Obre el menú principal

Plácido

pel·lícula de 1961 dirigida per Luis García Berlanga

Plácido és una pel·lícula espanyola dirigida en 1961 per Luis García Berlanga. De gran repercussió internacional en el seu moment i una de les millors comèdies del seu director, la pel·lícula va estar nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, finalment derrotada per Såsom i en spegel, d'Ingmar Bergman..[1]L'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) va obtenir una còpia de la pel·lícula en 2009, de la qual no existien negatius, invertint-hi 20.000 euros.[2] També va participar en el 15è Festival Internacional de Cinema de Canes, tot i que no va obtenir cap guardó.[3]

Infotaula de pel·lículaPlácido
Plácido (film).jpg
Fitxa
Direcció Luis García Berlanga
Protagonistes
Producció Alfredo Matas
Guió Luis García Berlanga i Rafael Azcona
Música Miquel Asins Arbó
Fotografia Francesc Sempere i Masià
Muntatge José Antonio Rojo
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 1961
Durada 87 min
Idioma original castellà
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere pel·lícula nadalenca
Lloc de la narració Espanya
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0055310 Filmaffinity: 895672 Allocine: 4737 Rottentomatoes: m/770669704 Allmovie: v152559 TCM: 519853
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Nit de Nadal en una petita ciutat de províncies espanyola. Ollas Cocinex patrocina una subhasta a la qual acudeixen artistes de Madrid per a convidar a sopar a un pobre a casa de cada família de rics. Mentre Plácido, contractat perquè recorri per la ciutat una estrella nadalenca en el seu acabat d'estrenar motocarro, ha d'abonar la primera lletra del modest vehicle abans de la posta de sol.[1]

ProduccióModifica

La pel·lícula sorgeix a partir d'una campanya ideada pel règim franquista que, sota el lema «seu un pobre a la seva taula», pretenia fer créixer al poble un sentiment de caritat cristiana cap als desheretats, però que, en realitat, i com Berlanga aconsegueix mostrar, amaga una manera de netejar les consciències burgeses, una mica del que avui s'encarreguen els «telemaratons solidaris de Nadal», programes que Berlanga confessava avorrir.[4]La primera idea tractava d'un banquet nadalenc en el qual els rics convidaven als pobres, els primers es menjaven el pit del pollastre, i els segons les aletes.[1]

Mentre Berlanga donava voltes al guió, es va incorporar al projecte Rafael Azcona[1] (un dels coguionistes de la pel·lícula al costat de José Luis Colina, Josep Lluís Font i Berlanga), que va haver de viatjar a Roma durant la gestació del llibret per a conèixer l'obra de Zavattini, perquè aquells anys treballa al costat de diversos directors italians.[4]

El títol del guió era, al principi, «Seu un pobre a la seva taula», però el realitzador es va veure obligat, per problemes amb els censors, a fer un canvi d'última hora, anomenant-la finalment com el principal personatge masculí.[4]

El rodatge es va dur a terme en decorats de Manresa, encara que Berlanga buscava poder fer-ho en interiors naturals, però cap ric li ho va permetre, a excepció d'un director català, amic de Berlanga, que li va deixar el menjador de la seva casa de Barcelona.[5]

RepartimentModifica

RecepcióModifica

Va ser rebuda amb sorpresa pel gran públic i aplaudida amb èmfasi per la crítica. Alguns dels comentaris rebuts han estat de Víctor Erice, qui va dir: «L'objectiu final de la pel·lícula és mostrar la incomunicabilitat de les persones. Per a mi, Berlanga és fonamentalment un romàntic.» I del mateix López Vázquez, que va dir: «Les pel·lícules de Berlanga són esperpents no de l'Espanya de l'època, sinó de l'Espanya eterna[1] El crític d' El País Miguel Ángel Palomo: «La gran obra mestra de Berlanga esclata no només com a impecable comèdia costumista, sinó també com un devastador retrat social.» En el moment de la seva estrena va tenir problemes amb la nadala final de la pel·lícula, on diu: «Mare a la porta hi ha un nen i cridant està de fred, apa digues-li que entri i així s'escalfarà, perquè en aquesta terra ja no hi ha caritat, ni mai n'hi ha hagut ni mai n'hi haurà.»[5]

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Categoria Candidat Resultat
Millor pel·lícula Plácido Guanyadora
Millor director Luis García Berlanga Guanyador
Millor actor secundari José Luis López Vázquez[nota 1] Guanyador
Premis Sant Jordi[7]
Categoria Candidat Resultat
Millor pel·lícula espanyola Plàcid Guanyadora
Millor director Luis García Berlanga Guanyador
Millor actor José Luis López Vázquez Guanyador

Va obtenir també dos premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle, un d'ells a l'actor de repartiment per a Manuel Alexandre, i va ser nominada per al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1962.

NotesModifica

  1. José Luis López Vázquez no va aconseguir el premi només pel seu paper a Plácido, sinó per tota la seva obra d'aquest any.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Un genial esperpento». El País [Consulta: 8 agost 2010].
  2. «Bienvenido, Míster Berlanga». Las provincias [Consulta: 8 agost 2010].
  3. «Festival de Cannes: Plácido». festival-cannes.com. [Consulta: 24 febrer 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Feliz Navidad». Miradas de cine [Consulta: 2 agost 2010].
  5. 5,0 5,1 «Luis G. Berlanga Director - Guionista (Plácido)». YouTube, 01-11-2009 [Consulta: 8 agost 2010].
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1961». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 10 desembre 2015].
  7. Cifra «Se adjudica el premio San Jorge a la película "El séptimo sello"». ABC. Cifra [Sevilla], 25-04-1962, p. 55 [Consulta: 4 octubre 2015].