Viquipèdia

Khartum

capital del Sudan

Khartum (àrab: الخرطوم, al-Ḫarṭūm) és la capital del Sudan i de la wilaya d'Al-Khartum, una de les 26 wilayes del país. Té una població de més d'un milió i mig d'habitants (quatre milions i mig comptant el suburbi d'Umm Durman (Omdurman), junt amb el qual i Khartum North (Bahri), forma la conurbació anomenada «Les Tres Viles». Està situada a la unió del Nil Blanc i el Nil Blau. El seu nom deriva de la forma del terreny que recorda la trompa d'un elefant (khurtum).

Infotaula de geografia políticaKhartum
الخرطوم (ar) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 15° 36′ 11″ N, 32° 31′ 35″ E / 15.6031°N,32.5265°E / 15.6031; 32.5265
EstatSudan
Estat federatKhartum Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Total5.345.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat178,17 hab./km²
Geografia
Superfície30.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNil, Nil Blanc i Nil Blau Modifica el valor a Wikidata
Altitud382 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Fus horari
El Nil a Khartum
Regió de Khartum
Vista aèria de Khartum
Circulació als carrers de Khartum

La wilaya d'Al-Khartum té 28.160 km² i cinc milions d'habitants. La regió disposa de jaciments de sal. La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital. A la resta de la wilaya, només s'hi desenvolupen activitats agrícoles.

La ciutat té un port fluvial, aeroport internacional, universitats (la de Khartum fundada el 1956, i una branca de la Universitat del Caire fundada el 1955).

Història Modifica

Era un poblet on residia un santó i, quan hi van arribar les forces egípcies de Muhammad Ali el 1821, el van escollir com a punt militar per al control del Sudan. El 1824, fou declarada capital administrativa i quarter general dels territoris egipcis al Sudan conquerits pel governador Uthman Bey Djarkas.

Amb l'extensió del domini egipci, l'obertura d'una sortida al Nil equatorial i Bahr al-Ghazal, va esdevenir una vila important i pròspera habitada per una població variada amb europeus (cònsols, missioners, comerciants), àrabs de diferents llocs i negres d'ètnies diverses.

Charles George Gordon, com a governador general, la va engrandir.[1][2][3] L'octubre del 1884, fou assetjada i conquerida (26 de gener del 1885) per Muhàmmad Àhmad (Gordon va morir en la lluita en defensa de la ciutat). El nou senyor es va establir a Umm Durman (Omdurman) a la riba esquerra del Nil i Khartum fou abandonada, excepte l'arsenal (al-tarsana) i els jardins.

Després de la derrota del khalifa Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi),[4][5][6][7] successor del Mahdí, a Karari prop d'Omdurman (2 de setembre del 1898) fou reconquerida per Lord Horatio Kitchener, sardar i governador general, el mateix 1898. Es va reconstruir i va ser la capital del protectorat angloegipci del Sudan des del 1899, tot i que Omdurman era més gran i tenia més habitants.

En proclamar-se la independència, fou declarada capital del Sudan (1956).

Transport Modifica

L'aeroport internacional de Khartum és la instal·lació aeroportuària més gran del país. És el hub principal de Sudan Airways, la línia aèria nacional. Va ser construït al sud de la ciutat, però amb el ràpid creixement urbanístic ha quedat envoltat d'edificis. Actualment, s'està construint un aeroport internacional nou a la ciutat d'Omdurman, que ha de substituir la infraestructura actual.[8][9] A més, la ciutat té un port fluvial.[10]

Ponts Modifica

Ponts sobre el Nil Blau enllaçant Khartum amb Khartum Nord:

Ponts sobre el Nil Blanc, enllaçant Khartum amb Omdurman:

Ponts amb l’illa Tuti:

