Assemblea Nacional (França)

(S'ha redirigit des de: Assemblea Nacional Francesa)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França. L'altra cambra és el Senat (Sénat).

Assemblea Nacional (França)
Assemblée nationale Modifica el valor a Wikidata
XVII Legislatura
Líders
PresidentaYaël Braun-Pivet, RE
des del dia 28 de juny de 2022
Estructura
Membres577 Modifica el valor a Wikidata
Grups políticsGovern (210)
  •      EPR (93)
  •      DR (47)
  •      DEM (36)
  •      HOR (34)

Oposició (355)

Altres (12)

  •      NI (9)
  •      Vacants (3)
Elecció
Última elecció30 de juny i 7 de juliol de 2024
Lloc de reunió

Modifica el valor a Wikidata
Palais Bourbon, París
Lloc web
https://www.assemblee-nationale.fr/ Modifica el valor a Wikidata

L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica. La durada normal del mandat de l'Assemblea i els seus diputats és de cinc anys. El President de França pot dissoldre l'Assemblea (i anunciar noves eleccions), excepte si ja ho ha fet en l'últim any. La seu oficial de l'Assemblea Nacional és el Palais Bourbon en les ribes del riu Sena, a París.[1]

L'Assemblea Nacional va ser la manera de constitució dels representants del Tercer Estat durant la Revolució Francesa. Tot va sorgir perquè el Tercer Estat va ser conscient ben aviat que representava gairebé tot França.

El rei va ordenar tancar la sala de reunions de l'Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir en l'anomenada sala del Joc de la Pilota, on van jurar que es quedarien fins que haguessin redactat una constitució. Per això aleshores l'Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent. El rei no va tenir més remei que acceptar aquesta situació revolucionària.

El Palais Bourbon, edifici de la Asamblea Nacional.

Referències

modifica
  1. William G. Andrews «The Constitutional Prescription of Parliamentary Procedures in Gaullist France». Legislative Studies Quarterly, vol. 3, 8-1978, pàg. 465–506. DOI: 10.2307/439454. JSTOR: 439454.

Enllaços externs

modifica