Alfred Dreyfus

militar francès

Alfred Dreyfus (Mülhausen, 1859-París, 1935) fou un oficial francès jueu d'origen alsacià. Acusat i condemnat per traïció abans de ser indultat i després rehabilitat, va ser el centre del conflicte social i polític major de la Tercera República Francesa, anomenat afer Dreyfus.[1]

Infotaula de personaAlfred Dreyfus
Alfred Dreyfus (1859-1935).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Mülhausen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior de Guerra (1890–)
École Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1880 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatTercera República Francesa Modifica el valor a Wikidata
Branca militarArtilleria Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeLucie Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
FillsPierre Dreyfus (en) Tradueix
Jeanne Lévy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMathieu Dreyfus i Jacques Dreyfus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJérôme Salomon (rebesnet) Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perespionatge  (presó perpètua) (desembre 1894) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1894- 1906Cas Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Alfred Dreyfus signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1639 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després de la desfeta de la Guerra francoprussiana, el 1871 França va perdre l'Alsàcia, i fent ús de la possibilitat d'elecció, el 1872 la família d'Albert Dreyfus va optar per la nacionalitat francesa, abandonà la regió. Aleshores el jove Dreyfus, desitjant veure una altra vegada una Alsàcia sota administració francesa, decidí seguir la carrera militar.

El 1878 entrà a l'École polytechnique i esdevingué oficial d'artilleria. El 1890 va entrar a l'Escola de Guerra i el mateix any es va casar amb Lucie Hadamard. El 1893 va ser destinat a l'Estat major de l'exèrcit al Ministeri de Guerra com a capità en pràctiques.

Acusació d'espionatge. El cas DreyfusModifica

Article principal: Afer Dreyfus

El 1894 és acusat d'espionatge. Condemnat a deportació, va ser degradat el 5 de gener de 1895 i deportat a la presó de l'Illa del Diable. El 1898 aquest afer va motivar la intervenció del gran escriptor Émile Zola, amb la famosa carta J'accuse, defensant Dreyfus.

No va ser fins al 12 de juliol de 1906 quan el Tribunal de Cassació anul·là definitivament el judici. El 13 de juliol fou reintegrat a la carrera militar només amb el grau de comandant,[2] perquè l'exèrcit no li volgué computar el temps transcorregut en una condemna injusta.[3] Una setmana més tard, el 21 de juliol, rebia la distinció de cavaller de la Legió d'Honor en el mateix pati de l'Escola militar on havia estat degradat, de manera despietada, el 5 de gener del 1895.[3][4][5]

Retirat de l'exercit i reincorporatModifica

Dolgut pel fet que no se li reconeguessin els anys que havia estar injustament inculpat, el 26 de juny del 1907 sol·licita la retirada de l'exèrcit, la qual li és concedida el 25 d'octubre.[6]

El 4 de juny de 1908, sortint de la cerimònia de trasllat de les cendres de Zola, un periodista li va engegar dos trets que el van ferir lleugerament al braç.[3]

Dreyfus va ser cridat de nou a l'exèrcit el 1914 en esclatar la Primera Guerra Mundial. Combaté en la batalla del Chemin des Dames i en la batalla de Verdun. El setembre del 1918 és promogut a tinent coronel en reserva i el juliol del 1919 rep el grau d'oficial de la Legió d'Honor.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Alfred Dreyfus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Discours de M. Jean-Louis Debré, Président de l'Assemblée nationale» (en francès). Assemblea Nacional Francesa, 13-07-2006. [Consulta: 21 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Intervention de M. Jean-Denis Bredin de l'Académie française. Regards sur l'Affaire Dreyfus» (en francès). Cort de cassació francesa, 19-06-2006. [Consulta: 21 juliol 2017].
  4. «La réhabilitation de Dreyfus» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. [Consulta: 21 juliol 2017].
  5. «Réception d'Alfred Dreyfus dans l'ordre de la Légion d'honneur» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. [Consulta: 21 juliol 2017].
  6. «RUne carrière brisée par une ' tragique erreur '» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. [Consulta: 21 juliol 2017].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Dreyfus