Referències Modifica

  1. ↑ Butler, L.G.S.W.F.. Charles George Gordon (en francès). Normanby Press, 2015. ISBN 978-1-78625-140-4. 
  2. ↑ Gordon, C.G.. Journal du général Gordon, siège de Khartoum (en francès). Firmin-Didot, 1886. 
  3. ↑ Gordon, C.G.; Hake, A.E.. The Journals of Major-Gen. C.G. Gordon, C.B., at Kartoum: Printed from the Original Mss. Kegan Paul, Trench, 1885. 
  4. ↑ Wright, W. Battle Story: Omdurman 1898 (en romanès). History Press, 2011. ISBN 978-0-7524-7887-6. 
  5. ↑ Zilfu, I.H.; Zilfū, I.Ḥ.; Zulfo, I.H.. Karari: The Sudanese Account of the Battle of Omdurman. F. Warne, 1980. ISBN 978-0-7232-2677-2. 
  6. ↑ Ziegler, P. Omdurman (en romanès). Pen & Sword Books, 1990. ISBN 978-1-4738-1685-5. 
  7. ↑ Featherstone, D.F.. Omdurman 1898: Kitchener's Victory in the Sudan. Praeger, 2005. ISBN 978-0-275-98631-5. 
  8. ↑ Manley, M.L.; Stokelin, F.L.; United States. Embassy (Sudan). Marketing in the Sudan: Prepared by Mary L. Manley and Freddie L. Stokelin in Cooperation with the American Embassy, Khartoum. U.S. Department of Commerce, International Trade Administration, 1981, p. 5. 
  9. ↑ Translations on Sub-Saharan Africa, 1971, p. 6-PA45. 
  10. ↑ Schweinfurth, G.; Loreau, H.; de Launay, J.B.; Hachette, L. Au coeur de l'Afrique, 1868-1871 (en francès). Librairie Hachette et Cie, 1877, p. 10. 
  11. ↑ Mac Nimir Bridge, Khartoum, Sudan
  12. ↑ Paxton, J. Statesman's Yearbook World Gazetteer (en neerlandès). Palgrave Macmillan UK, 2015, p. 307. ISBN 978-1-349-01415-6. 
  13. ↑ Khaal, A.B.; Bredin, C. African Titanics. Darf Publishers, 2014, p. 15. ISBN 978-1-85077-283-5. 
  14. ↑ Mahjoub, J. A Line in the River: Khartoum, City of Memory. Bloomsbury Publishing, 2018, p. 396. ISBN 978-1-4088-8548-2. 
  15. ↑ al-mansheiya-bridge
  16. ↑ Peter, H. Kenana Handbook Of Sudan (en castellà). Taylor & Francis, 2014, p. 295. ISBN 978-1-136-77526-0. 
  17. ↑ Robbins, M. Even the Dead Are Coming. Michael Robbins, 2009, p. 117. ISBN 978-0-578-03569-7. 
  18. ↑ Ellison, K. Mothers & Murderers: A True Story of Love, Lies, Obsession . .. And Second Chances. WildBlue Press, 2019, p. 140. ISBN 978-1-948239-39-4. 
  19. ↑ Bruns, D.; Olson, J.R.. The Pandora Deception: A Novel. St. Martin's Publishing Group, 2020, p. 145. ISBN 978-1-250-20034-1. 
  20. ↑ Casciarri, B.; Assal, M.A.M.; Ireton, F. Multidimensional Change in Sudan (1989–2011): Reshaping Livelihoods, Conflicts and Identities. Berghahn Books, 2015, p. 25. ISBN 978-1-78238-618-6. 
  21. ↑ Clammer, P. Sudan. Bradt Travel Guides, 2009, p. 86. ISBN 978-1-84162-206-4. 
  22. ↑ Kramer, R.S.; Lobban, R.A.; Fluehr-Lobban, C. Historical Dictionary of the Sudan. Scarecrow Press, 2013, p. 250. ISBN 978-0-8108-7940-9. 
  23. ↑ Ibbotson, S.; Lovell-Hoare, M. Sudan. Bradt Travel Guides, 2012, p. 112. ISBN 978-1-84162-413-6. 
  24. ↑ Bridges in Khartoum

Vegeu també Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khartum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Khartum&oldid=31419120»