Asmara, amb una població estimada de 563.948 habitants (2005), és la capital d'Eritrea. Els productes tèxtils, alimentaris (incloent-hi la producció de cervesa), el calçat i la ceràmica en són les indústries predominants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAsmara
ኣስመራ (ti) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 15° 20′ N, 38° 55′ E / 15.33°N,38.92°E / 15.33; 38.92
EstatEritrea
RegionsRegió de Maekel Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població963.000 (2020) Modifica el valor a Wikidata (79,21 hab./km²)
Geografia
Superfície12.158,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.325 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1897 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Asmara

Asmara era un poblet fins a la dècada del 1880, quan va esdevenir un centre administratiu regional d'Abissínia. Va passar a ser la capital de la colònia italiana d'Eritrea l'any 1900. Cap a la fi de la dècada del 1930 els italians van canviar la fesomia de la ciutat i la van dotar d'una nova estructura i de nous edificis; Asmara fou anomenada "Piccola Roma" (la Petita Roma). Avui dia la major part dels edificis són d'origen italià, i les botigues encara conserven els noms italians (Bar Vittoria, Pasticceria Moderna, Casa del Formaggio, Ferramenta, etc.).

Durant la guerra d'Eritrea per aconseguir independitzar-se d'Etiòpia, l'aeroport d'Asmara va ser clau en el conflicte i fou usat pels eritreus per obtenir armes i subministraments dels estrangers que els donaven suport. La ciutat fou alliberada pel Front d'Alliberament del Poble Eritreu (FAPE) el 24 de maig de 1991,[1] i va esdevenir part d'Eritrea quan el país va assolir la independència (1993).

El juliol de 2017, fou reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[2]

Referències

modifica
  1. «The conflicct between Eritrea and Somalia» (en anglès). Human Rights Watch. [Consulta: 5 agost 2021].
  2. «Asmara: a Modernist City of Africa». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 12 juliol 2017].