Viquipèdia

Luciana Souza

cantant brasilera

Luciana Souza (São Paulo, 14 de juny de 1966) és una cantant i compositora brasilera de jazz.[1]

Infotaula de personaLuciana Souza
Biografia
Naixement14 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBerklee College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, professora de música, cantant, música de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorEscola de Música de Manhattan Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSunnyside Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLarry Klein (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblucianasouza.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PaginaOficialLucianaSouza Youtube: UCNxWd5bsr8nDDDdHu3dAevA Spotify: 0cv8X9QNT0s3OHfVVeNWkM Last fm: Luciana+Souza Musicbrainz: 19bf356a-1505-47f9-9466-03582fce2a4d Songkick: 135838 Discogs: 321214 Allmusic: mn0000596880 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Filla de la poetessa Tereza Souza i del cantant, compositor i guitarrista Walter Santos, va créixer a São Paulo. És llicenciada en Música per la Universitat Berklee, a Boston, amb un grau en Composició de Jazz. Ha rebut el grau de Mestra del Conservatori de Música de Nova Anglaterra.[2]

Va començar la seva carrera a l'edat de tres anys, gravant jingles per a anuncis publicitaris. També ha treballat en el camp de la música clàssica europea, treballant amb la Bach Akademie, a Stuttgart, la Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra Simfònica de Boston, la Filharmònica de Brooklyn, l'Orquestra Simfònica d'Atlanta, amb el compositor Osvaldo Golijov, la Filharmònica de Nova York i el Quartet de Guitarra de Los Angeles.

Centrada en el repertori brasiler, el recrea en els àlbums Brazilian Duos (2001) i Duos 2 (2005), que són dos discos de veu i guitarra. El següent àlbum, Norte e sul/North and south (2003), reuneix clàssics brasilers i nord-americans.[3]

Ha estat nominada tres vegades per a un Premi Grammy com a millor vocalista de jazz els anys 2002, 2003 i 2005.[4] Ha actuat i gravat amb grans músics i compositors de jazz, com Danilo Perez, Hermeto Pascoal, Romero Lubambo, Maria Schneider, Kenny Werner, John Patitucci, i Osvaldo Golijov.[5]

En l'actualitat ensenya a l'Escola de Música de Manhattan. Està casada amb el productor de música Larry Klein.

El 2012 la cantant va publicar Duos III, amb estándards brasilers amb acompanyament de guitarra, i en diu: "És el so amb el qual vaig créixer i el que m'és més còmode. La bellesa de la veu i la guitarra juntes és perquè són dos instruments acústics. Tens moltes possibilitats quant al so, però també tens el silenci. I a mi això em sembla interessant, has de tenir en compte aquest buit. Crec que és fonamental per a la música, perquè és el contrast".[6]

En el seu següent àlbum va abordar la interpretació de les cançons de Chet Baker, acompanyada d'un trio. Es tracta de The Book of Chet, també publicat el 2012, i que li va valer una nominació al millor disc de jazz vocal en els Grammy. Souza diu de la música de Chet: "T'obliga a entrar-hi. Ho atura tot. És per asseure't i estar-te quiet, com la bona poesia", i "Era una ànima molt turmentada. Molts de nosaltres ho som, a pesar que potser no estem tan perduts. I quan canta mostra aquesta vulnerabilitat, aquesta trencadissa que tots tenim a dins. Per a mi evoca una cosa molt especial: que qui et fa arribar el missatge ho ha sofert, ha experimentat l'amor, la pèrdua, i tot el que hi ha entremig".

Gairebé sempre actua amb el guitarrista Romero Lubambo, de qui diu: "fa tant de temps que toquem junts que som com un matrimoni, no ens cal ni dir-nos les coses".

Discografia modifica

  • An Answer to Your Silence (NYC, 1999)[7]
  • The Poems of Elizabeth Bishop and Other Songs (Sunnyside, 2000)
  • Brazilian Duos (Biscoito Fi, 2001)
  • Nord I Sul (Biscoito Fi, 2003)
  • Neruda (Sunnyside, 2004)
  • Duos II (Sunnyside, 2005)
  • The New Bossa Nova (Verve, 2007)[8]
  • Tide (Verve, 2009)
  • Duos III (Sunnyside, 2012)
  • The Book of Chet (Sunnyside, 2012)
  • Speaking in Tongues (Sunnyside, 2015)
  • The Book of Longing (Sunnyside, 2018)

