Obre el menú principal

Alberto Martín Artajo

polític espanyol

BiografiaModifica

Durant la República va ser estret col·laborador d'Ángel Herrera Oria, director del diari catòlic "El Debate", i membre de l'Associación Católica Nacional de Propagandistas i de la CEDA.[2]

En començar la guerra civil, es va passar a la zona insurgent. Va assessorar com a jurista la Junta Tècnica de l'Estat i el Ministeri de Treball nacionalista, i va participar en l'elaboració del Fuero de los Españoles. El 1940 va ser nomenat per Franco president d'Acció Catòlica. El juliol de 1945, després de consultar amb el cardenal Enric Pla i Deniel, va acceptar la cartera d'Afers exteriors, que Franco li va oferir per donar un tinys més catòlic i menys "feixista" al seu govern,[3][4] i va abandonar el seu càrrec a Acció Catòlica.

Les seves gestions diplomàtiques van assolir trencar l'aïllament del règim amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu l'agost de 1953, els acords hispano-nord-americans de setembre del mateix any i amb l'ingrés d'Espanya a l'ONU. Cessà en el càrrec el 1957 i continuà treballant com a assessor del Consell d'Estat i publicant a Editorial Católica.

NotesModifica

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Preston 1995:111-119
  3. Palomares 2005:11
  4. Portero 2007

ReferènciesModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
José Félix de Lequerica Erquiza
Ministre d'Afers Exteriors
 

1945- 1957
Succeït per:
Fernando María Castiella
Premis i fites
Precedit per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1959-1979
Succeït per:
Jesús Florentino Fueyo Álvarez