Indira Gandhi
Indira Gandhi (en hindi: इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी; Allahabad, 19 de novembre de 1917 - Nova Delhi, 31 d'octubre de 1984),[1] nom de soltera Indira Nehru, fou una política índia, primera ministra de l'Índia des de 1966 fins a 1977 i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser líder del Congrés Nacional Indi[2] entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És l'única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet durant més temps, després del seu pare.[3][4]
,_Bestanddeelnr_929-0811_(cropped).jpg)
El 1999, Indira Gandhi va ser nomenada "Dona del Mil·lenni" en una enquesta en línia organitzada per la BBC.[5] El 2020, Gandhi va ser nomenada per Time entre les 100 dones poderoses del món que van definir el segle passat.[6][7]
BiografiaModifica
Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford. Després d'estudiar durant anys a l'estranger,[8] va tornar al seu país natal i va casar-se amb Feroze Gandhi, de qui va adoptar el cognom (i que no tenia relació familiar amb Mahatma Gandhi). Va iniciar la seva carrera política de jove i el 1938 va ingressar al Congrés Nacional Indi, que va participar activament per la Independència de l'Índia. Posteriorment va convertir-se en companya política del seu pare i durant els 17 anys que aquest va ostentar el poder se la va veure molt sovint en actes oficials nacionals i internacionals, per la qual cosa va arribar a ser una figura molt reconeguda, cosa que va facilitar-li la seva pròpia carrera política.
El 1959 el seu pare va cedir-li el càrrec de President del Congrés Nacional Indi, en un acte que pretenia assegurar el control del partit per part de la família. Posteriorment, quan Jawaharlal Nehru va morir, va ser substituït per Lal Bahadur Shastri i Indira va ser nomenada Ministra d'Informació i radiodifusió, càrrec que ostentaria fins al 1973. Quan Shastri va morir prematurament el 1966, Indira Gandhi va assumir el càrrec de Primera ministra de l'Índia.[9] Posteriorment afegiria a aquest càrrec el de Ministra de Finances (1969-1970), Ministra de l'Interior (1970-1973) i Ministra de Defensa (1975).
Durant el seu primer mandat d'onze anys va desenvolupar una política econòmica d'industrialització del país, mantenint bones relacions amb la Unió Soviètica i un important distanciament dels Estats Units. El 1971, va donar suport militar al Mukti Bahini en la Guerra d'independència de Bangladesh per tal de debilitar el seu rival geopolític, el Pakistan, convertint el conflicte en la Guerra indopakistanesa de 1971. El 1975 va declarar un controvertit estat d'emergència que li va permetre governar per decret, establir la censura en els mitjans i restringir les llibertats individuals. Durant aquest període, que va durar fins al 1977, es van dur a terme diversos abusos, que la van portar a perdre les eleccions d'aquell any davant de Morarji Desai, un dels seus principals rivals polítics.
Després de perdre el poder, va haver d'enfrontar-se a diverses acusacions de corrupció, violació de la llei electoral i repressió dels seus opositors polítics, però la debilitat dels seus rivals va portar a unes noves eleccions anticipades el 1980, en què va aconseguir recuperar el càrrec de primera ministra. Durant el seu segon mandat va destacar-se per la repressió del nacionalisme sikh al Panjab, que buscava la creació d'un estat independent sikh al nord del país. El 1984 va llançar l'Operació Estrella Blava, que va acabar amb la mort del líder independentista Jarnail Singh Bhindranwale. Aquestes accions van provocar un gran descontentament entre els sikhs però van fer-li guanyar popularitat entre altres sectors de la població, cosa que la portaria a guanyar la reelecció el 1984.
AssassinatModifica
Pocs mesos després, el 31 d'octubre de 1984, va ser assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit, destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de la història i ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Lenin de la Pau entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999 va ser reconeguda com la "Dona del Mil·lenni", segons un sondeig de la BBC.
Vegeu tambéModifica
HonorsModifica
Orde Olímpic d'or
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indira Gandhi |
- ↑ «Indira Gandhi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «19th November 2017: 100 years of Indira Gandhi. She was the mother of every Indian supremo», 22-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-22. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Indira Gandhi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «The Truth About Indira», 12-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «BBC 'Indira Gandhi' la millor dona». BBC News. [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ «Indira Gandhi, Amrit Kaur nomenada per TIME entre les 100 dones de l'any». The Economic Times, 05-03-2020.
- ↑ «1976: Indira Gandhi», 05-03-2020.
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Indira Gandhi - India's democrat with an authoritarian bent | DW | 19.11.2017» (en anglès britànic). [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Shrimati Indira Gandhi, elegida primera ministra a l'Índia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].