Antoni Ferrandis Monrabal
Antoni Ferrandis Monrabal (Paterna, l'Horta Oest, 28 de febrer de 1921 - València, 16 d'octubre de 2000) va ser un actor valencià.[1] Nascut el 28 de febrer del 1921 a Paterna (València). Passada la Guerra d'Espanya va ser mestre, ja que havia iniciat estudis de Magisteri, tot i que la seua verdadera passió seria el teatre. El seu primer paper al teatre va ser a Edipo, al costat de Francisco Rabal, el 1950. En els seus temps de jove va destacar en diverses pel·lícules, anys més tard va ser un dels grans protagonistes del cinema espanyol. Conegut per interpretar el personatge Chanquete en la sèrie de televisió Verano azul el 1981. Va morir el 16 d'octubre del 2000 a l'hospital Quirón de València a 79 anys per problemes cardiorespiratoris.
.jpg) Monument a Ferrandis, de Rafael Orellano, al passeig Marítim de València  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1921 Paterna (Horta Nord) |
| Mort | 16 octubre 2000 (79 anys) València |
| Causa de mort | Malaltia pulmonar obstructiva crònica |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Activitat | 1950 – 2000 |
Premis | |
     | |
Biografia modifica
La professió d'actor no va ser el seu primer treball, ja que va estudiar magisteri i en finalitzar els seus estudis va començar a exercir com a mestre. No obstant això, com que era un gran aficionat al teatre, compaginava la seva professió amb la seva participació en obres representades per companyies petites. Però l'any 1952 li va sorgir una gran oportunitat, quan li van oferir un paper en la representació de "La muerte de un viajante", ni més ni menys que amb Francisco Rabal com a company de repartiment. Antonio va saber aprofitar aquesta oportunitat, i la seva bona interpretació li va fer possible introduir-se en la companyia del Teatre María Guerrero.
Pel que fa al cinema, el seu debut va tenir lloc el 1953, amb la pel·lícula "Ha desaparecido un pasajero", dirigida per Alejandro Perla. Després d'aquest treball, Ferrandis va començar a treballar en una pel·lícula després d'una altra, arribant a participar al llarg de la seva vida a més de cent llargmetratges, com "Tristana","El verdugo" o "L'escopeta nacional".
Alguns dels seus llargmetratges han marcat una fita en la història del cinema espanyol, com "Volver a empezar", de José Luis Garci, que va aconseguir per primera vegada un Óscar per a Espanya. O "Mi querida señorita", de Jaime d'Armiñán, que va causar commoció en ser tractat en una pel·lícula espanyola per primera vegada el tema del transvestisme amb una gran sensibilitat i respecte. Pel que fa a la televisió, va intervenir en una gran quantitat de programes de teatre i sèries, com "Canyes i fang", "Cuentos y leyendas", "Hora 11", "Estudio 1", "Del dicho al hecho" o "Tiempo y hora", entre altres.
Malgrat com de fructífera que va ser la seva carrera, i dels seus grans treballs tant en el teatre com en la petita i la gran pantalla, Ferrandis és recordat per gran part del seu públic pel seu paper de Chanquete en la sèrie "Verano azul", que li va atorgar de cop molta més fama de la qual havia pogut aconseguir amb tots els seus treballs. Això fins al punt que una gran part del públic el coneix pel nom de l'entranyable pescador al qual va donar vida, Chanquete, en comptes de pel seu propi.
Ferrandis va guanyar molts premis i reconeixements al llarg de la seva vida, dels quals podem destacar el Premi Nacional de Teatre el 1970, el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics en els anys 1972, 1975 i 1976, i el Premi Ondas l'any 2000. Antonio Ferrandis va morir el dia 16 d'octubre de l'any 2000. Ens ha deixat títols, a part dels ja citats, com "Extramuros", "Réquiem por un campesino español", "Jarrapellejos" o "Biba la banda!".[2]
Filmografia principal modifica
Cinema modifica
- El verdugo de Luis García Berlanga (1963)
- Fata Morgana de Vicente Aranda (1965)
- Sor Citroën de Pedro Lazaga (1967)
- Mi querida señorita de Jaime de Armiñán (1972)
- L'escopeta nacional de Luis García Berlanga (1977)
- Volver a empezar de José Luis Garci (1982)
- Memorias del General Escobar, de José Luis Madrid (1984)
- Rèquiem per un camperol de Francesc Betriu (1985)
- Puta misèria de Ventura Pons (1987)
- Jarrapellejos d'Antonio Giménez-Rico (1987), candidat al Goya
Televisió modifica
|
|
Teatre modifica
|
|
Premis i nominacions modifica
| Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1966 | Fotogramas de Plata[3] | Millor intèrpret de televisió | Tiempo y hora | Guanyador |
| 1966 | Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] | Millor actor | Posición avanzada | Guanyador |
| 1972 | Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] | Millor actor de repartiment | Vente a ligar al Oeste | Guanyador |
| 1974 | Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] | Millor actor | ¿... Y el prójimo? | Guanyador |
| 1974 | Karlovy Vary International Film Festival[3] | Millor actor | ¿... Y el prójimo? | Guanyador |
| 1975 | Círculo d'Escritores Cinematográficos[3] | Millor actor secundari | Los nuevos españoles El amor del capitán Brando |
Guanyador |
| 1976 | Círculo de Escritores Cinematográficos[3] | Millor actor protagonista | La casa grande | Guanyador |
| 1977 | Círculo de Escritores Cinematográficos[3] | Millor actor | Retrato de familia | Guanyador |
| 1982 | Fotogramas de Plata[3] | Millor intèrpret de televisió | Verano azul | Nominat |
| 1982 | TP de Oro, Espanya[3] | Millor actor | Verano azul | Guanyador |
| 1982 | Premis Oscar | Oscar a la millor pel·lícula estrangera | Volver a empezar | Guanyador |
| 1983 | Fotogramas de Plata[3] | Millor actor de cinema | Volver a empezar | Nominat |
| 1989 | Premis Goya[3] | Millor actor | Jarrapellejos | Nominat |
| 1992 | Múrcia Setmana del Cinema Espanyol[3] | Menció especial | El juego de los mensajes invisibles | Guanyador |
| 2000 | Premi Ondas | Guanyador |
- Altres
- Generalitat Valenciana: Distinció al Mèrit Cultural (1993)
- Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1993)
- Premi Nacional de Teatre (1970)
- "Fill Predilecte" de Paterna "
- "Fill adoptiu de la ciutat de València"
- "Fill adoptiu de la ciutat de Nerja"
- Coet d'Or i Medalla d'Or d'Intercomparses de Paterna.
- L'Encomana de l'Orde del Mèrit Civi
Referències modifica
- ↑ «Antoni Ferrandis Monrabal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biografía de Antoni Ferrandis» (en castellà). biografias. [Consulta: 13 febrer 2014].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Antonio Ferrandis-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 13 febrer 2014].