Amparo Soler Leal

actriu espanyola

Amparo Soler Leal (Madrid, 23 d'agost de 1933Barcelona, 25 d'octubre de 2013) va ser una actriu espanyola. Era catalanoparlant, donat que el seu pare era valencià i ocasionalment ella va actuar en llengua catalana.[1]

Plantilla:Infotaula personaAmparo Soler Leal
Biografia
Naixement23 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeAlfredo Matas (1969–1996)
Adolfo Marsillach i Soriano (1954–1956) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0812906 Allmovie: p220154 TCM: 1134648 TMDB.org: 54149
Discogs: 3849309 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascuda dins una família d'artistes, era filla dels actors Salvador Soler Marí i Milagros Leal. Debutà a l'escena l'any 1948 amb l'obra No me mientas tanto, d'Alfonso Paso. Més tard s'incorporà a la companyia del Teatro María Guerrero i sota la direcció de Luis Escobar va recollir èxits com Historias de una casa, de Joaquín Calvo Sotelo.

Va mantenir durant els anys següents una intensa activitat teatral, amb èxits com Prision de soledad. Després va passar per les companyies de Catalina Bárcena i Ernesto Vilches, finalment, entrada la dècada dels seixanta, va formar la seva pròpia companyia amb la qual va interpretar obres de Luigi Pirandello i de Jean Paul Sartre.

Tanmateix, i des que el 1975 protagonitzà l'obra La señorita Julia, s'apartà una llarga temporada dels escenaris teatrals per a centrar-se en la seva carrera cinematogràfica. No va tornar a fer teatre fins a l'any 1994, per interpretar El zoo de cristal, a les ordres de Mario Gas.

En cinema havia debutat el 1952 amb la pel·lícula Puebla de las mujeres, d'Antonio del Amo. Però la seva popularitat es va incrementar amb el film Usted puede ser un asesino (1952), de José María Forqué. A la dècada de 1960 participà en diversos films d'èxit popular, com La gran familia (com a esposa del protagonista Alberto Closas) i la comèdia Las que tienen que servir (al costat de Concha Velasco).

Treballà tant en papers còmics com en els dramàtics a les ordres de directors prestigiosos com: Luis Buñuel (El discreto encanto de la burguesía), Pedro Olea (El bosque del lobo), Jaime de Armiñán, Fernando Fernán Gómez (Las bicicletas son para el verano), Pilar Miró (El crimen de Cuenca) i Pedro Almodóvar (¿Qué he hecho yo para merecer esto?).

Especialment es recorda la seva col·laboració amb Luis García Berlanga amb títols com Plácido, Tamaño natural, La vaquilla i la trilogia iniciada amb L'escopeta nacional. També va intervenir en el darrer film de Berlanga: París-Tombuctú.

Malgrat això mai va ser nominada als Premis Goya, potser perquè la major part de la seva carrera es va desenvolupar abans de la creació d'aquests premis cinematogràfics (1986).

Televisió

modifica

En la televisió protagonitzà la comèdia Tres eran tres (1972-1973) i va fer col·laboracions en altres sèries com El olivar de Atocha (1988), per a TVE; Querido Maestro (1996-1998), per a Telecinco, i Condenadas a entenderse (1999), per a Antena 3, així com la presentació del programa Juego de niños (1989).

Vida personal

modifica

Va estar casada amb Adolfo Marsillach, de qui va obtenir la nul·litat matrimonial el 1965, quatre anys després es casà amb el productor Alfredo Matas, el qual morí el 1996. No tenia fills. Ella morí a Barcelona el 2013 per una insuficiència cardíaca.[2]

Filmografia (selecció)

modifica

Premis i nominacions

modifica

Fotogramas de Plata

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2003 Fotogramas de Plata a Tota una vida Guanyadora
1983 Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema Bearn o la sala de les nines Guanyadora
1963 Fotogramas de Plata al millor intèrpret del cinema espanyol La gran familia Guanyadora

Círculo de Escritores Cinematográficos

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1983 Millor actriu principal Bearn o la sala de les nines Guanyadora
1975 Milor actriu de repartiment Jo, papá Guanyadora
1962 Millor actriu principal La gran familia Guanyadora

Premis ACE (Nova York)

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1980 Millor actriu El crimen de Cuenca Guanyadora

Altres

Referències

modifica