José Luis Madrid de la Viña

(S'ha redirigit des de: José Luis Madrid)

José Luis Madrid de la Viña (Madrid, 11 d'abril de 1933 - Marbella, 19 de juliol de 1999) va ser un director, guionista i productor de cinema espanyol.[1]

Plantilla:Infotaula personaJosé Luis Madrid de la Viña
Biografia
Naixement11 abril 1933 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0535106 Allocine: 69875 Allmovie: p227331 TMDB.org: 31742 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en dret, es va matricular en la Escola Oficial de Cinema, llavors dita IIEC (Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques), però no va acabar els estudis. Va debutar en el món del cinema ajudant al seu oncle, el també cineasta Antonio del Amo, però el seu nom només apareixerà en els crèdits com a coguionista i director de producció a Gayarre (1958), dirigida per Domingo Viladomat, mentre que com a director la seva opera prima va ser Adiós, Ninón (1960), un biopic sobre la cupletista La Fornarina que va trigar sis anys a estrenar-se.

Va dirigir en total unes vint pel·lícules de gèneres comercials i escàs pressupost i importància, subproductes realitzats amb rapidesa per al consum de les masses: thrillers, terror barat protagonitzat per Jacinto Molina (més conegut com Paul Naschy), espies, destape, españolada i drames escabrosos típics del cinema postfranquista. Destaquen les seves dues adaptacions de drames de José López Rubio i els seus westerns, més semblants als estatunidencs que als europeus italians, i amb alguna curiositat, com Tumba para un forajido (1965), filmat en blanc i negre.

Per a produccions internacionals del mateix tipus amb Itàlia, Alemanya o Gran Bretanya, sovint va treballar sense nom o baix pseudònim (per exemple, "Jim Delavena"), i de forma no acreditada dues desenes de krimis, llargmetratges policíacs adaptats de Edgar Wallace per al productor alemany Artur Brauner. Oportunista i sensacionalista, a vegades es va acostar a successos importants, com l'assassinat del general Carrero Blanco (Comando Txikia, 1978, anticipada a la més famosa Operació Ogre (1979) de Gillo Pontecorvo) o es va inspirar en assassinats reals (La autopista de los vampiros, 1969).[2]

Va formar part de les juntes directives de diverses productores (American Films S L, Andorra Films S A, Cinefilms S L, Theatrical Production Ufesa S A, Servifilms S L, Kfilms S A, José Luis Madrid P C, Film Cooperative Collects i Tilman Films) i va ser propietari dels cinemes Picasso i Lumière a Madrid, a més d'uns estudis a Collado Villalba d'Apolo Films, una productora antiga propietat del seu oncle Antonio del Amo.[3]

Filmografia com ao director

modifica

Referències

modifica
  1. «José Luis Madrid». Todo sobre el western europeo, 13-10-2008. [Consulta: 16 setembre 2020].
  2. «Biography. José Luis Madrid.». IMDb. [Consulta: 16 setembre 2020].
  3. «José Luis Madrid». EPDLP. [Consulta: 16 setembre 2020].
  4. Cf.. Ángel Comas en Ignacio F. Iquino, hombre de cine (Laertes, 2003).