Viquipèdia

Congrés Nacional Indi

El Congrés Nacional Indi (Indian National Congress) conegut com a Partit del Congrés o Partit del Congrés de l'Índia (abreujat INC, català CNI, també CONG) és el principal partit polític de l'Índia. Es va fundar el 1885 per reclamar una major participació dels indis al govern, i més tard va encapçalar el moviment per la independència i va dirigir el país independent.

Infotaula d'organitzacióCongrés Nacional Indi
(hi) भारतीय राष्ट्रीय कांग्रेस Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtINC i இதேகா Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticatercera via
secularisme
nacionalisme cívic Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapartit polític nacional de l'Índia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació28 desembre 1885, Bombai Modifica el valor a Wikidata
FundadorAllan Octavian Hume, Dadabhai Naoroji i Dinshaw Edulji Wacha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Socialista
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSonia Gandhi (2019–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsIndian Youth Congress (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinc.in Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IndianNationalCongress Twitter: INCIndia Instagram: incindia Modifica el valor a Wikidata

Història Modifica

El van fundar al final de desembre de 1885 a Bombai Allan Octavian Hume (escocès), Dadabhai Naoroji, Dinshaw Edulji Wacha, Womesh Chandra Bonnerjee, Surendranath Banerjee, Monomohun Ghose, i William Wedderburn,

El Congrés es va transformar en un moviment de masses per obra de Surendranath Banerjea i Sir Henry John Stedman Cotton durant la partició de Bengala el 1905 amb el Moviment Swadesi que s'hi oposava. Inicialment moderat les seves peticions es van incrementar. El 1907 es va fraccionar en dos ales:

  • Garam Dal de Bal Gangadhar Tilak, o extremistes (literalment Facció Calenta)
  • Naram Dal de Gopal Krishna Gokhale, o Moderats (literalment Facció Suau)

En aquell moment els musulmans, incloent Mohammed Ali Jinnah després cap de la Lliga Musulmana i pare del Pakistan, en feien part. El partit no donava suport a les manifestacions de cap mena dels hindús contra els musulmans o a l'inrevés, però progressivament, enfrontats dos fanatismes religiosos notables, els musulmans van veure al moviment com un instrument de la dominació hindú sobre els musulmans.

Mahatma Gandhi va retornar de Sud-àfrica el 1915 i va esdevenir president aliant-se al Moviment Khilafat, cosa que va suposar la sortida d'una part dels membres del Congrés. El moviment Khilafat va acabar en desastre i el Congrés es va dividir, escindint-se un grup important que va formar el Partit Swaraj. Però la popularitat de Gandhi era cada cop més alta.

El 1929 Srinivas Iyenger, contra la política oficial que demanava l'home rule (autogovern), va exigir la independència i fou expulsat del partit, però el mateix 1929, sota la presidència de Jawaharlal Nehru, el Congrés va reclamar la independència completa ("Poorna Swaraj") i el 26 de gener de 1930 fou declarat el dia de la independència completa ("Poorna Swaraj Diwas").

El 1939, Subhas Chandra Bose, elegit president el 1938 i 1939, fou expulsat per la seva ideologia socialista i el partit va quedar reduït a un grup defensar del lliure mercat finançat per homes de negocis, però amb una gran capacitat de mobilització de les grans masses analfabetes. Per decisió de Gandhi es van expulsar altra gent, tots de tendència socialista o membres de partits com el Congress Socialist Party, Krishak Praja Party, Swarajya Party.

El moviment Quit India (Surt de l'Índia) de 1942 no va rebre el suport del Congrés; en canvi li van donar el Hindu Mahasabha, Azad Hind Sarkar i Forward Bloc entre d'altres. Després de la guerra el partit va romandre lligat a Gandhi que fou el seu guia espiritual. El motí dels mariners de la Royal Indian Navy, va rebre el suport inicial del Congrés però fou ràpidament retirat quan va fallar. Durant els judicis de 1946 el Congrés va donar suport als defensors dels acusats, especialment els soldats de l'Azad Hind.

