Banc Africà del Desenvolupament

Banc Africà del Desenvolupament
	;
Dades
Tipus	multilateral development bank (en)
Història
Creació	1963; 1964
Activitat
Membre de	Comitè de Coordinació d'Activitats Estadístiques
Governança corporativa
Seu	Abidjan (Costa d'Ivori);
Presidència	Akinwumi Adesina (en) (2015–)
Propietari de	Shelter Afrique (en) ; ADB Unit of Account (en)
Lloc web	afdb.org

El Banc Africà del Desenvolupament és un organisme financer per al desenvolupament dels països africans recolzat per la Unió Africana. Fundat el 1964, se centra en la concessió de préstecs i en l'ajuda tècnica per dur a terme projectes de desenvolupament,^[1] bàsicament referits a infraestructures.^[2] Estats no africans tenen cabuda al consell directiu com a donants, consell on predomina Nigèria per la seva extensió i pes demogràfic. La seu del banc es troba a Tunísia. Gestiona aproximadament el 6% dels fons de desenvolupament del continent.

Història modifica

Després del final del període colonial a Àfrica, el creixent desig d'una unitat més gran al continent va conduir a l'elaboració de dos projectes entre els que es trobaven la creació de l'Organització de la Unitat Africana (creada el 1963, posteriorment substituïda per la Unió Africana), i un altre per a un banc de desenvolupament regional.

Es va presentar un projecte d'acord amb els alts funcionaris africans i després la Conferència de Ministres de Finances sobre la creació d'un Banc Africà de Desenvolupament. Aquesta conferència va ser convocada per la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Àfrica (UNECA) a Khartum (Sudan) del 31 de juliol al 4 d'agost. En ella, vint-i-tres governs africans van signar el 4 d'agost de 1963 l'acord pel qual es creava el Banc Africà de Desenvolupament (BAfD),^[3] que va entrar en vigor el 10 de setembre de 1964.^[4]

La reunió inaugural del Consell de Governadors del Banc es va celebrar del 4 al 7 de novembre de 1964 a Lagos (Nigèria). La seu del Banc es va obrir a Abidjan (Costa d'Ivori) el març del 1965 i les operacions del Banc van començar l'1 de juliol del 1966.

Des del febrer del 2003 fins al setembre del 2014, el Banc va operar des de la seva Agència de Reubicació Temporal a Tunis (Tunísia), a causa del conflicte polític imperant a Costa d'Ivori durant la guerra civil ivoriana de l'època. El Banc va poder tornar a la seva seu original a Abidjan a finals de 2013, una vegada superada la crisi política.^[5]^[6]

El juny del 2015, més de 1.500 empleats havien tornat a la seu del Banc a Abidjan, d'un total de més de 1.900 empleats del Banc.^[7]

Tot i que, al principi, només els països africans podien ingressar al banc, des del 1982 es permet també l'entrada de països no africans.

Des de la fundació, el BAfD ha finançat 2.885 operacions, per un total de 47.500 milions de dòlars. El 2003, va rebre una qualificació AAA de les principals agències d'avaluació de crèdit i tenia un capital de 32.043 milions de dòlars. El novembre del 2019, es va informar que el capital del banc era de 208.000 milions de dòlars.^[8]

Entitats de grup modifica

El Grup del Banc Africà de Desenvolupament té dues entitats més::

el Fons Africà de Desenvolupament (ADF)
el Fons Fiduciari de Nigèria (NTF).

Fons Africà de Desenvolupament modifica

Establert el 1972, el Fons Africà de Desenvolupament va iniciar les seves operacions l'any 1974. La convenció del "Fons Africà de Desenvolupament" de les Nacions Unides per Combatre la Desertificació (UNCCD) 2004, ja no està disponible des del 2006. Brinda finançament per al desenvolupament en termes concessionals a RMC de baixos ingressos que no poden obtenir préstecs en els termes no concessionals del BAfD. Amb harmonia amb la seva estratègia creditícia, la reducció de la pobresa és l'objectiu principal de les activitats de l'ADF. Vint-i-quatre països no africans juntament amb l'AfDB constitueixen el seu estat de membre actual. El major accionista d'ADF és el Regne Unit, amb aproximadament el 14% del total de les accions actives, seguit dels Estats Units amb aproximadament el 6,5% del total de les accions amb dret a vot, seguit del Japó. amb aproximadament 5.4 per cent. El Banc de la Reserva Federal de Nova York va ser designat com a banc dipositant del fons segons telègrafs enviats des de l'Ambaixada dels Estats Units a Abidjan el 1976.^[9]

Les operacions generals de l'ADF són decidides per una Junta Directiva, sis de les quals són designades pels estats membres no africans i sis designades per l'AfDB entre els directors executius regionals del banc.

Les fonts de l'ADF són principalment contribucions i reemplaçaments periòdics d'estats membres no africans. El fons generalment es reposa cada tres anys, tret que els estats membres decideixin el contrari. Les donacions totals, a finals de 1996, pujaven a 12.580 milions de dòlars. L'ADF presta sense taxa d'interès, amb un càrrec per servei anual del 0,75%, una comissió de compromís del 0,5% i un període de reemborsament de 50 anys, inclòs un període de gràcia de 10 anys. La desena reposició del Regne Unit de l'ADF va ser el 2006.^[10]

Fons Fiduciari de Nigèria modifica

El Nigèria Trust Fund (NTF) va ser establert el 1976 pel govern de Nigèria amb un capital inicial de $80 milions. L'NTF té com a objectiu ajudar als esforços de desenvolupament dels membres més pobres del BAfD.

L'NTF utilitza els seus recursos per brindar finançament a projectes d'importància nacional o regional que promoguin el desenvolupament econòmic i social de les RMC de baixos ingressos les condicions econòmiques i socials dels quals requereixen finançament en termes no convencionals. El 1996, el NTF tenia una base de recursos total de $432 milions. Presta a una taxa d'interès del 4% amb un període de reemborsament de 25 anys, inclòs un període de gràcia de cinc anys.^[11] Els préstecs es poden utilitzar per a operacions de préstec en condicions concessionàries amb venciment a curt i llarg termini.^[12]