Revolució Industrial a Catalunya
| L'article necessita algunes millores en la seva redacció. |
La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832[1] de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del segle xviii.
| Tipus | Història  |
|---|---|
Marc històric previModifica
La derrota de 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes, en especial la de Barcelona, que va ser substituïda per la Universitat de Cervera, ciutat que havia fet costat a la causa filipista.[2] A més, en un primer moment, fins i tot es va prohibir als habitants de l'extinta Corona d'Aragó el comerç amb Amèrica.
Com a resposta, la societat civil catalana, amb la voluntat de contribuir al desenvolupament cultural i de modernitzar l'economia del país, va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les lletres i les ciències (acadèmies i escoles), així com una sèrie d'institucions econòmiques. I, pel que fa al comerç, no van faltar empreses catalanes que es van decidir a operar des dels ports andalusos.
El segle xviii va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic a Catalunya. La població del Principat va passar de 700.000 habitants l'any 1717 a 1.200.000 el 1787, a conseqüència de la davallada de la mortalitat i d'un notable augment de la natalitat.
Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que va assentar les bases del progrés industrial del segle xix. L'especialització agrària, el desenvolupament de les manufactures tradicionals, l'aparició d'una nova indústria cotonera i la consolidació d'una economia de mercat orientada a l'exportació van ser els eixos d'aquesta modernització.[3]
CronologiaModifica
AntecedentsModifica
- Decret de la Rabassa morta - 1756.
- Creació de la Junta de Comerç - 1758.
- Decret de llibertat de comerç amb Amèrica - 1784.
Revolució industrialModifica
- Primer servei regular de diligències el 1815, entre Reus i Barcelona
- Fundació a Barcelona de la fàbrica Bonaplata - 1832, primera fàbrica de vapor de Catalunya i de l'Estat espanyol.
- Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Pàtria - 1833.
- Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
- Desamortització de Mendizábal - 1836, se subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producció agrària i consolida la propietat privada.
- Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, només a Catalunya.
- Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
- Fundació de la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona -1844, primera caixa d'estalvis-.
- Construcció del tram ferroviari Mataró-Barcelona - 1848.
- Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretén reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
- Primera vaga general obrera del sector tèxtil - 1855.
- Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita - 1860.
- Narcís Monturiol fa el primer submarí propulsat per un motor de combustió el 1864
- Sexenni Democràtic - 1868 al 1874.
- En 1875, la Maquinista Terrestre i Marítima és il·luminada amb llum elèctrica; va ser la primera fàbrica a fer-ho.
- El 1881 es va fundar la Societat Espanyola d'Electricitat a Barcelona, primera empresa que produïa i distribuïa fluid elèctric a altres consumidors.[4]
- L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888.
- L'enginyer català Francesc Bonet, el 1889 fabrico el tricicle que podien viatjar 4 persones i va ser el primer vehicle que era mogut a través d'un motor realitzat a Espanya, amb una velocitat similar a la d'una persona a peu.
- el 14 de juny de 1904 es fundà a Barcelona la Hispano-Suiza Fábrica de Automóviles, S.A., dedicada a la fabricació d'automòbils
- Fundació de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans - 1911.
- Prat de la Riba dirigeix la Mancomunitat de Catalunya - 1914.
- Posada en funcionament de la central hidroelèctrica de Capdella per part de l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya el 1914. Va ser la primera de les grans centrals hidroelèctriques, la producció de les quals possibilitaren l'ús de l'electricitat com a força motriu per part de les fàbriques.
- Esteve Terradas guanya el concurs per ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya - 1916 -, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya, instal·lant l'any 1924 la primera central automàtica a Balaguer.
- Esteve Terradas és triat per dirigir la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat - 1918 -, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el 1923 es va instaurar la dictadura de Primo de Rivera.
- Esteve Terradas funda l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades - 1919 -, que passa a dirigir.
- Fundació del Banc de Catalunya - 1920.
- Albert Einstein visita Barcelona - 1923, com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya.
- Esteve Terradas és nomenat director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, - 1923-1925 i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
- Es celebra l'Exposició Internacional de Barcelona 1929, del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930.
ReferènciesModifica
- ↑ Izard, Miquel. Revolució industrial i obrerisme: les "Tres Classes de Vapor" a Catalunya (1869-1913). Edicions Ariel, 1970, p. 7.
- ↑ Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Llibre de CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIA de l'editorial Vicens Vives
- ↑ «origenes». [Consulta: 20 setembre 2019].