Aconseguida la independència el partit va restar 30 anys seguits al poder fins al 1977. Gandhi fou assassinat el 1948 i Sardar Patel va morir el 1950 i Jawaharlal Nehru va quedar com l'únic líder d'importància nacional. Nehru va adoptar el secularisme, socialisme i no alineament, marques del modern partit. Nehru i el partit van obtenir la victòria a les eleccions 1952, 1957 i 1962. Mort Nehru el 1964 el va succeir Lal Bahadur Shastri que va morir també el 1966 i el Congrés va posar al front a Indira Gandhi, filla de Nehru (Gandhi era el nom de casada) enfront de l'ala dreta de Morarji Desai.

El 1967 l'oposició es va unir sota el Samyukt Vidhayak Dal, i va obtenir el control d'alguns estats. Els mals resultats van posar a part de la direcció contra Indira. Això va portar a una divisió del Partit i Indira va formar un Congrés separat conegut com a Partit del Congrés (R) aviat conegut com a Nou Congrés i informalment com Vell Congrés (oficialment Indian National Congress (Organisation)) dirigit per Kamaraj. Indira tenia el control de la maquinària del parit i aviat el seu grup fou conegut com a "real INC" per la comissió electoral índia, tot i ser una escissió.

Per atreure al poble Indira va utilitzar algunes campanyes com Garibi Hatao (Eliminar la pobresa), i va estrènyer llaços amb la Unió Soviètica. Indira es va tornar autoritària i quan va créixer l'oposició (entre altres mesures per les seves polítiques d'esterilització de les dones per evitar un creixement incontrolable de la població) va proclamar l'estat d'emergència (1975). El Congrés es va dividir en faccions una de les quals, que controlava l'aparell regional, l'INC (O) va acabar al Partit Janata. El 1977 l'estat d'emergència fou aixecat i es van formar més faccions, la principal de les quals fou coneguda com a Partit del Congrés (I) amb la "I" per Indira, però va perdre les eleccions generals del 1977 enfront del Partit Janata; però aquest grup que reunia a grups dispersos d'oposició es va trencar en dos anys. A les eleccions de 1980 el Partit del Congrés va retornar al poder. El 1984 després d'haver ordenat la intervenció militar al Temple Daurat d'Amritsar dominat per radicals sikhs (Operació Estrella Blava), fou assassinada per uns sikhs de la seva guàrdia personal, provocant la mort en els incidents que van seguir l'endemà de sis mil membres d'aquesta religió, principalment a Delhi, per activistes del Congrés; uns vuit mil hindús foren morts al Panjab pels militants sikhs que van organitzar la lluita armada per un estat independent entre 1981 i 1991.

Morta Indira la va succeir el seu fill Rajiv Gandhi i va triomfar àmpliament a les eleccions de 1984 governant fins al 1989 quan fou derrotat a les eleccions d'aquest any. A la campanya electoral del 1991 fou assassinat pels tàmils de Sri Lanka als que havia traït. A la seva mort el va succeir P.V. Narasimha Rao. El Congrés va guanyar les eleccions i Narasimha Rao va esdevenir primer ministre però perdent progressivament influència fins que va cridar a la vídua de Rajiv, Sonia Gandhi, una italiana de nacionalitat índia; inicialment aquesta va refusar. Narasimha Rao va introduir polítiques dretanes al partit, instigades pel ministre de finances i futur primer ministre Manmohan Singh. Un escàndol en el suborn de parlamentaris (fou declarat culpable el 2000 però absolt a l'apel·lació el 2002) va portar a la caiguda del Partit a les eleccions del 1996, i posteriorment a l'abandonament de la política per Narasimha. El tresorer Sitaram Kesri va agafar les regnes i va donar suport als governs del Front Unit que van dirigir l'Índia del 1997 a 1998. En aquest període molts líders van abandonar el partit. El 1998 finalment Sonia Gandhi va acceptar la direcció per salvar al partit de l'extinció. Una facció no va estar d'acord amb l'elecció i va formar el Partit del Congrés Nacionalista. Els seus rivals van romandre al poder fins al 2004 en que el Congrés va vèncer a les eleccions; el càrrec de primer ministre fou per Manmohan Singh, que va renovar mandat el 2009, mentre Sonia roman a la presidència.

