Organització per a la Unitat Africana

organització fundada el 1963 que el 2002 es va transformar en la Unió Africana

L'Organització per a la Unitat Africana (anglès: The Organization of African Unity,OAU; francés: Organisation de l'unité africaine, OUA) va ser una organització intergovernamental creada el 25 de maig de 1963 a Addis Abeba, Etiòpia, amb 32 governs signants.[1] Un dels principals responsables de l'establiment de l'OUA va ser Kwame Nkrumah de Ghana. Va ser dissolt el 9 de juliol de 2002 per el seu últim president, el president Thabo Mbeki, i va ser substituïda per la Unió Africana (UA). Alguns dels objectius clau de la OUA eren fomentar la integració política i econòmica entre els estats membres i erradicar el colonialisme i el neocolonialisme del continent africà.[2] Un dels principals responsables de l'establiment de l'OUA va ser Kwame Nkrumah de Ghana. Va ser dissolt el 9 de juliol de 2002 per el seu últim president, el president Thabo Mbeki, i va ser substituïda per la Unió Africana (UA).

Infotaula d'organitzacióOrganització per a la Unitat Africana
Flag of the Organization of African Unity (1970–2002); Flag of the African Union (2004–2010).svg
Dades
Tipusorganització internacional
organització intergovernamental Modifica el valor a Wikidata
Indústriainternational governmental or non-governmental organizations (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaUnió Africana i Malgaixa
Monrovia Group (en) Tradueix
Grup de Casablanca Modifica el valor a Wikidata
Creació1963 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2002 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Ubicació geogràfica
Organisation of African unity.svg

L'absència d'una força armada com la de les Nacions Unides no va deixar a l'organització cap mitjà per fer complir les seves decisions. Tampoc estava disposada a involucrar-se en els assumptes interns de les nacions membres, cosa que va provocar que alguns crítics parlessin de l'OUA com a fòrum de retòrica, no d'acció. Reconeixent això, l'OUA el setembre de 1999 va emetre la Declaració, demanant que es creés un nou òrgan. El 9 de juliol de 2002, es va crear la Unió Africana. La Unió Africana continua fins avui en dia defensant molts dels principis fundacionals de l'OUA.[3]

HistòriaModifica

L'OUA va ser fundada el maig de 1963[4] a Addis Abeba, Etiòpia, per 32 estats africans amb l'objectiu principal de reunir les nacions africanes i resoldre els problemes del continent.[4] La seva primera conferència es va celebrar l'1 de maig de 1963[5] a Addis Abeba.[5][4] En aquella conferència, el difunt historiador gambià —i un dels principals nacionalistes i panafricanistes gambians de l’època— Alieu Ebrima Cham Joof va pronunciar un discurs davant els estats membres, en què va dir:[5]

« Tot just fa 75 anys quan les potències europees es van asseure al voltant de la taula a Alemanya sostenint cadascuna una daga per tallar Àfrica en benefici propi... El vostre èxit inspirarà i accelerarà la llibertat i la independència total del continent africà i erradicarà l’imperialisme i el colonialisme del continent i, finalment, el neocolonialisme del món... El vostre fracàs, pel qual no prega cap veritable africà a Àfrica, prolongarà la nostra lluita amb amargor i decepció. Per tant, ordeno que ignoreu qualsevol suggeriment fora d’Àfrica i que considereu que la civilització actual, de la qual es vanten alguns dels grans motors, va sorgir d’Àfrica i, adonant-vos que el món sencer té alguna cosa per aprendre d’Àfrica, s’esforçarà al màxim per arribar a un acord, salvar Àfrica de les urpes del neocolonialisme i ressuscitar la dignitat africana, la virilitat i l’estabilitat nacional. »

ObjectiusModifica

L'OUA tenia els objectius principals següents:

 
L'emperador d’Etiòpia Haile Selassie amb el president d’Egipte, Gamal Abdel Nasser, a Addis Abeba per a la cimera de l'Organització de la Unitat Africana, 1963.
  • Coordinar i intensificar la cooperació dels estats africans per tal d’aconseguir una vida millor per als africans.[6]
  • Defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència dels estats africans.
  • L’OUA també es va dedicar a l’eradicació de totes les formes de colonialisme i govern de les minories blanques, ja que, quan es va establir, hi havia diversos estats que encara no havien guanyat la seva independència o eren governats per les minories blanques. Sud-àfrica i Angola eren dos d’aquests països. L’OUA va proposar dues maneres d’eliminar el continent del colonialisme i del govern de les minories blanques. En primer lloc, defensaria els interessos dels països independents i ajudaria a perseguir la independència dels dels encara colonitzats. En segon lloc, es mantindria neutral pel que fa als assumptes mundials, evitant que els seus membres fossin controlats una vegada més per potències externes.

Es va crear un Comitè d’Alliberament per ajudar els moviments independentistes i vetllar pels interessos dels estats ja independents. L'OUA també pretenia mantenir-se neutral en termes de política global, cosa que impediria que fossin controlats una vegada més per forces externes, un perill especial amb la Guerra Freda.

ReferènciesModifica

  1. «Department of International Relations and Cooperation - South Africa». dfa.gov.za. Arxivat de l'original el 4 febrer 2012. [Consulta: 10 desembre 2011].
  2. «African Union (See also - Organization of African Unity (OAU)) Archives» (en anglès americà). Question of Palestine. [Consulta: 27 maig 2021].
  3. Beverton, Alys. «Organization of African Unity (1963-2002) •» (en anglès americà), 10-05-2009. [Consulta: 27 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 Jaynes, Gerald D., Encyclopedia of African American Society, Volume 1 (contributors: Thomson Gale (Firm), Sage Publications), SAGE (2005), p. 672, ISBN 9780761927648 Arxivat 2018-07-18 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 5,2 "Message to the Founding Fathers of the OAU at their First Conference at Addis Ababa 1st May 1963 - Alhaji A E Cham-Joof". The Point (Gàmbia), 29 juny 2006. Arxivat 2011-11-23 a Wayback Machine.
  6. «Department of International Relations and Cooperation - South Africa». dfa.gov.za. Arxivat de l'original el 4 febrer 2012. [Consulta: 10 desembre 2011].