Viquipèdia

Maria Teresa Cabré i Castellví

Lingüista i filòloga catalana
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Maria Teresa Cabré i Castellví (l'Argentera, 10 de febrer de 1947) és una lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2021.[1][2] És especialista en lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia.

Plantilla:Infotaula personaMaria Teresa Cabré i Castellví
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
l'Argentera (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
3 juny 2021 –
← Joandomènec Ros i Aragonès Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, terminòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de les Illes Balears
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralKo Tazawa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia i trajectòria

modifica

M. Teresa Cabré es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Lenguajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit.[3] Des de 1990 ocupà la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1994, la càtedra de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra.[4] En aquesta universitat també ha dirigit la Càtedra Pompeu Fabra.[5]

Ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona de 1969 a 1970, a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca (vinculat a la Universitat de Barcelona, i precedent de l'actual Universitat de les Illes Balears) entre 1970 i 1971, a la Universitat de Barcelona entre 1971 i 1993, i a la Universitat Pompeu Fabra, des de 1993. En aquesta última universitat ha dirigit el programa de doctorat en Lingüística Aplicada entre 1994 i 2002, l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia entre 1997 i 2009, i el Màster online en Terminologia des de 2003.[6]

Cabré presideix el Consell Supervisor del TERMCAT,[7] entitat que va crear el 1985 per encàrrec de la Generalitat de Catalunya,[8] i del qual fou la primera directora fins al 1988. Fundà el Servei de llengua Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona, i el va dirigir entre 1989 i 1992.[9] Fou vicerectora de Recerca a la Universitat Pompeu Fabra entre 1994 i 1997 i dirigí el Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya entre 1998 i 2001.[10] També va formar part de l'equip de redacció de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.[11]

A la Universitat Pompeu Fabra, Cabré va crear l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que dirigí entre 1993 i 2004. Dins de l'IULA, fundà el grup de recerca IULATERM (Lèxic i Tecnologia), del qual fou investigadora principal fins al 2014. Aquest grup, amb la col·laboració del TERMCAT, creà una eina de seguiment de la terminologia normalitzada (ESTEN).[12] Altres projectes desenvolupats per l'IULA són Terminus 2.0, un gestor de corpus i terminologia[13] i l'Observatori de Neologia (OBNEO), que fou creat el 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 fou incorporat a l'IULA.[14]

Cabré és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1989, l'any 1993 rebé l'encàrrec de dirigir les Oficines Lexicogràfiques, des d'on coordinà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, publicat el 1995, que actualitzava el Diccionari General de la llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. En va presidir la Secció Filològica de 2014 a 2021 i durant el seu mandat es van publicar diverses obres normatives de l'Institut d'Estudis Catalans, iniciades amb anterioritat, com ara l'actualització de l'Ortografia Catalana (2016) [15][16] i la nova Gramàtica de la llengua Catalana (2016).[17][18]

És membre fundadora i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a les xarxes i associacions següents: Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm), Xarxa Panllatina de terminologia (REALITER), Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) Associació Espanyola de Terminologia (AETER), i del grup de lèxic de l'European Linguistic Research Association (ELRA). Forma part de diversos consells assessors d'organismes (Consell Social de la Llengua Catalana, Consell Assessor de l'Associació Europea de Terminologia, Termnet, entre d'altres) i de nombrosos comitès científics de revistes, com ara Terminology, Terminàlia, Sendebar, Mots, Hermeneus, Cahiers de Linguistique sociale.[19][20]

Premis i reconeixements

modifica

El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el 2007 va rebre el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. Li fou concedit el Premi del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra a la Qualitat en la Docència, l'any 2009. El 2008 va ser distingida amb el grau de Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «en reconeixement a [sic] una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la llengua catalana».[21] L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement de les seves contribucions en terminologia i lingüística.[22][23] El 2019 va ser nominada Membre Internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina distingida per la seva experiència en lingüística aplicada, lexicografia i terminologia.[24] El 2025 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Vic «per la seva sòlida trajectòria en l’àmbit de la lingüística, tant a la universitat com al capdavant d’altres institucions, i per la seva rellevant contribució a la modernització de la llengua catalana, amb el desenvolupament d’una tasca de gran valor en el camp de la lexicografia, la terminologia i la neologia».[25][26]

Publicacions (selecció de llibres)