Primers ministres del Partit del Congrés Modifica

El Congrés als estats Modifica

El Congrés ha dominat la vida política de la major part dels estats de l'Índia. Un detall es pot trobar a la història moderna de cadascun d'aquestos.

 
Estats dominats pel Congrés (en verd)

Actualment domina set estats amb majoria absoluta: Andhra Pradesh, Arunachal Pradesh, Delhi, Rajasthan, Haryana, Mizoram i Manipur. En altres quatre governa en coalició: Assam, Goa, Maharashtra i Pondicherry. A un estat, Tamil Nadu, dona suport al govern del Dravida Munnetra Kazhagam (DMK). A la resta està a l'oposició.

Llista de primers ministres del Congrés als estats el 2009 Modifica

Llista de presidents del partit Modifica

Nom del President Naixement i mort Any de la Presidència Lloc de la Conferència on fou elegit
Womesh Chandra Bonnerjee 29 de desembre de 1844- 1906 1885 Bombai
Dadabhai Naoroji 4 de setembre de 1825- 1917 1886 Calcuta
Badruddin Tyabji 10 d'octubre de 1844- 1906 1887 Madras
George Yule 1829- 1892 1888 Allahabad
Sir William Wedderburn 1838- 1918 1889 Bombai
Sir Pherozeshah Mehta 4 d'agost de 1845- 1915 1890 Calcuta
P. Anandacharlu Agost de 1843- 1908 1891 Nagpur
Womesh Chandra Bonnerjee 29 de desembre de 1844- 1906 1892 Allahabad
Dadabhai Naoroji 4 de setembre de 1848- 1925 1893 Lahore
Alfred Webb 1834- 1908 1894 Madras
Surendranath Banerjea 10 de novembre de 1848- 1925 1895 Poona
Rahimtulla M. Sayani 5 d'abril de 1847- 1902 1896 Calcuta
Sir C. Sankaran Nair 11 de juliol de 1857- 1934 1897 Amraoti
Ananda Mohan Bose 23 de setembre de 1847- 1906 1898 Madras
Romesh Chunder Dutt 13 d'agost de 1848- 1909 1899 Lucknow
Sir Narayan Ganesh Chandavarkar 2 de desembre de 1855- 1923 1900 Lahore
Sir Dinshaw Edulji Wacha 2 d'agost de 1844- 1936 1901 Calcuta
Surendranath Banerjea 10 de novembre de 1825- 1917 1902 Ahmedabad
Lalmohan Ghosh 1848- 1909 1903 Madras
Sir Henry Cotton 1845- 1915 1904 Bombai
Gopal Krishna Gokhale 9 de maig de 1866- 1915 1905 Benares
Dadabhai Naoroji 4 de setembre de 1825- 1917 1906 Calcuta
Rashbihari Ghosh 23 de desembre de 1845- 1921 1907 Surat
Rashbihari Ghosh 23 de desembre de 1845- 1921 1908 Madras
Pandit Madan Mohan Malaviya 25 de desembre de 1861- 1946 1909 Lahore
Sir William Wedderburn 1838- 1918 1910 Allahabad
Pandit Bishan Narayan Dar 1864- 1916 1911 Calcuta
Rao Bahadur Raghunath Narasinha Mudholkar 1857- 1921 1912 Bankipur (Bihar)
Nawab Syed Muhammad Bahadur ?- 1919 1913 Karachi
Bhupendra Nath Bose 1859- 1924 1914 Madras
Lord Satyendra Prasanna Sinha Març 1863- 1928 1915 Bombai
Ambica Charan Mazumdar 1850- 1922 1916 Lucknow
Annie Besant 1 d'octubre de 1847- 1933 1917 Calcuta
Pandit Madan Mohan Malaviya 25 de desembre de 1861- 1946 1918 Delhi
Syed Hasan Imam 31 d'agost de 1871- 1933 1918 Bombai (sessió especial)
Pandit Motilal Nehru 6 de maig de 1861- 6 de febrer de 1931 1919 Amritsar
Lala Lajpat Rai 28 de gener de 1865- 17 de novembre de 1928 1920 Calcuta (sessió especial)
C. Vijayaraghavachariar 1852- 19 d'abril de 1944 1920 Nagpur
Hakim Ajmal Khan 1863- 29 de desembre de 1927 1921 Ahmedabad
Deshbandhu Chittaranjan Das 5 de novembre de1870- 16 de juny de 1925 1922 Gaya
Maulana Mohammad Ali 10 de deseembre de 1878- 4 de gener de 1931 1923 Kakinada
Maulana Abul Kalam Azad 1888- 22 de febrer de 1958 1923 Delhi (sessió especial)
