Hermann Joseph Muller

Hermann Joseph Muller
Biografia
Naixement	21 desembre 1890 ; Nova York
Mort	5 abril 1967 (76 anys); Indianàpolis (Indiana)
Nacionalitat	Estatunidenc
Formació	Universitat de Colúmbia ; Universitat de Texas a Austin ; Universitat Cornell ; Morris High School (en)
Director de tesi	Thomas Hunt Morgan
Es coneix per	Els efectes de la radiació en la genètica
Activitat
Camp de treball	Genètica
Lloc de treball	Bloomington (1945–1964); Amherst (1940–1945); Edimburg (1937–1940); Moscou (1934–1937); Sant Petersburg (1933–1934); Berlín (1932–1933); Austin (1920–1932); Houston (1915–1918); Nova York
Ocupació	Genètica i biologia molecular
Ocupador	Universitat d'Indiana a Bloomington (1945–1964) ; Universitat de Texas a Austin ; Amherst College ; Universitat d'Edimburg ; Universitat Rice ; Universitat de Colúmbia
Membre de	Royal Society (membre estranger) (1953–); Reial Acadèmia Sueca de Ciències (membre estranger) (1946–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Professors	Thomas Hunt Morgan
Influències	J. T. Patterson
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables	Obres destacables raigs X ;
Estudiant doctoral	H. Bentley Glass
Família
Cònjuge	Jessie Marie Jacobs (1923–1935)
Fills	David E. Muller
Premis
	1946 Premi Nobel de Medicina o Fisiologia; Medalla Darwin-Wallace de la Societat Linneana de Londres (1958). ; Humanista de l'any 1963 (American Humanist Association)

Hermann Joseph Muller (Nova York, EUA 1890 - Indianapolis 1967) fou un biòleg i genetista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.

Biografia

Va néixer el 21 de desembre de 1890 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar medicina a la Universitat de Colúmbia, on es llicencià el 1910. Va impartir classes a la Universitat de Texas des de 1920 fins al 1933, on va ser nomenat catedràtic de zoologia l'any 1925. Entre 1933 i 1937 va treballar com a genetista a l'Institut de Genètica de Moscou i durant els tres anys següents com investigador associat a l'Institut de Genètica Animal de la Universitat d'Edimburg. Des de 1945 fins al 1964 fou catedràtic de zoologia de la Universitat d'Indiana.

Morí el 5 d'abril de 1967 a la seva residència d'Indianapolis, ciutat situada a l'estat nord-americà d'Indiana.

Recerca científica

Col·laborador de Thomas Hunt Morgan, es va dedicar inicialment a l'estudi dels fenòmens de combinacions i recombinacions genètiques. Després de desenvolupar diversos mètodes per a obtenir una valoració quantitativa de les mutacions a la Drosophila melanogaster o mosca del vinagre, va descobrir l'any 1927 l'acció mutàgena dels raigs X sobre les cèl·lules. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.

Membre del Projecte Manhattan per l'elaboració de la bomba atòmica, tot i que Muller centrà el seu treball al voltant dels efectes mutacionals del radar, l'any 1955 fou un dels onze intel·lectuals que siganaren el Manifest Russell-Einstein contra l'ús de les armes nuclears.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà el cràter Muller sobre la superfície de Mart. La Societat Linneana de Londres el distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 1958.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Joseph Muller

«Hermann Joseph Muller» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.