modifica
  • Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979.  [tesi doctoral]
  • Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.  (amb Gemma Rigau)
  • Els serveis lingüístics. Barcelona: PPU, 1989. 
  • Lingüística aplicada: noves perspectives, noves professions, noves orientacions. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona; Caixa de Pensions, 1990.  (amb Lluís Payrató).
  • Catàleg de diccionaris catalans (1940-1988). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991.  (amb Mercè Lorente).
  • La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.  [Traduït i adaptat al castellà (1993), al francès (1998) i a l'anglès (1999)].
  • A l'entorn de la paraula. Qüestions de lexicologia. Volum I: Lexicologia general. Volum II: Lexicologia catalana. València: Servei de publicacions de la Universitat de València, 1994. 
  • La Terminología. Representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1999. 
  • Configuración morfológica y estructura argumental: léxico y diccionario. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad de País Vasco, 2000.  (coordinat amb Lluïsa Gràcia, Miren Azkarate i Soledad Valera).
  • Lèxic i neologia. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 2002. 
  • La enseñanza de los lenguajes de especialidad. La simulación global. Madrid: Gredos, 2006.  (amb Josefa Gómez de Enterría).
  • Application-Driven Terminology Engineering.. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing Company., 2007.  (editat amb Fidelia Ibekwe-SanJuan i Anne Condamines).
  • Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes.. Vic, Barcelona: EUMO, 2009.  (editat amb Rosa Estopà).
  • Mots nous en català: una panoràmica geolectal = New words in Catalan: A diatopic view. Amsterdam: John Benjamins., 2014.  (editat amb Ona Domènech i Rosa Estopà).
  • La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.  (editat amb Judit Freixa i Elisenda Bernal).

Diccionaris

modifica
  • Vocabulari de la merceria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984.  (amb Montserrat Alegre, Emili Pascual, Cèlia Riba i Albert Rico).
  • Vocabulari de la lexicometria (català-castellà-francès). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991. 
  • DIEC. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.  [direcció]
  • DIDAC. Diccionari escolar. Vic: EUMO, 1995.  [direcció]
  • Taula de formants cultes. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1997.  [coordinació]
  • Diccionari de paraules noves. Neologismes recollits a la premsa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.  (coordinat amb Judit Freixa i Elisabet Solé)

Referències

modifica
  1. ↑ «Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica del IEC». VilaWeb [Consulta: 6 juny 2014].
  2. ↑ «Teresa Cabré: “Les llengües que estan en una campana de vidre no evolucionen”». Barcelona Metròpolis. Ajuntament de Barcelona, 12-2021 [Consulta: 5 desembre 2023].
  3. ↑ Cabré Castellví, M. Teresa Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona..
  4. ↑ Lorente et al., Mercè «Semblança de M. Teresa Cabré Castellví». Estudis de lingüística i de lingüística aplicada, en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Volum I. Barcelona: Documenta Universitària, IULA-UPF, 2007, pàg. 139-145..
  5. ↑ Camps, Magí «Els catalans dinàmics». La Vanguardia, 24-11-2014.
  6. ↑ Duran, Enric. «Maria Teresa Cabré: "Es posible entender el catalán con respeto, ganas y confianza"». El Periódico de Catalunya, 2008. [Consulta: 22 març 2009].
  7. ↑ «Parlem amb Teresa Cabré Castellví, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans». Terminàlia, 24, 04-11-2021, pàg. 53–56. ISSN: 2013-6706.
  8. ↑ Colomer, Rosa El TERMCAT, 25 anys. Discurs pronunciat per Rosa Colomer, directora del TERMCAT, en l'acte del celebració del 25è aniversari del TERMCAT, el 6 d'abril de 2011 a l'auditori de CaixaForum Barcelona..
  9. ↑ Lingüístics, UB, Serveis. «Serveis Lingüístics de la UB > Direcció». www.ub.edu, 15-11-2013. [Consulta: 1r novembre 2016].
  10. ↑ Argenter (ccord.), Joan A. «Lingüística i Ciències del llenguatge». INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002.
  11. ↑ «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
  12. ↑ «IULA (UPF) - Esten». [Consulta: 7 març 2025].
  13. ↑ «Terminus». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 7 març 2025].
  14. ↑ «Observatori de Neologia (OBNEO)». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 7 març 2025].
  15. ↑ Alós, Ernest «L'IEC deixa només 15 accents diacrítics en l'ortografia del català». El Periódico, 25-10-2016.
  16. ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans ratifica la nova «Ortografia»». Diari de Girona.
  17. ↑ Isidor, 1949-Marí «La nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans». ' i ús: revista tècnica de política lingüística, 49, 01-01-2010, pàg. 18–26. ISSN: 2013-052X.
  18. ↑ «Ara.cat». Ara.cat. [Consulta: 1r novembre 2016].
  19. ↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ «M. Teresa Cabré i Castellví». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 22 març 2009].
  21. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  22. ↑ «La filòloga Teresa Cabré, investida doctora ‘honoris causa’ a la Universitat de Ginebra». VilaWeb, 12-10-2018 [Consulta: 5 desembre 2023].
  23. ↑ «Dies academicus 2018 - Rectorat - UNIGE». [Consulta: 14 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «EAFT Newsletter. Number 107, October 2019». [Consulta: 4 novembre 2019].
  25. ↑ «Notícies i actualitat | Institut d'Estudis Catalans - IEC», 05-03-2025. [Consulta: 5 març 2025].
  26. ↑ «M. Teresa Cabré: “En la construcció d’infraestructures lingüístiques sempre m’he guiat per l’esperit pràctic, el sentit comú i la sistematicitat” | UVic». [Consulta: 6 març 2025].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa Cabré i Castellví
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Maria Teresa Cabré i Castellví
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Teresa_Cabré_i_Castellví&oldid=35088683»