Thomas Hunt Morgan

Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Infotaula de personaThomas Hunt Morgan
Thomas Hunt Morgan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Lexington (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstats Units
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Johns Hopkins (1886–1890)
Universitat de Kentucky (1883–1886)
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiologia i genètica
OcupadorInstitut Tecnològic de Califòrnia (1928–)
Universitat de Colúmbia (1904–1927)
Bryn Mawr College (1891–1904) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsWilliam Keith Brooks Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHermann Joseph Muller i Alfred Henry Sturtevant Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohn Howard Northrop i Hermann Joseph Muller Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLilian Vaughan Morgan (1904–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel Morgan Modifica el valor a Wikidata
ParesCharlton Hunt Morgan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Ellen Key Howard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Thomas Hunt Morgan signature.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Kentucky, on es va graduar el 1886. L'any 1890 es doctorà a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Va morir a la seva residència de Pasadena, ciutat situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científicaModifica

Les teories de Gregor Mendel acabaven de ser redescobertes l'any 1900 i Morgan s'interessà a estudiar la seva aplicació als animals. Seguint els passos de William Castle va començar a treballar a la Universitat de Colúmbia en el desenvolupament embrionari de Drosophila melanogaster, generalment anomenada mosca del vinagre, on es va interessar pel problema de l'herència biològica.

L'any 1910 va descobrir un mutant d'ulls blancs entre individus d'ulls vermells, observant caràcters recessius i posteriorment inicià la tradició d'anomenar els gens segons el fenotip causat pels seus al·lels mutants. Dels seus experiments, va concloure que alguns caràcters s'hereten lligats al gènere (herència lligada al sexe), que el gen responsable del caràcter resideix en el cromosoma X, i que probablement altres gens també residien en cromosomes específics o, cosa que és el mateix, que els cromosomes eren el suport físic dels gens, confirmà experimentalment la teoria cromosòmica de l'herència postulada amb anterioritat per Walter Sutton i Theodor Boveri. Emprant la recombinació dels cromosomes Morgan i Alfred Sturtevant van preparar un mapa amb la localització dels gens en el cromosoma.

L'any 1928 Morgan es traslladà a l'Institut Tecnològic de Califòrnia on fou director del Laboratori de Biologia, i on tingué com a estudiants George Beadle, Boris Ephrussi, Edward Lawrie Tatum, Linus Pauling, Frits Went, Edward Bok Lewis, Hermann Joseph Muller i Sidney Fox.

L'any 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre el paper del cromosoma en l'herència.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Hunt Morgan