Obre el menú principal

El Grup de Casablanca va ser una organització d'estats africans amb governs d'ideologia panafricana que va existir a principis dels anys 60 del segle XX. El grup es componia de set estats, majoritàriament nord-africans, amb governs radicals d'esquerres; Algèria, Egipte, Ghana, Guinea, Líbia, Mali i el Marroc.[1] El conflicte i posterior entesa entre aquest grup i el Grup de Monrovia van ser el germen de la creació de l'Organització per la Unitat Africana (actual Unió Africana).

Infotaula d'organitzacióGrup de Casablanca
Dades
Tipus organització
Història
Creació 1961, Casablanca
Dissolució 1963
Reemplaçat per Organització per a la Unitat Africana
Format per
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El grup es va reunir per primera vegada el 1961 a la ciutat marroquina de Casablanca, que donaria nom a l'aliança. Aquesta conferència va reunir a alguns dels lders més destacats del continent com Gamal Abdel Nasser d'Egipte, Kwame Nkrumah de Ghana i Sékou Touré de Guinea.

El principal punt d'unió entre aquests grups era una creença en la necessitat d'una unificació o federació política entre els estats africans. Creien que només una integració significativa i profunda, com la que s'estava produint a Europa a través de la Unió Europea, permetria a l'Àfrica derrotar el colonialisme, aconseguir la pau, fomentar el diàleg cultural, augmentar la influència geopolítica del continent i promoure el desenvolupament econòmic.[2] En altres paraules, creien en una transferència important dels poders dels governs estatals nacionals cap a una autoritat supranacional panafricana. Nkrumah va advocar fins i tot per l'establiment d'un exèrcit panafricà que podria desplegar-se per lluitar contra el colonialisme o els governs totalitaris de la minoria blanca en tot el continent. El seu famós lema panafricà era "Africa ha d'unir-se!"[3]

Tanmateix, el Grup de Casablanca no va tenir èxit. La majoria de la resta de líders africans no van donar suport a aquest canvi radical i es van imposar les idees del seu rival, l'anomenat Grup de Monròvia, que també creia en el panafricanisme, però no a costa del nacionalisme i la independència estatal. El 1963 es va establir l'Organització de la Unitat Africana (OUA), que va unir tots els membres dels grups de Casablanca i de Monròvia, que deixaren les seves diferències de banda. Després de dècades de funcionament, l'OUA (actualment la Unió Africana) només ha aconseguit una limitada integració i unitat dels seus estats membres, cosa que reflecteix en gran manera els valors del Grup de Monròvia i la repudiació de les idees del Grup de Casablanca.

A banda dels desacords sobre la naturalesa de la unitat africana, els dos grups també van donar suport a bàndols contraris en la Guerra Civil algeriana i la Guerra Civil del Congo. En el primer, mentre que els membres del Grup Casablanca es van comprometre a donar suport al Front d'Alliberament Nacional que lluitava per la independència algeriana de França, el Grup de Monròvia va recolzar als seus enemics francesos.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Group Evolution» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 Pierre Englebert & Kevin C. Dunn (2013), Inside African Politics, London: Lynne Pienner, p. 320 - 321
  3. Kwame Nkrumah (1963), Africa Must Unite, London: Heinemann