Dilma Rousseff

economista i política brasilera

Dilma Vana Rousseff (Belo Horizonte, 14 de desembre de 1947) és una economista i política brasilera, presidenta del Brasil de l'1 de gener de 2011 al 31 d'agost de 2016.[1] Es va imposar en la segona volta de les eleccions el 31 d'octubre al seu opositor José Serra amb el 56% dels vots.[2]

Infotaula de personaDilma Rousseff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Dilma Vana Rousseff Modifica el valor a Wikidata
14 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Belo Horizonte (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
President electe del Brasil
26 octubre 2014 – 31 desembre 2014
Presidenta del Brasil
1r gener 2011 – 31 agost 2016
← Luiz Inácio Lula da SilvaMichel Temer →
President electe del Brasil
31 octubre 2010 – 31 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Federal de Rio Grande do Sul
Universitat Estatal de Campinas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Brasília Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia
18 maig 2019Carta oberta als veïns i veïnes de Barcelona en suport d'Ada Colau
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCláudio Linhares (1967–1969)
Carlos Araújo (1969–2000) Modifica el valor a Wikidata
FillsPaula Rousseff
 ( Carlos Araújo) Modifica el valor a Wikidata
ParesPedro Rousseff Modifica el valor a Wikidata  i Dilma Jane da Silva Modifica el valor a Wikidata
GermansIgor Rousseff Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdilma.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3553443 TMDB.org: 2030120
Facebook: DilmaRousseff Twitter (X): dilmabr Instagram: dilmarousseff Youtube: UCdserdwuGjgN48tNZ2b5cGQ Flickr: 141775660@N08 Modifica el valor a Wikidata

És economista i membre del Partido dos Trabalhadores (Partit dels Treballadors); el 2005 va ser nomenada ministra de la Casa Civil pel president Luiz Inácio Lula da Silva: esdevingué la primera dona a assumir aquest càrrec. Va ser presidenta l'1 de gener del 2011, primera dona també a ocupar aquest càrrec.[3] No obstant això, el 12 de maig de 2016 el Senat federal va obrir un procés d'impeachment contra seu, per la qual cosa es veié des de llavors, i fins al final del procés, suspesa de les seves funcions com a cap d'estat i de govern.[4]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreujava: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]

Biografia modifica

Nascuda en una família de classe mitjana alta a Belo Horizonte, de pare búlgar i mare brasilera. Dilma Rousseff es va interessar pel socialisme en la seva joventut, després del cop d'estat de 1964. Aviat es va unir a organitzacions que lluitaven contra la dictadura militar. Les seves activitats en aquestes organitzacions són considerades objecte de polèmica, encara que ella declari no haver participat mai en la lluita armada. Després de ser capturada per les forces de la repressió, va passar gairebé tres anys a la presó, entre 1970 i 1972, període en el qual afirma haver estat «brutalment torturada».[6]

Després de sortir de la presó, Rousseff va refer la seva vida a Rio Grande do Sul, amb Carlos Araújo, que seria company seu durant 30 anys. Ells van ajudar a organitzar el Partido Democrático Trabalhista (Partit Democràtic Laborista, PDT) a l'estat, participant activament en diverses campanyes electorals. Ella es va fer secretària d'Hisenda de Porto Alegre durant el govern d'Alceu Collares, i posteriorment secretària d'Energia de Rio Grande do Sul, en els governs de Collares i d'Olívio Dutra. El 2000, després d'una disputa interna, va deixar el PDT i es va unir al Partido dos Trabalhadores.

El 2002, Dilma Rousseff es va unir a l'equip responsable per establir un pla energètic de govern per al llavors candidat Luiz Inácio Lula da Silva. Després d'una participació destacada en aquell grup, Lula la va convidar a ser ministra d'Energia. Una vegada més reconeguda pels seus mèrits tècnics i directius, va ser designada ministra de la Casa Civil, després de la crisi política que va conduir a la reassignació de José Dirceu. Coneguda pel seu geni fort, ella es va convertir en el centre de diverses controvèrsies, encara que Lula la va escollir com la seva candidata favorita per a succeir-lo.[6][7][8][9]

El 26 d'abril de 2009 va anunciar que tres setmanes abans se li havia detectat un càncer limfàtic i que s'hauria de sotmetre a un tractament de quimioteràpia, tot i que va afirmar que no disminuiria el seu ritme de treball; va afegir també que ja se li havia extirpat un tumor i que el que li havien detectat tenia un alt percentatge de curació.[10]

El 31 d'octubre de 2010 es va imposar en la segona volta de les eleccions del país al seu opositor José Serra amb el 56% dels vots; esdevingué així la primera dona presidenta del Brasil.[3][11]

El 21 de setembre de 2011, es convertí en la primera dona a obrir els debats de l'Assemblea General de l'ONU.[12]

