Rosina Storchio

Rosina Storchio (Venècia, 19 de gener de 1872Milà, 24 de juliol de 1945) fou una soprano lírica Italiana que fou protagonista en les estrenes mundials de les òperes de Puccini, Leoncavallo, Mascagni i Giordano. La seva veu brillant i vivaç es va deteriorar prematurament a causa de les dures condicions a què la va sotmetre i sobretot per defectes en la seva tècnica.[1][2]

Infotaula de personaRosina Storchio
Storchio.jpg
Rosina Storchio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1872 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1945 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFonotipia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2903363 Musicbrainz: 66992d0a-5097-41e1-9b0f-106c483bf7c2 Discogs: 1233680 Modifica el valor a Wikidata

Nascuda a Venècia, Storchio estudià al Conservatori de Milà abans de fer el seu debut operístic com a Micaëla a Carmen, de Bizet, al Teatro Dal Verme de Milà el 1892. Tres anys més tard, debutava a l'òpera més famosa d'Itàlia, La Scala de Milà, amb Werther, de Massenet.[1]

Milà es convertí des de llavors en la seva nova llar, però també apareixia durant el període anterior a la Primera Guerra Mundial en teatres d'altres ciutats italianes clau, incloent-hi Roma i la seva nativa Venècia. Visità també Amèrica del Sud i Espanya, i emprenia compromisos de cant a París i Moscou, arriscant de forma imprudent la seva veu amb papers tan pesats com el de Tosca a l'òpera de Puccini del mateix nom. A partir de 1921 la seva veu entrà en una decadència marcada, però cantà a Chicago i Nova York. Es retirà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona com a Cio-Cio San a Madama Butterfly, de Puccini.

Storchio moria a Milà prop del final de la Segona Guerra Mundial. Deixà un llegat petit d'enregistraments de gramòfon de 78 rpm fet durant els primers anys del segle xx. Aquests enregistraments (reeditats de llavors ençà en CD) inclouen extractes del repertori d'òpera del verisme, amb què estava més aviat associada. També va aparèixer, tanmateix, en escena en unes quantes òperes franceses i en treballs de Verdi, més notablement Falstaff.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989. 
  2. «Rosina Storchio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
  3. Rindom, Ditlev. «Semblanza de Rosina Storchio» (en castellà). Club de Ópera, 06-02-2020. [Consulta: 28 maig 2020].

Enllaços externsModifica