Francesc Flos i Calcat

Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929), fou un pedagog, cal·lígraf i escriptor català, fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles. Destacà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.

Infotaula de personaFrancesc Flos i Calcat
Biografia
Naixement1856 Modifica el valor a Wikidata
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1929 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Activitat
OcupacióPedagog i escriptor Modifica el valor a Wikidata
FLOS y CALCAT, Francisco: Lo regionalisme esplicat. Compendi clar y concís pera servir de profitosa propaganda popular dels ideals regionalistas. 1895.

BiografiaModifica

Va néixer a Arenys de Mar (El Maresme) al Cafè d'en Flos. Estudià a l'escola de la vila. Mostra gran disposició per al dibuix. Durant 1876 es forma a l'Escola de Llotja. Serà professor de dibuix al Col·legi del Comerç de El Masnou. Allà, amb 20 anys, descobrí la seva vocació de pedagog que el portà a estudiar magisteri a l'escola Normal de Girona. Reorientà i dirigí l'esmentat Col·legi del Comerç tot partint de que els infants han de ser educats en la seva pròpia llengua. Fruit d'aquesta experiència escriu Les Escoles Catalanes, memòria que serà guardonada pel Centre Catalanista Provençalenc que és publicada el 1886. l'any següent ha de tancar la seva escola per mor de la crisi de la marina mercant de vela que afecta El Masnou. Malgrat tot, continuà treballant per la renovació i catalanització de l'escola en contacte amb el Centre Català (1886-1887).

Per la seva habilitat artística i cal·ligràfica, l'Ajuntament de Barcelona el va nomenar cal·lígraf de l'Exposició Universal de 1888, però no deixà de treballar per aconseguir un ensenyament en català. Aquell mateix any s'aplegà a la Ciutat Comtal el Congrés Nacional Pedagògic que entre les seves conclusions defensava que les escoles havien de partir de l'idioma dels seus alumnes.

Participà a segona Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Reus de 1893 formant part de la ponència dedicada a l'ensenyament. Flos i Calcat demanà la creació d'un patronat d'escoles catalanes, proposta que fou aprovada.[1]

Malgrat la importància que el moviment catalanista donava a bastir una xarxa d'escoles catalanes, no fou fins el 1898 que obria les seves portes una de les primeres escoles catalanes, el Col·legi Sant Jordi al carrer Sant Honorat, a Barcelona. Fundat per Flos i Calcat amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una escola basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant. Per donar suport a aquesta i altres iniciatives escolars publicà diversos llibres i edità el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906).

L'any 1899, junt amb altres membres de la Unió Catalanista, fundà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. (1899-1939) dedicada al foment de l'escola catalana i la producció de llibres i material didàctic que la facilitin. Aquell mateix any és convidat a fer una conferència a l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. La primera que es fa en català a aquella institució i sobre el tema “Raonaments pedagògics per a què l'ensenyança en nostra terra sia donada en llengua catalana i perjudicis que causa donar-la en llengua forastera”.

L'any 1892 fou elegit president del Foment Catalanista des d'on feu una notable tasca en pro de la renovació i catalanitat de les escoles.

El Col·legi de Sant Jordi inicia, el 1900, l'ensenyament secundari. S'obren cursos de català nocturns. Flos i Calcat es dedica a difondre els seus mètodes pedagògics entre els mestres interessats. A més de noves biblioteques, creà, el 1905, la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure.

A l'any següent, com ja s'ha esmenat, presenta al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana una comunicació sobre la didàctica de la gramàtica catalana.

En morir el pedagog, l'escola canvià de nom i passà a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l'obligà a tancar les portes definitivament.[2]

A Arenys de Mar una plaça homenatja la memòria del mestre fill de la vila. Així mateix, Flos i Calcat dóna nom a l'Agrupament Escolta i Guia. Al districte de Nou Barris de Barcelona hi ha un institut d'educació secundària que porta el seu nom.[3]

El fons personal de Francesc Flos i Calcat es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Es casà amb Josepa Gibernau i Sust, del Masnou, i tingueren quatre fills: Frederic, Antoni, Josepa i Tomàs. El seu fill Frederic Flos i Gibernau es va dedicar també a la docència i va deixar un gran fons fotogràfic ja que n'era molt afeccionat.[4]

Bibliografia de Francesc Flos i CalcatModifica

Las escolas catalanas consideradas com base principal y necessaria pera la propagació de la causa regional. Barcelona: La Renaixença, 1886. https://ddd.uab.cat/record/191262 Reedició: Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980, amb introducció de Josep González-Agàpito i Conrad Vilanou.

La ensenyança en las escolas catalanas. Barcelona: Genís Susany i Novell, 1887.

Doctrina catalanista pera servir de profitosa ensenyansa patriótica y de pauta pera la defensa dels ideals regionalistas. Barcelona: La Catalana, 1894.

Lo Regionalisme esplicat : conpendi clar y concís pera servir de profitosa propaganda popular dels ideals regionalistas. [S.l. : s.n., ] 1895.

BibliografiaModifica

DURAN, Lluís. Flos i Calcat: catalanisme i escola. Barcelona, Rafael Dalmau, 2001

MONÉS i PUJOL-BUSQUETS, J.: La llengua a l’escola (1714-1939). Barcelona: Barcanova, 1984.

MONÉS i PUJOL-BUSQUETS, J.: La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 2011. ISBN 978-84-9965-059-3

MUT, Rosa; MARTÍ, Teresa. La resistència escolar catalana en llibres (1716-1939). Barcelona: Edicions 62, 1981.

PARUNELLA, Josep. Francesc Flos i Calcat: Notes biogràfiques i selecta de fragments. Edició commemorativa d'homenatge a la seva memòria. Barcelona: Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. 1932.

PUJOL i FABRELLES,David. Els orígens de l'escola catalana: dels primers tempteigs de bilingüisme escolar de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1869-1902. Barcelona: CEAC, 1998. ISBN 84-329-4523-4.

VERRIÉ, Jordi. Continuïtat pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX. Barcelona: Grup Promotor d'Ensenyament, 1981.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Unió Catalanista. Assemblees catalanistes (segona) de Reus. Deliberacions i acords. Barcelona: La Renaixença, 1895. 
  2. Pujol i Fabrelles, David. Els orígens de l'escola catalana: dels primers tempteigs de bilingüisme escolar de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1869-1902. Barcelona: CEAC, 1998. ISBN ISBN 84-329-4523-4. 
  3. «Web Institut Flos i Calcat» (en català). [Consulta: 27 juny 2019].
  4. «Fons Frederic Flos i Gibernau». Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, Juliol 2011.
Vegeu texts en català sobre Francesc Flos i Calcat a Viquitexts, la biblioteca lliure.