Olimpíada d'escacs de 1964

L'olimpíada d'escacs de 1964 fou la setzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 2 de novembre i el 25 de novembre a Tel Aviv, Israel. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1964
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants294 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocTel Aviv Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Data1964 Modifica el valor a Wikidata
Edició16 Modifica el valor a Wikidata
Estadístiques
Partits jugats1.820 Modifica el valor a Wikidata

TorneigModifica

Al torneig, el primer que fou disputat a l'Àsia, hi varen participar 294 jugadors (dels quals 71 amb el títol de Gran Mestre o de Mestre Internacional) de 50 països diferents, que per primer cop representaven els cinc continents, ja que per primer cop hi era representada Austràlia. Cada equip era format per sis jugadors, dels quals dos eren suplents.

Els equips foren dividits en set grups; els primers classificats de cadascun participaren en la Final A, mentre que la resta foren assignats per ordre de classificació a les altres tres finals, la darrera de les quals tingué només vuit equips.

Primera faseModifica

Als primers dos grups no hi va haver massa disputa per l'accés a la Final A: Espanya es va assegurar el passi batent Suïssa, mentre que la Unió Soviètica va aconseguir 23,5 punts dels 24 possibles; al segon grup Àustria perdé les seves possibilitats després d'unes àmplies derrotes contra Iugoslàvia i els Països Baixos. Israel es va classificar al tercer grup a expenses de Suècia a qui va batre en darrera ronda, mentre que al grup 4 Polònia va passar a expenses d'Anglaterra.

L'única lluita al grup 5 fou entre Colòmbia i Paraguai per l'accés a la Final B, obtingut per aquests últims; Alemanya de l'Est no va aconseguir de classificar-se al sisè grup, després d'haver perdut amb els seus rivals directes, mentre que al darrer grup Bulgària i la RFA passaren fàcilment.

A continuació, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final A són en negreta i cursiva, els de la Final B són només en negreta, i els de la Final C només en cursiva.

Grups 1-4Modifica

Grups 5-7Modifica

Segona faseModifica

La segona fase es va iniciar el 10 de novembre. La Unió Soviètica va començar bé, però va veure reduït el seu avantatge quan va perdre 3-1 contra la República Federal Alemanya a la cinquena ronda. Després de vèncer els Estats Units 4-0, però, va augmentar el seu avantatge a un marge de seguretat, fins a guanyar una altra medalla d'or. En segon lloc s'alternaren diversos equips, Romania a les primeres rondes fins que va ser substituïda per Txecoslovàquia i els Estats Units, i després Iugoslàvia, que finalment va guanyar la medalla d'argent. Pel bronze s'enfrontaren a l'última ronda Hongria i Alemanya Occidental: l'última, tot i perdre 2,5-1,5 va poder mantenir la tercera posició.

Resultats absolutsModifica

Final AModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
    Unió Soviètica GM[3] Tigran Petrossian, GM Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM Leonid Stein, GM Borís Spasski 36,5
    Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Borislav Ivkov, GM Aleksandar Matanović, GM Bruno Parma, GM Mijo Udovčić, MI[4] Milan Matulović 32
    RFA GM Wolfgang Unzicker, GM Klaus Darga, GM Lothar Schmidt, Helmut Pfleger, Dieter Mohrlock, Wolfram Bialas 30,5
4   Hongria GM Lajos Portisch, GM László Szabó, GM István Bilek, GM Levente Lengyel, MI Győző Forintos, MI János Flesch 30
5   Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, MI Vlastimil Hort, Lubomir Kaválek, Vlastimil Jansa, František Blatný 28,5
6   Estats Units GM Samuel Reshevsky, GM Pal Benko, Anthony Saidi, GM Arthur Bisguier, MI Donald Byrne, William Addison 27,5
7   Bulgària GM Nikola Padevsky, GM Georgi Tringov, GM Milko Bobotsov, Luben Popov, MI Zdravko Milev, Nikola Spiridonov 27
8   Romania MI Theodor Ghiţescu, MI Florin Gheorghiu, MI Victor Ciocâltea, Corvin Radovici, Gheorghe Mititelu, Constantin Botez 27

Final BModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
15   RDA GM[3] Wolfgang Uhlmann, MI[4] Burkhard Malick, Heinz Liebert, MI Reinhart Fuchs, Werner Golz, Günther Möhring 38,5
16   Suècia GM Gideon Ståhlberg, Martin Johansson, Kristian Sköld, Zandor Nilsson, Börje Jansson, Anton Frihd 32
17   Dinamarca MI Borge Andersen, Bent Kølvig, Bjørn Brinck-Claussen, Kaj Blom, Ole Jakobsen, Sigfred From 31,5

Final CModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
29   Islàndia Björn Þorsteinsson, Trausti Björnsson, Jónas Þorvaldsson, Jón Kristinsson, Magnús Sólmundarson, Bragi Kristjánsson 37,5
30   Suïssa MI[4] Josef Kupper, MI Maximilian Blau, MI Edwin Bhend, Edgard Walther, Rolf Roth, Rino Castagna 36,5
31   Colòmbia MI Miguel Cuéllar Gacharna, Juan Minaya Molano, Carlos Enrique Cuartas, H. Tejada, Bernardo Fernández, José Rodríguez 35

Final DModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
43   Austràlia Gregory Simon Koshnitsky, John Hanks, William Geus, Maxwell Fuller, Trevor Hay, Phillip Viner 22,5
44   Sud-àfrica Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Simon Rubinstein, David Friedgood, Jack Wolpert, David Isaacson 18
45   Bolívia Percy Ramírez, Hernan Salazar, Juan Zegada, Juan Carvajal 15,5

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM[3] Wolfgang Uhlmann   RDA B 15 18 83,3
  MI[4] Miguel Cuéllar Gacharna   Colòmbia C 14 18 77,8
  GM Lajos Portisch   Hongria A 12 16 75

Segon taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  Tudev Ujtumen   Mongòlia B 13,5 17 79,4
  Heikki Westerinen   Finlàndia C 13 17 76,5
  GM Mikhaïl Botvínnik   Unió Soviètica A 9 12 75

Tercer taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Vassili Smislov   Unió Soviètica A 11 13 84,6
  Pablo Vergara   Xile B 10,5 15 70
  Aatos Fred   Finlàndia C 11 16 68,8
GM Milko Bobotsov   Bulgària A 11 16

Quart taulerModifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM[3] Paul Keres   Unió Soviètica A 10 12 83,3
David Friedgood   Sud-àfrica D 10 12
Helmut Pfleger   RFA A 12,5 15

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  GM Leonid Stein   Unió Soviètica A 10 13 76,9
  MI[4] Zdravko Milev   Bulgària A 11,5 16 71,9
  Owen Hindle   Anglaterra B 11 16 68,8

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
  MI Milan Matulović   Iugoslàvia A 11 13 84,6
Günther Möhring   RDA B 11 13
  GM Borís Spasski   Unió Soviètica A 10,5 13 80,8

Notes i referènciesModifica

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Només els de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Mestre Internacional

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1964