Mahatma Gandhi 2 d'octubre de 1869- 30 de gener de 1948 1924 Belgaum
Sarojini Naidu 13 de febrer de 1879- 2 de març de 1949 1925 Kanpur
S. Srinivasa Iyengar 11 de setembre de 1874- 19 de maig de 1941 1926 Gawhati
Dr. M A Ansari 25 de desembre de 1880- 10 de maig de 1936 1927 Madras
Pandit Motilal Nehru 6 de maig de 1861- 6 de febrer de 1931 1928 Calcuta
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1929 & 30 Lahore
Sardar Vallabhbhai Patel 31 d'octubre de 1875- 15 de desembre de 1950 1931 Karachi
Pandit Madan Mohan Malaviya 25 de desembre de 1861- 1946 1932 Delhi
Pandit Madan Mohan Malaviya 25 de desembre de 1861- 1946 1933 Calcuta
Nellie Sengupta 1886- 1973 1933 Calcuta
Dr. Rajendra Prasad 3 de desembre de 1884- 28 de febrer de 1963 1934 & 35 Bombai
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1936 Lucknow
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1936& 37 Faizpur
Netaji Subhash Chandra Bose 23 de gener de 1897- 18 d'agost de 1945? 1938 Haripura
Netaji Subhash Chandra Bose 23 de gener de 1897- 18 d'agost de 1945? 1939 Tripuri
Maulana Abul Kalam Azad 1888- 22 de febrer de 1958 1940-46 Ramgarh
Acharya J.B. Kripalani 1888- 19 de març de 1982 1947 Delhi
Dr Pattabhi Sitaraimayya 24 de desembre de 1880- 17 de desembre de 1959 1948 & 49 Jaipur
Purushottam Das Tandon 1 d'agost de 1882- 1 de juliol de 1961 1950 Nasik
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1951 & 52 Delhi
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1953 Hyderabad
Pandit Jawaharlal Nehru 14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964 1954 Calcuta
U N Dhebar 21 de setembre de 1905- 1977 1955 Avadi
U N Dhebar 21 de setembre de 1905- 1977 1956 Amritsar
U N Dhebar 21 de setembre de 1905- 1977 1957 Indore
U N Dhebar 21 de setembre de 1905- 1977 1958 Gauhati
U N Dhebar 21 de setembre de 1905- 1977 1959 Nagpur
Indira Gandhi 19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984 1959 Delhi
Neelam Sanjiva Reddy 19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996 1960 Bangalore
Neelam Sanjiva Reddy 19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996 1961 Bhavnagar
Neelam Sanjiva Reddy 19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996 1962 & 63 Patna
K. Kamaraj 15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975 1964 Bhubaneswar
K. Kamaraj 15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975 1965 Durgapur
K. Kamaraj 15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975 1966 & 67 Jaipur
S. Nijalingappa 10 de desembre de 1902- 9 d'agost del 2000 1968 Hyderabad
S. Nijalingappa 10 de desembre de 1902- 9 d'agost del 2000 1969 Faridabad
Jagjivan Ram 5 d'abril de 1908- 6 de juliol de 1986 1970 & 71 Bombai
Dr Shankar Dayal Sharma 19 d'agost de 1918- 26 de desembre de 1999 1972- 74 Calcuta
Dev Kant Baruah 22 de febrer de 1914- 1996 1975- 77 Chandigarh
Indira Gandhi 19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984 1978- 83 Delhi
Indira Gandhi 19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984 1983 -84 Calcuta
Rajiv Gandhi 20 d'agost de 1944- 21 de maig de 1991 1985 -91 Bombai
P. V. Narasimha Rao 28 de juny de 1921- 23 de desembre del 2004 1992 -96 Tirupati
Sitaram Kesri novembre de 1919- 24 d'octubre del 2000 1997 -98 Kolkata
Sonia Gandhi 9 de desembre de 1946- 1998-present(2009) Kolkata

