Obre el menú principal

Margaret "Gretel" Bergmann-Lambert (de soltera, Bergmann; 12 d'abril de 191425 de juliol de 2017)[1] fou una atleta jueva alemanya, especialista en salt d'alçada que competí durant els anys 30 del segle XX. A causa del seu origen jueu, va ser vetada pels Nazis en els Jocs Olímpics d'estiu de 1936. Després d'això, va aconseguir abandonar Alemanya i s'establí als Estats Units, on morí centenària.

Infotaula de personaGretel Bergmann
Gedenktafel Rudolstädter Str 77 (Wilmd) Gretel Bergmann.JPG
Placa a la instal·lació esportiva de Berlín-Wilmersdorf, Rudolstädter Strasse 77
Biografia
Naixement 12 abril 1914
Laupheim
Mort 25 juliol 2017 (103 anys)
Queens
Activitat
Ocupació Atleta
Nacionalitat esportiva Estats Units d'Amèrica
Esport atletisme
Disciplina esportiva salt d'alçada
Modifica les dades a Wikidata

Vida i carreraModifica

Bergmann va néixer a Laupheim, Baden-Württemberg, Alemanya, filla d'Edwin i Paula Stern Bergmann.[2][3] S'inicià en l'atletisme i el 1930 es va unir al club Ulmer FV 1894. Va guanyar el seu primer títol en salt d'alçada el 1931, en els campionats del sud d'Alemanya amb una marca d'1,51m, títol que revalidà el 1932. Amb la pujada del nazisme al poder, fou expulsada del club; l'abril de 1933, els seus pares la van enviar al Regne Unit, on va prendre part en els campionats britànics de 1934 i va guanyar amb una marca de 1,55.

El govern alemany la va voler fer tornar per millorar la seva imatge davant les pressions internacionals. Va tornar sota l'amenaça de represàlies cap a membres de la seva família i va entrenar pels Jocs de 1936. Un mes abans de la inauguració dels Jocs va fer rècord d'Alemanya amb 1,60m.[4][5] Però dues setmanes abans dels Jocs va rebre una carta on se l'excloïa de l'equip per "baix rendiment".[6] Ella mateixa indica que la intenció no va ser mai deixar-la competir sinó apaivagar les protestes dels equips que amenaçaven amb el boicot dels Jocs i que se la va excloure quan l'equip dels Estats Units ja s'havia embarcat cap a Europa per a la competició.[7] No va ser substituïda, i Alemanya competí en els Jocs amb només dues atletes: Dora Ratjen, que després va resultar ser un home que s'havia criat com a noia, i Elfriede Kaun. La marca de Bergmann va ser esborrada del registre de rècords.

El 1937, Bergmann va emigrar als Estats Units;[4] allí es va casar amb el metge Bruno Lambert. Aquell any mateix va guanyar en els campionats dels Estats Units, en salt d'alçada i llançament de pes. El 1938 va guanyar un altre cop en salt d'alçada. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va deixar de competir, i el 1942 va rebre la ciutadania estatunidenca.

ReconeixementsModifica

 
Estadi Gretel Bergmann a Laupheim.

A partir dels anys 80 la seva història va començar a cridar l'atenció, quan se la va incloure en el "International Jewish Sports Hall of Fame", a Israel.[8]

L'agost de 1995 es va donar el seu nom a un complex esportiu de Wilmersdorf, barri de Berlín. Bergmann no hi assistí. El 1996 va ser inclosa en el "National Jewish Sports Hall of Fame" dels Estats Units. El 1999 va rebre el premi "Georg von Opel".

El 1999 es va donar el seu nom a l'estadi de Laupheim; aquest cop hi va assistir tot i que havia promès no tornar mai a Alemanya i n'havia oblidat la llengua.

« I was not going to participate, but when I was told that they were naming the facilities for me so that when young people ask, "Who was Gretel Bergmann?" they will be told my story, and the story of those times. I felt it was important to remember, and so I agreed to return to the place I swore I'd never go again. But I had stopped speaking German and didn't even try when I was there. They provided a translator

No volia participar-hi, però quan em van dir que donaven el meu nom a aquesta instal·lació perquè, quan els joves preguntessin "Qui era Gretel Bergmann?", se'ls expliqués la meva història i la història d'aquells temps, vaig pensar que era important recordar. I vaig acceptar retornar al país on havia jurat no tornar mai més. Però ja no parlava alemany i ni ho vaig intentar quan hi vaig ser. Em van posar un traductor.[5]

»

Bergmann va afegir, "I... finally came to the conclusion that people now had nothing to do with it // Vaig arribar a la conclusió que la gent d'ara no hi té res a veure".[7]