Com a convidada modifica

  • Adoniran Barbosa – O Poeta do Bexiga (Som Livre, 1990)
  • Hermeto Pascoal – A Festa dos Deuses (Polygram, 1992)
  • Bob Moses – Time Stood Still (Gramavision, 1994)
  • George Garzone – Alone (NYC, 1995)
  • David Zoffer – The Beginning of the End (Zoffco, 1996)
  • Arthur Maia – Arthur Maia (Paradoxx, 1997)
  • Eric T. Johnson – By the Sea (Laugh and Jungle, 1997)
  • Fernando Huergo – Living These Times (Fresh Sound, 1998)
  • Fernando Brandão – Tempero Brasileiro (FBM, 1998)
  • Ben Sher – Tudo Bem (BGI, 1998)
  • Guillermo Klein – Los Guachos II (Sunnyside, 1999)
  • Danilo Perez – Central Avenue (Verve, 1999)
  • Danilo Perez – Motherland (Verve, 2000)
  • Ben Sher – Please Take Em to Brazil (BGI, 2000)
  • Bob Moses – Nishoma (Grapeshots, 2000)
  • Andrew Rathbun – Jade (Fresh Sound, 2000)
  • Steve Kuhn – The Best Things (Reservoir, 2000)
  • John Patitucci – Communion (Concord, 2001)
  • Andrew Rathbun – True Stories (Fresh Sound, 2001)
  • Osvaldo Golijov – La Pasion Segun San Marcos (Hänssler, 2001)
  • Guillermo Klein – Los Guachos II (Sunnyside, 2002)
  • Clarence Penn – Saomaye (Verve, 2002)
  • John Patitucci – Songs, Stories, Spirituals (Concord, 2003)
  • Cyro Baptista – Beat the Donkey (Tzadik, 2003)
  • Aquilo del Nisso – Cinco (Zabumba, 2003)
  • Deidre Rodman – Simple Stories (Sunnyside, 2003)
  • Donny McCaslin – The Way Through (Arabesque, 2003)
  • Maria Schneider Orchestra – Concert in the Garden (ArtistShare, 2004)
  • Miguel Zenó – Cerimonial (Marsalis Music, 2004)
  • Fred Hersch – Two Hands, Ten Voices (Broadway Cares, 2004)
  • Tim Ries – The Rolling Stones Project (Concord, 2005)
  • OSESP, São Paulo Symphony Orchestra (Biscoito Fi, 2005)
  • Edward Simon – Simplicitas (Criss Cross, 2005)
  • Helen Richman / Jenny Mitchell – Duo Essence (Capstone, 2005)
  • Fernando Huergo – The Structure of Survival (Fresh Sound, 2006)
  • Oscar Castro-Neves – All One (Mack Avenue, 2006)
  • Donny McCaslin – Soar (Sunnyside, 2006)
  • Aaron Goldberg – Worlds (Sunnyside, 2006)
  • Till Brönner – Oceana (Universal, 2006)
  • Herbie Hancock – River: The Joni Letters (Verve, 2007)
  • Los Angeles Guitar Quartet – LAGQ Brazil (Telarc, 2007)
  • Maria Schneider – Cerulean Skies (ArtistShare, 2007)
  • Osvaldo Golijov – Oceana (Deutsche Grammophon, 2007)
  • Edward Simon/Dave Binney – Oceanos (Criss Cross, 2007)
  • Stephen Bishop – Saudade (Target, 2007)
  • Till Brönner – Rio (Universal Germany, 2008)
  • Walter Becker – Circus Money (Mailboat, 2008)
  • Moss – Moss (Sunnyside, 2008)
  • Rebecca Pidgeon – Behind the Velvet Curtain (Great American Music, 2008)
  • Bobby McFerrin – VOCAbuLaries (EmArcy, 2010)
  • Vince Mendoza – Nights on Earth (Horitzontal, 2011)
  • Derek Bermel– Canzonas Americanes (Cantaloupe, 2012)
  • Ryan Truesdell – Centennial (ArtistShare, 2012)
  • Clarice Assad – Imaginarium (Adventure, 2014)
  • Gregoire Maret – Wanted (Sunnyside, 2016)
  • Yellowjackets - Raising Our Voice (Mack Avenue Records, 2018)

Referències modifica

  1. ↑ «Luciana Souza» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 27 febrer 2021].
  2. ↑ «With “Works on Hope,” Latin Jazz Luminaries Guillermo Klein and Luciana Souza Invite MIT Into Their Tribe - Arts at MIT» (en anglès). , 04-04-2017 [Consulta: 20 setembre 2017].
  3. ↑ País, Ediciones El «Reportaje | De Norte a Sur» (en castellà). , 15-12-2007 [Consulta: 20 setembre 2017].
  4. ↑ http://www.theproject.es, TheProject -. «TheProject | LUCIANA SOUZA». www.theproject.es. Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 20 setembre 2017].
  5. ↑ «Luciana Souza: Revising Pop by Way of Bossa Nova». [Consulta: 12 setembre 2017].
  6. ↑ «Entrevista a Luciana Souza». [Consulta: 20 setembre 2017].
  7. ↑ «Luciana Souza | Album Discography | AllMusic». AllMusic. [Consulta: 12 setembre 2017].
  8. ↑ «Souza's 'New Bossa Nova' Covers Pop Standards». [Consulta: 12 setembre 2017].

Bibliografia complementària modifica

  • McGowan, Chris. The Brazilian Music Book: Brazil's Singers, Songwriters and Musicians Tell the Story of Bossa Nova, MPB, and Brazilian Jazz and Pop. Culture Planet, June 2014
  • McGowan, Chris. "Luciana Souza: A Bossa Nova Baby Makes Her Way in the Jazz Realm". The Huffington Post. January 4, 2014.
  • "Luciana Souza: From Bossa Nova to Chet Baker" by Melissa Block (NPR) August 31, 2012.[1]
  • Jacki Lyden. "Souza Lends a Fresh Noti to Brazilian Music". NPR. May 14, 2005.[2]
  • Ratliff, Ben. "Guitar and Conversation: A Singer at Ease with Her Roots". The New York Times. November 27, 2001
  1. ↑ «Luciana Souza: From Bossa Nova To Chet Baker» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2017].
  2. ↑ «Souza Lends a Fresh Note to Brazilian Music» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luciana_Souza&oldid=32960631»