nicolas Rossolimo 24
5   Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, Jiří Fichtl, MI Július Kozma, MI Josef Rejfíř, Jan Šefc 22
6   RDA MI Wolfgang Uhlmann, Burkhard Malick, Sieghart Dittmann, Dieter Bertholdt, Reinhart Fuchs, Wolfgang Pietzsch 22
7   RFA GM Wolfgang Unzicker, Paul Tröger, MI Lothar Schmidt, MI Klaus Darga, MI Gerhard Pfeiffer, Heinz Lehmann 22
8   Suïssa MI Josef Kupper, MI Maximilian Blau, Dieter Keller, Edgard Walther, Erwin Nievergelt, Edwin Bhend 19

Final BModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
13   Hongria GM[3] László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI[4] Lajos Portisch, MI István Bilek, Károly Honfi, Győző Forintos 31
14   Països Baixos GM Max Euwe, MI Jan Donner, MI Lodewijk Prins, Carel van der Berg, MI Haije Kramer, Fritz Roessel 28,5
15   Canadà MI Daniel Janofsky, MI Frank Anderson, MI Paul Vaitonis, Geza Fuster, Lionel Joyner, Ross Siemms 24,5

Final CModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
25   Noruega Ernst Rojahn, Aage Vestøl, Per Ofstad, Knut Bøckman, Per Lindblom, Trygve Halvorsen 30
26   Filipines MI Radolfo Tan Cardoso, Florencio Campomanes, Melitón Borja, Romualdo Aldecoa, 29,5
27   Sud-àfrica Wolfgang Heidenfeld, Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Konstantin Grivainis, David Isaacson, Stern 28

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM[3] Svetozar Gligorić   Iugoslàvia A 12 15 80
  GM Max Euwe   Països Baixos B 8,5 11 77,3
  GM Mikhaïl Botvínnik   Unió Soviètica A 9 12 75

Segon taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  MI[4] Frank Anderson   Canadà B 10,5 13 80,8
  GM Vassili Smislov   Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
  GM Oscar Panno   Argentina A 12 16 75

Tercer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Paul Keres   Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
  Jiří Fichtl   Txecoslovàquia A 12,5 17 73,5
  Melitón Borja   Filipines C 13,5 19 71

Quart taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM[3] David Bronstein   Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
  GM Larry Evans   Estats Units A 11,5 16 71,9
  Zandor Nilsson   Suècia B 11 16 68,8

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Mikhaïl Tal   Unió Soviètica A 13,5 15 90
  Georgi Tringov   Bulgària A 7 10 70
  GM Nicolas Rossolimo   Estats Units A 10 15 66,7
MI[4] Haije Kramer   Països Baixos B 8 12

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Tigran Petrossian   Unió Soviètica A 10,5 13 80,8
Győző Forintos   Hongria B 10,5 13
  MI Andrija Fuderer   Iugoslàvia A 8,5 11 77,3

Notes i referènciesModifica

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 Només els punts de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mestre Internacional

Enllaços externsModifica