El 2004 es va estrenar un documentari, Hitler's Pawn – The Margaret Lambert Story (El peó de Hitler - La història de Margaret Lambert), sobre la seva vida en l'atletisme. El 23 de novembre de 2009 la federació alemanya d'atletisme li va restituir el rècord alemany de 1936.[4][9][10]

La pel·lícula Berlin 36 sobre la seva preparació i exclusió dels Jocs Olímpics es va estrenar el 2009.[6] Finalment, el 2014 es va donar el seu nom a un carrer prop de l'Estadi Olímpic de Berlín.[11]

ReferènciesModifica

  1. Notícia de la defunció al NYTimes
  2. http://www.gedenk-buch.de/KAPITEL/17e%20BERGMANN%20Edwin.htm
  3. Taylor, Paul. Jews and the Olympic Games: The Clash Between Sport and Politics : with a Complete Review of Jewish Olympic Medallists. Sussex Academic Press, 2004, p. 39 [Consulta: 19 agost 2012]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Goldsmith, Samuel «Woman 95 gets record back». Daily News [Nova York], 24-11-2009 [Consulta: 25 novembre 2009].
  5. 5,0 5,1 «Margarethe Bergmann». Jews in Sport. [Consulta: 25 novembre 2009].
  6. 6,0 6,1 Hipsh, Rami «German film helps Jewish athlete right historical wrong». Haaretz, 25-11-2009 [Consulta: 19 agost 2012].
  7. 7,0 7,1 *Usborne, Simon «I watched the Games and hated every minute». The Independent, 31-07-2012 [Consulta: 19 agost 2012].
  8. Jewish Women's Archive: Gretel Bergmann
  9. "Germany honours Jewish athlete banned from 1936 Olympics by Nazis", The Guardian (London), 24 November 2009
  10. «Gal, 95, beats Nazis, has 1936 record restored». New York Post, 24-11-2009 [Consulta: 19 agost 2012]. «A former high jumper now living in Queens, N.Y., finally saw her German national record restored Monday – 73 years after the Nazis disallowed it because she's Jewish.»
  11. https://www.leichtathletik.de/news/news/detail/gretel-bergmann-weg-im-berliner-olympiapark-eingeweiht/

BibliografiaModifica

  • Bergmann Lambert, Margaret. By Leaps and Bounds. United States Holocaust Museum, 2004. ISBN 978-0-89604-166-0. 
  • Guttman, Allen. Women's sports. A history. Columbia University Press, 1992. ISBN 0-231-06957-X. 
  • Hume, Robert. Clearing the Bar: One Girl's Olympic Dream. Stone Publishing House, 2012. ISBN 978-0-9549909-4-7. 
  • Gretel Bergmann: „Ich war die große jüdische Hoffnung“. Erinnerungen einer außergewöhnlichen Sportlerin. ed. Haus der Geschichte Baden-Württemberg. traduït de l'anglès per Irmgard Hölscher. 2a ed., Verlag Regionalkultur, 2015, ISBN 978-3-89735-908-6. [Autobiografia]
  • Berno Bahro, Jutta Braun: Berlin ’36: Die unglaubliche Geschichte einer jüdischen Sportlerin im „Dritten Reich“. Berlin 2009, ISBN 978-3-86650-037-2.
  • Berno Bahro, Jutta Braun, Hans Joachim Teichler (Hrsg.): Vergessene Rekorde. Jüdische Leichtathletinnen vor und nach 1933. Verlag für Berlin-Brandenburg, Berlin 2010, ISBN 978-3-86650-038-9.
  • Klaus Brinkbäumer. The German Mädel, 2009, p. 112. 
  • Klaus Brinkbäumer: „Ich wollte zeigen, dass ein jüdisches Mädchen die Deutschen besiegen kann.“ auf: Spiegel online. 25 d'agost de 2009. (Entrevista; en alemany)
  • Christian Frietsch: Hitlers Angst vor dem jüdischen Gold. Der Fall Bergmann, die verhinderte Olympiasiegerin. Nomos, Baden-Baden 2013, ISBN 978-3-8487-0349-4.

Pel·lículesModifica

  • Die Angst sprang mit – Die jüdische Hochspringerin Gretel Bergmann. (SWR, 2004) documentari televisiu, Resum (en alemany)
  • Hitler's Pawn – The Margaret Lambert Story. (USA, 2004) documentari, pel·lícula
  • Berlin 36 – Die wahre Geschichte einer Siegerin. (Alemanya, 2009), dirigida per Kaspar Heidelbach, Karoline Herfurth en el paper de Bergmann
  • Der Traum von Olympia – Die Nazispiele von 1936 (ARD, 2016), Docudrama televisiu, Resum (en alemany), Sandra von Ruffin en el paper de Bergmann

Enllaços externsModifica