Willa Cather

novel·lista estatunidenca

Willa Cather (Winchester, Virgínia, 7 de desembre de 1873[1]Nova York, 24 d'abril de 1947) fou una escriptora estatunidenca, guanyadora del premi Pulitzer de novel·la el 1923.[2][3]

Infotaula de personaWilla Cather
Van Vechten - Willa Cather.jpg
Willa Cather, fotografia del 22 de gener de 1936
Biografia
Naixement7 desembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Gore (Virgínia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrastorn neurològic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJaffrey Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Nebraska–Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora i dramaturga
Membre de
GènereNovel·la, poesia
LlenguaAnglès
Obra
Primeres obresAlexander’s Bridge
Obres destacables
One of Ours
Premis
Signatura
Cather signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0146124 Discogs: 2475212 Find a Grave: 182 Modifica el valor a Wikidata

Va passar la infància a Nebraska, regió colonitzada per escandinaus i txecs, encara que ella venia de família d'irlandesos i alsacians. La seva formació fou dins d'aquesta població lluitadora, a més a més dels mestres que l'educaren amb Flaubert i Henry James, encara que ella es decantava cap a Hawthorne, Turgenev, Mérimée, Conrad i Stephen Crane. Un cop acabats els estudis universitaris a Nebraska, va dedicar-se a diferents oficis, i així va fer de periodista, mestra i directora de revistes. Va viatjar dins i fora del país. El 1903 escriu poesia i la seva primera novel·la és Alexander’s Bridge, l'any 1912. Va ser amb l'obra O Pioneers! (1913) quan va trobar la seva maduresa. Després, el 1918, va publicar My Ántonia. I amb l'obra One of Ours (Un de nosaltres), de 1922, va guanyar el premi Pulitzer l'any 1923. Altres obres són A Lost Lady (Una dama extraviada), de 1923, My Mortal Enemy (El meu enemic mortal), de 1926, Death Comes for the Archbishop (La mort s'adreça a l'arquebisbe) l'any 1927, Shadows on the Rock (Ombres a la roca) l'any 1931, Not under forty (No abans dels quaranta) l'any 1936.

Estil i temes literarisModifica

Tot i que Cather va començar la seva carrera literària com a periodista, tendia a distingir entre el periodisme per un costat, que veia com un gènere primàriament informatiu, i la literatura pròpiament dita per un altre, que entenia com a forma d'art. L'obra de Cather sovint mostra tonalitats de nostàlgia, i els temes i motius literaris que tria sovint provenen dels seus records d'infantesa a les grans planes estatunidenques. Alguns crítics han acusat Cather de no estar en sintonia amb la seva època, així com de no voler experimentar prou amb tècniques novedoses, com podrien ser el monòleg interior.[4] Si més no, d'altres crítics n'han destacat l'ús d'altres tècniques estilístiques que que va experimentar i que conformen un estil propi.

En un assaig de 1920 sobre Willa Cather, H.L. Mencken es disculpava per haver insinuat que l'autora era poc més que una imitadora amb talent però irrellevant d'Edith Wharton. En destaca el protagonisme que hi té el "Mig Oest de les grans immigracions." Mencken descriu la novel·la My Antonia com un gran pas endavant per a la seva autora. "Vet aquí una novel·la planejada amb la màxima habilitat, i realitzada de manera veritablement admirable", en va dir. "Aquesta, en cas de no errar greument, ha estat la millor obra de ficció mai escrita per una dona als Estats Units."[5]

La novel·lista anglesa A. S. Byatt destaca que amb cada novel·la Cather reinventava la forma novel·lesca "per tal d'observar un nou món humà". Byatt identifica com alguns dels temes centrals de l'obra de Cather "la sortida i la posta del sol, la brevetat de la vida, la relació entre el dia i la ruptura del dia. aquell moment en què "el desig farà curt".[6] De manera preeminent a les seves novel·les de frontera, Cather escriu sobre "els terrors de la vida... i les seves belleses".[7] De manera semblant als personatges exiliats de Henry James, autor que havia tingut gran influència sobre Cather, la gran majoria dels personatges de l'escriptora viuen com si fossin immigrats en l'exili, "persones que proven de fer la seva vida en circumstàncies que els són estranyes".[8] Joseph Urgo, a Willa Cather and the Myth of American Migration, diu que Cather sentia certa connexió entre els "sentiments de no disposar d'una llar i de l'exili" propis dels immigrants i els seus mateixos sentiments d'exiliada quan va viure a la frontera.[9] Susan Rosowski va escriure que Cather fou "la primera a atorgar dimensions heroiques als immigrants a la literatura nord-americana."[10]

ReferènciesModifica

  1. Woodress, James Leslie. Willa Cather: una vida literària, Omaha, NE: University of Nebraska Press, 1987, p. 516.
  2. «Willa Cather | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. «1923 Pulitzer Prizes» (en anglès). The Pulitzer Prizes. [Consulta: 23 octubre 2021].
  4. Middleton, Joanne (1990). Willa Cather's Modernism: A Study of Style and Technique. Hackensack, New Jersey: Fairleigh Dickinson. p. 27, p. 36
  5. Mencken, H. L. "Willa Cather". The Borzoi 1920: Being a sort of record of five years' publishing. Alfred Knopf. 1920. pp. 28–31. Retrieved September 21, 2017.
  6. Byatt, A. S. (December 8, 2006). "American pastoral". Retrieved January 23, 2014.
  7. Acocella, Joan. Willa Cather and the Politics of Criticism. Lincoln: University of Nebraska Press, 2000, p. 5
  8. Acocella, Joan. Willa Cather and the Politics of Criticism. Lincoln: University of Nebraska Press, 2000, p. 6
  9. Urgo, Joseph R. Willa Cather and the Myth of American Migration. Chicago: University of Illinois Press, 1995, p. 17
  10. Rosowski, Susan. The Voyage Perilous: Willa Cather's Romanticism. Lincoln: University of Nebraska Press (1986), p. 45

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willa Cather
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,SA. 1963. Núm. registre: M 3843-63. Dipòsit legal: B 20872-63(I).