Amelia de la Torre

actriu espanyola

Amelia Torre de la Fuente (Illana, Guadalajara, 12 de juny de 1905Madrid, 12 de juliol de 1987) va ser una actriu espanyola.[1]

Infotaula de personaAmelia de la Torre
Biografia
Naixement12 juny 1905 Modifica el valor a Wikidata
Illana (Guadalajara) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1987 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1986 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEnrique Diosdado Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0868356 Find a Grave: 7677627 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

TeatreModifica

Va debutar en el teatre en 1925, en la Companyia de Margarida Xirgu i es va mantenir en la mateixa durant els següents anys, destacant l'estrena, entre altres, de Doña Rosita, la soltera (1935), de Federico García Lorca. En 1936 s'embarquen en gira cap a l'Argentina per a interpretar, entre altres peces, Bodas de sangre, de Lorca, amb la companyia de Josefina Díaz de Artigas.

Davant la notícia de l'esclat de la Guerra Civil, Amelia de la Torre roman a Argentina fins a 1950. En aquesta etapa estrena a Buenos Aires El adefesio (1944), de Rafael Alberti i La dama del alba (1944), d'Alejandro Casona.[2] AAllí, a més, contreu matrimoni amb l'actor Enrique Diosdado, pare d'Ana Diosdado que, en aquest moment compta amb pocs anys. Junts formen la seva pròpia Companyia de Teatre, que es va mantenir al seu retorn a Espanya.

Al llarg de les següents dècades, Amelia de la Torre es consolida com una de les grans dames de l'escena a Espanya, amb títols com El jardín de los cerezos, Dulce pájaro de juventud, La viudita naviera (1960), Eloísa está debajo de un almendro (1961), La loca de Chaillot (1962), Los verdes campos del Edén (1963),[3] El proceso del arzobispo Carranza (1964), El carrusel (1964) de Victor Ruiz Iriarte, Primavera en la Plaza de París (1968), El okapi (1972), La muchacha sin retorno (1974), Siempre no es toda la vida (1979), La gata sobre el tejado de zinc (1979), El engañao (1981)[4] o Las amargas lágrimas de Petra Von Kant (1985).

CinemaModifica

Debuta al cinema en 1938, en la versió que a l'Argentina es fa de Bodas de sangre. No va tornar a trepitjar un plató fins al 1954 quan roda El tren expreso, de León Klimovsky. La seva posterior trajectòria cinematogràfica, a diferència de la seva carrera teatral, no va ser especialment destacada, podent esmentar-se alguns títols com Plácido (1961), de Luis García Berlanga, La Celestina (1969), de César Fernández Ardavín, La miel (1979), de Pedro Masó o La vaquilla (1984), de nou amb Berlanga.

TelevisióModifica

Tanmateix la seva presència en televisió va ser més habitual en els espais dramàtics que TVE realitzava en l'època. Amelia de la Torre va intervenir en algunes representacions destacades d' Estudio 1, com Eloísa está debajo de un almendro (1973), d'Enrique Jardiel Poncela, La malquerida (1977), de Jacinto Benavente, Ocho mujeres (1980), de Robert Thomas o La pechuga de la sardina (1982), de Lauro Olmo.

També va intervenir en la comèdia El señor Villanueva y su gente (1979), al costat d'Ismael Merlo i Lola Herrera, així com en les sèries escrites i protagonitzades per la seva fillastra Ana Diosdado Anillos de oro (1983) - al primer episodi, interpretant a la germana d'Aurora Redondo- i Segunda enseñanza (1986).

TrajectòriaModifica

Teatre (parcial)Modifica

CinemaModifica

TelevisióModifica

ReferènciesModifica

  1. «Fallece la actriz Amelia de la Torre». El País, 13-07-1987. [Consulta: 14 setembre 2014].
  2. «Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939». Manuel Aznar Soler, 2006. [Consulta: 27 abril 2011].
  3. «Estreno de Los verdes campos del Edén en el María Guerrero». Diario ABC, 21-12-1963. [Consulta: 29 abril 2011].
  4. «Crítica Teatro: "El engañao"». Eduardo Haro Tecglen, El País, 15-02-1981. [Consulta: 15 maig 2011].
  5. «Informaciones teatrales: Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán». Diario ABC, 06-11-1931. [Consulta: 14 novembre 2011].
  6. «Reposición de El jardín de los cerezos». Diari ABC, 20-06-1963.