Vegeu també Modifica

Bibliografia Modifica

  • Bipan Chandra, Amales Tripathi, Barun De. Freedom Struggle. India: National Book Struggle. ISBN 81-237-0249-3.
  • The Indian National Congress: An Historical Sketch, per Frederick Marion De Mello publicat per H. Milford, Oxford university press, 1934.
  • The Indian National Congress, per Hemendra Nath Das Gupta. publicat per J. K. Das Gupta, 1946.
  • Indian National Congress: A Descriptive Bibliography of India's Struggle for Freedom, per Jagdish Saran Sharma. Publicat per S. Chand, 1959.
  • Social Factors in the Birth and Growth of the Indian National Congress Movement, per Ramparkash Dua. Publicat per S. Chand, 1967.
  • Split in a Predominant Party: The Indian National Congress in 1969, per Mahendra Prasad Singh. Abhinav Publications, 1981. ISBN 81-7017-140-7.
  • Concise History of the Indian National Congress, 1885-1947, per B. N. Pande, Nisith Ranjan Ray, Ravinder Kumar, Manmath Nath Das. Publicat per Vikas Pub. House, 1985. ISBN 0-7069-3020-7.
  • The Indian National Congress: An Analytical Biography, per Om P. Gautam. publicat per B.R. Pub. Corp., 1985.
  • A Century of Indian National Congress, 1885-1985, per Pran Nath Chopra, Ram Gopal, Moti Lal Bhargava. Publicat per Agam Prakashan, 1986.
  • The Congress Ideology and Programme, 1920-1985, per Pitambar Datt Kaushik. Publicat per Gitanjali Pub. House, 1986. ISBN 81-85060-16-9.
  • Struggling and Ruling: The Indian National Congress, 1885-1985, per Jim Masselos. Publicat per Sterling Publishers, 1987.
  • The Encyclopaedia of Indian National Congress, per A. Moin Zaidi, Shaheda Gufran Zaidi, Indian Institute of Applied Political Research. Publicat per S. Chand, 1987.
  • Indian National Congress: A Reconstruction, per Iqbal Singh, Nehru Memorial Museum and Library. Publicat per Riverdale Company, 1988. ISBN 0-913215-32-5.
  • INC, the Glorious Tradition, per A. Moin Zaidi, Indian National Congress. AICC. Publicat per Indian Institute of Applied Political Research, 1989.
  • Indian National Congress: A Select Bibliography, per Manikrao Hodlya Gavit, Attar Chand. Publicat per U.D.H. Pub. House, 1989. ISBN 81-85044-05-8.
  • The Story of Congress Pilgrimage: 1885-1985, per A. Moin Zaidi, Indian National Congress. Publicat per Indian Institute of Applied Political Research, 1990. ISBN 81-85355-46-0. (7 vols)
  • Indian National Congress in England, per Harish P. Kaushik. Publicat per Friends Publications, 1991.
  • Women in Indian National Congress, 1921-1931, per Rajan Mahan. Publicat per Rawat Publications, 1999.
  • History of Indian National Congress, 1885-2002, per Deep Chand Bandhu. Publicat per Kalpaz Publications, 2003. ISBN 81-7835-090-4.

Enllaços externs Modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Congrés_Nacional_Indi&oldid=32271515»