Obre el menú principal

Luis Carrero Blanco

militar i polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Carrero Blanco)

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall. Company i mà dreta del general Franco i acèrrim catòlic, anticomunista, antimaçó, als qui atacava en obres publicades sota el pseudònim de Juan de la Cosa. Tot i que no era falangista fou nomenat president del govern espanyol durant la dictadura franquista i fou assassinat víctima d'un atemptat d'ETA a Madrid mesos després del seu nomenament.

Infotaula de personaLuis Carrero Blanco
Madrid - Calle Claudio Coello, memorial de Carrero Blanco en la fachada en la Casa Profesa de la Compañía de Jesús.jpg
Biografia
Naixement 4 març 1904
Santoña (Cantàbria)
Mort 20 desembre 1973 (69 anys)
Madrid
Causa de mort Homicidi (Cotxe bomba)
Lloc d'enterrament cementiri de Mingorrubio
  President del Govern d'Espanya 

9 juny 1973 – 20 desembre 1973
← Francisco Franco BahamondeTorcuato Fernández Miranda Hevia →
COA Spain 1945 1977.svg  Vicepresident del Govern d'Espanya 

1967 – 9 juny 1973
← Agustín Muñoz GrandesTorcuato Fernández Miranda Hevia →
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador a les Corts franquistes 

1943 – 1946
Dades personals
Altres noms Ginés de Buitrago
Juan de la Cosa
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític i oficial naval
Partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Branca militar Armada Espanyola
Rang militar almirall
Conflicte Guerra Civil Espanyola i Guerra del Rif
Família
Cònjuge Carmen Pichot Villa (1929–1973)
Fills Luis Carrero-Blanco Pichot
Luis Carrero-Blanco Pichot
Parents Alberto Martín Artajo (consogre)
Signatura

Escut d'armes Luis Carrero Blanco
Modifica les dades a Wikidata

Orígens militarsModifica

Primogènit d'una família amb quatre generacions de militars els seus dos germans també ingressaren a l'exèrcit. Joveníssim entrà en l'Escola Naval en 1917 i va prendre part en la guerra del Marroc de 1924-1926. En iniciar-se la Guerra Civil va fugir davant el temor de ser executat per milícies republicanes i es va refugiar en les ambaixades de Mèxic i França, fins que al juny de 1937 va aconseguir evadir-se a la zona nacional. Situat al comandament d'un destructor i, posteriorment, d'un submarí, va arribar a ser cap d'Operacions de l'Estat Major de la Marina.

Vicepresidència del governModifica

En l'any 1940 va redactar un informe recomanant la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial. Des de llavors es va convertir en l'home de confiança de Franco. Fou nomenat sots-secretari (1941), ministre de la presidència (1951) i vicepresident (1967), nomenaments que van suposar un increment creixent del seu pes específic en el govern d'Espanya. En la seva labor va procurar limitar la influència dels falangistes, va promoure la modernització econòmica i administrativa de l'Estat, encara que sempre dintre del franquisme, en els successius planes de desarrollo, i va intervenir en la planificació de la successió monàrquica del règim, en la figura de Joan Carles I.

Presidència del GovernModifica

 
Placa commemorativa al lloc de l'assassinat de Carrero Blanco.

Al juny de 1973 va ser nomenat president del govern, cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, però la seva mort el 20 de desembre de 1973, en un atemptat perpetrat per ETA a Madrid, va avortar aquestes expectatives.

Els etarres es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el número 104 del carrer Claudio Coello. A partir d'allí van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar prop de 100 quilograms de goma-2 que van fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandestí CCOO, conegut com a "Procés 1001", el Dodge negre de l'almirall Carrero Blanco va volar pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid. L'espectacular explosió va posar fi a la vida del president del govern, Luis Carrero Blanco i del xofer i el seu escorta. El cotxe amb els seus ocupants a dins, va caure en un pati interior d'un convent de jesuïtes, edifici annex a l'església en la qual Carrero Blanco assistia a missa de forma regular. L'objectiu era intensificar les divisions existents en el si del règim, com indicava el comunicat en el qual ETA assumia l'autoria de l'atemptat.

En la següent declaració un dels militants del comando Txikía responia a la pregunta de per quina raó s'havia assassinat a Carrero:

« L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'oligarquia. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri intern del franquisme […]. »

Zones d'ombraModifica

La complexitat de l'atemptat ha fet sospitar que tal vegada altres entitats, com ara la CIA van estar-hi implicades. És intrigant constatar que Argala, l'únic etarra que va veure la cara a l'"home de la gavardina blanca" que va lliurar els horaris i rutes de Carrero Blanco en l'Hotel Mindanao de Madrid fou assassinat pel Batallón Vasco Español el 1978.[1]

També és curiós que el dia abans de ser assassinat, Carrero Blanco rebés la visita del secretari d’Estat nord-americà Henry Kissinger. Es diu que un dels temes de conversa va ser la possibilitat que Espanya tingués la bomba atòmica.

Un any després ETA va fer circular un llibre, anomenat Operación Ogro de l'escriptora anarquista Eva Forest, en el qual explicava la preparació i execució de l'atemptat. No obstant això, encara que parts del llibre reflectissin veraçment els fets, unes altres semblen escrites per a confondre les investigacions policials de l'època, per la qual cosa no es considera una font absolutament fidedigna. En l'any 1979 es va filmar una pel·lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol, dirigida per Gillo Pontecorvo.

ReferènciesModifica

  1. «Yo maté al asesino de Carrero Blanco» (en castellà). El Mundo, 21-12-2003. [Consulta: 1r desembre 2014].

BibliografiaModifica

  • Javier Tusell, "Carrero, la eminencia gris del Régimen de Franco", Madrid, Temas de Hoy, 1993, 478 pp.
  • «Documental - Carrero Blanco, el consejero fiel» (audiovisual) (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2013]. «Estens documental monogràfic (49' 14") que repassa la biografia de Carrero Blanco»


Precedit per:
Agustín Muñoz Grandes
Vicepresident del Govern d'Espanya
1967 - 1973
Succeït per:
Torcuato Fernández Miranda
Precedit per:
Francisco Franco Bahamonde
President del Govern d'Espanya
 

9 de juny de 1973 - 20 de desembre de 1973
Succeït per:
Torcuato Fernández Miranda