Procés d'impeachment modifica

El 2 de desembre del 2015 el president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, va acceptar la denúncia per crim de responsabilitat facilitada pel procurador de justícia Hélio Bicudo i pels advocats Miguel Reale Júnior i Janaina Paschoal.[13][14] Les acusacions a les quals s'enfrontava Dilma Rousseff eren la violació de la Llei de pressuposts i la Llei de probabilitat administrativa, a més de sospites d'implicació de la presidenta en l'afer Petrobras, per suposada corrupció, l'objecte del qual s'estava investigant per part de la Policia Federal, dins de l'anomenada operació Lava Jato.[15][16][17][18]

El 18 d'abril del 2016, en una "interminable" sessió de més de sis hores de durada, la Cambra dels Diputats del Brasil va decidir donar continuïtat a la moció de censura contra la presidenta del país. Per 367 vots a favor i només 137 en contra, l'oposició va posar en la corda fluixa la líder del Partit dels Treballadors.[19] El 12 de maig següent el Senat brasiler va decidir apartar Rousseff de la presidència. Després d'una jornada de votació i debat que es va allargar entre l'11 i 12 de maig, els vots van assolir el mínim de quaranta-un senadors necessaris per a fer possible l'acusació. El judici per les acusacions de manipulació dels comptes i sol·licitud de crèdits sense permís del parlament es va ajornar per al mes de desembre del 2016. Mentrestant, com era previst, Michel Temer va prendre'n el relleu.[20]

Premis modifica

Referències modifica

  1. «Dilma Rousseff | enciclopedia.cat». Arxivat de l'original el 2022-11-06. [Consulta: 6 novembre 2022].
  2. «Divulgação de Resultados das Eleições 2010» (en portuguès). Tribunal Superior Eleitoral. Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 1r novembre 2010].
  3. 3,0 3,1 Coello, Isabel. «Dilma Rousseff se convierte en la primera mujer que preside Brasil». Público, 31-10-2010. Arxivat de l'original el 2024-05-24. [Consulta: 1r novembre 2010].
  4. «Dilma Rousseff». Diari ARA. Arxivat de l'original el 2016-09-03. [Consulta: 5 setembre 2016].
  5. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-04. [Consulta: 4 gener 2021].
  6. 6,0 6,1 «Her master's voice» (en anglès). The Economist, 12-11-2009. Arxivat de l'original el 2010-01-28. [Consulta: 29 gener 2010].
  7. Barón, Francho. «Dilma Rousseff: "En 2014 no vamos a reconocer al Brasil"» (en castellà). El País, 28-09-2009. Arxivat de l'original el 2024-05-24. [Consulta: 29 setembre 2009].
  8. Carroll, Rory. «Brazil could have first woman president after Lula picks successor» (en anglès). The Guardian, 21-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-02-25. [Consulta: 22 febrer 2010].
  9. «Dilma Rousseff, la "dame de fer" brésilienne chargée de succéder à Lula» (en francès). Le Monde, 20-02-2010. Arxivat de l'original el 2010-02-23. [Consulta: 22 febrer 2010].
  10. Arias, Juan. «La candidata a la sucesión de Lula revela que padece cáncer» (en castellà). El País, 27-04-2009. Arxivat de l'original el 2024-05-24. [Consulta: 27 abril 2009].
  11. «Dilma Rousseff guanya les eleccions al Brasil i serà la primera presidenta del país». 3cat24.cat, 01-11-2010. Arxivat de l'original el 2024-05-24. [Consulta: 1r novembre 2010].
  12. «Dilma Rousseff reclama un lloc permanent per al Brasil al Consell de Seguretat de l'ONU». ara.cat, 21-09-2011. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 24 setembre 2011].
  13. [enllaç sense format] http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/12/151202_impeachment_pedido_pai Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  14. [enllaç sense format] http://www.migalhas.com.br/arquivos/2015/9/art20150901-04.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  15. [enllaç sense format] http://noticias.uol.com.br/politica/listas/veja-argumentos-a-favor-e-contra-o-impeachment-de-dilma.htm Arxivat 2015-10-23 a Wayback Machine.
  16. [enllaç sense format] http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/10/150923_ritos_impeachment_ms_ab Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  17. [enllaç sense format] http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/12/151201_impeachment_2visoes_juristas_jp Arxivat 2016-04-10 a Wayback Machine.
  18. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/internacional/Brazil-Rousseff_0_1540046061.html Arxivat 2016-05-13 a Wayback Machine.
  19. «La Cambra de Diputats del Brasil aprova limpeachment' a Dilma Rousseff». Periódico de Catalunya, 18 D'ABRIL DEL 2016. Arxivat de l'original el 2016-05-23. [Consulta: 12 maig 2016].
  20. «Dilma Rousseff, apartada de la presidència del Brasil». VilaWeb, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 12 maig 2016].
  21. «The Woodrow Wilson Award for Public Service honoring President Dilma Rousseff» (en anglès). Woodrow Wilson Center, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-25. [Consulta: 24 setembre 2011].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dilma Rousseff